Què us puc explicar...

Divendres passat, desprès de jugar un partit amistòs amb el Sènior "B" masculí a Mirasol (Sant Cugat), el Ruben, l'Angèlica i jo vem anar a sopar. Com que eren 2/4 d'onze vem parlar d'anar a l'Attica. Un restaurant que es troba al carrer Mossèn Masdexeixart (el que vindria a ser la continuació del carrer Sant Salvador) i que fan unes pizzes força bones i unes amanides que, depèn del dia, no estan gens malament. El local del restaurant és petit però m'hi trobo particularment agust, de fet us diria que és junt amb el "Casajuana" (a la cruïlla de Roger de Flor amb Pare Claret) un dels locals on hi estic millor. Durant el sopar, com no, vem parlar del partit que acabavem de jugar. Vem parlar de si haviem fet una bona defensa a nivell d'intensitat, de si haviem llençat bé els contraatacs o de si haviem aconseguit jugar amb paciència l'atac posicional. En definitiva de si haviem aconseguit els objectius que ens haviem marcat abans de començar....

Quan arriba aquesta època, les primeres converses amb els amics sempre van destinades a saber com els han probat les vacances estivals. Aquest any, tot i la crisi, els viatges que han escollit han estat molt xulos i el comú denominador és que, tot i la crisi, han estat fora de Catalunya (trencant la corrent d'aquest any que ha estat un turisme molt més local, tal i com van dir al Telenoticies migdia l'altre dia). Alguns han anat a recorrer Costa Rica, altres han anat a l'illa de Sardenya i d'altres ho han passat més aprop (França). Però hi ha una destinació que ha guanyat, i per golejada, a totes les altres, i aquesta ha estat Nova York. Cinc amics, cadascú amb el seu grup de gent, han anat cap a la "Big Apple" a disfrutar uns dies d'aquesta genial ciutat. Jo hi vaig estar un dies al desembre del 2005 amb la Lourdes i el Javi (ma germana i meu cunyat) i no cal que us digui que va ser increible! Un Nadal a Nova York! Haviam si un dia m'animo i n'es...

Aquest migdia ha sortit al Telenoticies migdia una noticia sobre l'obesitat infantil, i on el Ferran Adrià (cuiner) i el Valentí Fuster (cardiòleg) advertien que els nens obesos son clars candidats a patir malalties de cor en un futur. La solució que ells donaven " és canviar els estils de vida -incrementant l'exercici físic i menjant de manera saludable-, a més d'educar els més petits de les famílies en hàbits alimentaris sans ". El Ferran Adrià ha posat un exemple molt clar, i crec que ja no referent a l'obesitat sino a la salut en general, és perque la gent no ens fem un suc de taronja cada matí? La resposta es clara: PER VAGANCIA!!!. Es per posar-se les mans al cap!!! En definitiva, per experiència propia us diré que us recomano cada matí fer-vos aquest suquet de taronja natural que us parla el propietari del Bulli . Entenc la mandra que fa sobretot haver de rentar l'exprimidor (com a minim a mi) però els beneficis familia son grans. Anims a tots els ...

Durant l'època estiuenca es, com molts d'altres lectors, el moment on hi puc dedicar més temps a la lectura. No tinc entrenaments, no tinc tanta feina de Director Tècnic i fins i tot a la feina es redueix la jornada a la meitat. Aquest estiu, a part de finalitzar la trilogia del Stieg Larsson (val molt la pena), va a rribar a les meves mans el llibre "Anatomia de un instante" del Javier Cercas. El fil conductor del llibre son els aconteixaments del 23 de febrer de 1981, es a dir, el cop d'estat que durant es va produir durant la presidència de l'Adolfo Suarez (de fet era l'ultim dia del seu mandat perque en aquell Congrès del Diputats s'estava produint el relleu per el Leopoldo Calvo-Sotelo) i que va tenir com a cap més visible el "Teniente Coronel" Tejero. Jo en aquella època no arribava als 3 anys i com podeu compendre no recordo res de res. Em venen algunes imatges al cap però suposo que deuen ser posteriors. Entenent que suposa un fet ca...

Pel fet de que el darrer missatge fos del 30 de març i de que el títol fos "Tinc paletes a casa" devieu estar pensant que m'estava construint un petit palau. Donçs sento dir-vos que no, que el pis segueix sent igual de petit, una mica millor acondicionat (les parets ja no tenen aspecte de cova) però the same. Durant aquests 3 mesos no he parat: que si bàsquet, que si la feina, que si bàsquet, que si bàsquet...en definitiva, a part d'estar inmers en el segon llibre del Larsson gairebé com sempre. Ara em tornaré a posar amb el bloc i amb l'intenció de no perdre "comba", haviam quan dura!

Desde fa ja 2 setmanes la meva convivència no quedava limitada al Roger, el meu company de pis. També tenia que compartir espai amb uns paletes que, producte del dia de la ventada de fa més d'un mes, estan intentant arreglar tot el sostre del nostre pis. Aquest cap de setmana he dit prou i he fotut el camp. He tornat temporalment a casa els pares. No cal que us digui que la sensació es prou estranya, ja que m'he acostumat a la soletat del meu pis i ahir veient la televisió al menjador em notava estrany...m'estaré tornant un "viejo lobo de mar"?? Els paletes diuen que em deixaran un pis de "padre y muy señor nuestro" ja que em volen posar la instal·lació elèctrica nova, un sostre nou i algunes altres millores. En definitiva, que com diu la dita "qui vol lluïr, ha de patir".

..............................