Què us puc explicar...

Fa uns mesos vaig iniciar la narració del viatge Berlin, que la Marta la Mar, el Ferran, el Dani i un servidor vem dur a terme el pont de Sant Joan 2008. Va anar passant el temps i a pesar dels ànims per part del implicats no vaig explicar com va acabar l'aventura. No se qui va ser el tio que va dir allò de "más vale tarde que nunca" però li demano que em llenci un cable. Per tant, com no podria ser d'un altre manera, l'escrit va integrament dedicat a la Marta i a la Mar, seguidores (potser a hores d'ara ex-seguidores) del meu bloc que em van acompanyar en aquell guapissim viatge i la redacció del qual mai vaig arribar a completar. Noies, avui podreu llegir que va passar amb les noies de l'Oranienburger Straße. Avui estic decidit a fer-ho....."va por ustedes, Ooooooooooolé". Ara, però, tenim un problema i és, on ens haviem quedat? Us recomano que aneu cap enrera i pogueu llegir les narracions dels altres dies! Jo ja ho he fet i ha estat com torna...

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Hola familia! Us devieu pensar que encara estava de vacances, però no!!! De fet les vacances laborals van durar ben poc, el que passa es que les vacances d'escriptura han durat una mica més! El tema es que escric una mica quan em ve de gust i durant aquest temps...pues eso, que preferia llegir una mica i entrenar a les meves noies, que estan fent un gran paper. Arrel de l'altre dia d'escriure un article, vaig pensar a tornar-m'hi a posar, i aquí estic. De moment un adjunto l'article que vaig escriure a "Des del Nord" Escola de bàsquet?...escola de vida!!! Als Lluïsos es porta més de mig segle iniciant a molts joves del barri en un esport que, fruit dels exits de jugadors com el Pau Gasol o el “Rudy” Fernandez, s’ha convertit en el que té un creixament més important arreu de Catalunya. L’escola de bàsquet dels Lluïsos es el primer esglaó de la majoria de nens i nenes que han nodrit, nodreixen i nodriran els nostres equips més gran...