A finals dels anys 60, la cantant Aretha Frankling es consagrava definitivament versionant una canço ,“Respect”, d’un single d’Otis Redding que havia grabat al 1965. Si mirem el significat de la paraula “respecte” al diccionari veurem que la defineix com “deferència, sentiment de revererència envers algú per raó dels seus merits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc”.
Respecte es una de les paraules més repetides al llarg de la història...només cal encendre el televisor per veure com els polítics demanen respecte, els agricultors demanen respecte, els profesors demanen respecte, els conductors dels autobusos demanen respecte, els empresaris de qualsevol sector demanen respecte o els futbolistes, d’aquí i d’allà, que també demanen ser respectats.
Recordo una conversa amb un amic on parlavem de l’ex_entrenador del Barça, “el gran Dusko” (com diria un altre molt bon amic). Ell em comentava que el més important era tenir el respecte dels teus jugadors i de la gent que envolta l’equip, perque si no et respectaven, era imposible que creguessin amb el que estaves intentar transmetre. El respecte et pot venir donat de moltes maneres, per exemple l’Aito té aquest respecte pels títols guanyats com entrenador, el Joan Plaza té aquest respecte pels seus coneixements (fet que el va portar a que els jugadors donessin la cara per ell quan van fer fora al Maljkovic) o l’Ivanovic el tenia ja només començar a entrenador pel que havia estat com a jugador.
Crec que aquest concepte es aplicable a tot a la vida i també crec que el respecte te’l guanyes o el perds tú amb els teus amb els teus actes.
Respecte es una de les paraules més repetides al llarg de la història...només cal encendre el televisor per veure com els polítics demanen respecte, els agricultors demanen respecte, els profesors demanen respecte, els conductors dels autobusos demanen respecte, els empresaris de qualsevol sector demanen respecte o els futbolistes, d’aquí i d’allà, que també demanen ser respectats.
Recordo una conversa amb un amic on parlavem de l’ex_entrenador del Barça, “el gran Dusko” (com diria un altre molt bon amic). Ell em comentava que el més important era tenir el respecte dels teus jugadors i de la gent que envolta l’equip, perque si no et respectaven, era imposible que creguessin amb el que estaves intentar transmetre. El respecte et pot venir donat de moltes maneres, per exemple l’Aito té aquest respecte pels títols guanyats com entrenador, el Joan Plaza té aquest respecte pels seus coneixements (fet que el va portar a que els jugadors donessin la cara per ell quan van fer fora al Maljkovic) o l’Ivanovic el tenia ja només començar a entrenador pel que havia estat com a jugador.
Crec que aquest concepte es aplicable a tot a la vida i també crec que el respecte te’l guanyes o el perds tú amb els teus amb els teus actes.
Comentaris