Què us puc explicar...

Hola familia, desprès de fer una corregudeta per la carretera de les aigües (osti, que malament sona això) torno per escriure una miqueta més. On estavem??....a si, anavem a dinar, no? som-hi!!! Donçs com que a la tarda haviem d'anar a veure la zona dels museus i la catedral vem decidir que el millor era anar a dinar aprop i amb aquesta idea vem agafar el metro. Un cop al metro vem fer un petit canvi de plans i ens vem parar un momentet a la Potzdamer Platz per fer-nos una foto a una part del mur que hi ha allà i que està pintada de manera força original...i va ser pujant per les escales del metro que el Ferran va rebre la trucada del Valero, i si alguna cosa sabem els que el coneixem es que quan et truca li has d'agafar. Es veritat el que 90 % de vegades es per donar-te informació, deixe-m'ho en poc important (es capaç de fer-te la broma de la cobertura o algún dels seus altres hits) però a l'altre 10% et pot sortir amb coses rollo "ahir vaig conèixer una noia per...

Bon dia familia! A les 9:00 del matí de diumenge, desprès de comprovar que el Dani, tot i tenir enrotllat un coixi a la cara, seguia respirant i de donar el bon dia al Ferran, que es debatia entre seguir al llit o anar a la dutxa, vaig sortir de l'habitació disposat a fer l'únic àpat que no acompanyavem amb una cervessa (suposo perque no la vem saber trobar), es a dir, l'esmorzar. Només sortir em vaig trobar a la Mar i la Marta que un cop dutxades i pentinades tenien el mateix ojectiu que jo, omplir l'estòmac i preparar-se per un dia que es preveia dur per les grans distancies que haviem de recòrrer. Un cop esmorzats el primer torn (nosaltres) va aparèixer el segon torn (Dani i Ferran) amb unes cares, que sobretot en el cas del Dani era tot un poema (per culpa de la llum que entrava a l'habitació havia dormit bastant malament). A les 10:00 en punt (era una mica més tard per culpa del nois) ens vem dirigir els 5 cap el metro més proper disposats a agafar-lo sense pag...

Som-hi!!! Una mica més tard de les quatre i mitja vem aterrar a l'aeroport de Tegel (gràcies Mar)...ja erem a Berlín! Un cop allà, la nostre primera feina era arribar a l'Hotel (un NH collonut) i també ho era per la nostre guia, la Marta. Vem agafar un autobus "TXL" (gràcies de nou Mar) que ens va dur al que seria el nostre centre neuràlgic durant aquells 4 dies, l'Alexander Platz. Una plaça rediseñada diverses vegades, sent l'última remodelació heavy" l'any 1960 quan els Rusos van ocupar la capital (va formar part de la República Democràtica d'Alemanya durant els anys de divisió). Foto: Alexandetplatz Un cop arribats a la plaça, primers dubtes en forma de transport, ja que no saviem quin tramvia haviem d'agafar M1, M2, M3,... Finalment crec que va ser M5 el que ens va dur aprop de l'Hotel i que ens va permetre, desprès d'una caminata considerable per un del mega-parcs de Berlín, deixar les bosses i anar a fer el primer àpat en comú a...

Desprès d'un llarg temps sense escriure al bloc, retorno per explicar-vos els 4 dies genials que he passat a Berlin amb el Ferran, la Marta, el Dani i la Mar a Alemanya, i més concretament, a Berlín!. Tots els que hem conèixeu sabeu que no soc un boig dels viatges, i que el meu temps de lleure gairebé sempre l'he dedicat a tocar-me...perdó, a no fer res. De fet amb 30 anys , recentment complerts, he passat de puntetes per Londres, he atravesat el "charco" per anar a Nova York amb la meva sister and husband, alguna escapadeta per les illes balears (Menorca al poder!!!) i poqueta cosa mes. Però comencem pel principi....corre el fred mes de gener i a un sopar de parelles (la meva, com sempre, desapareguda...deu haver anat a buscar tàbac) els cinc (Ferran, Marta, Mar, Dani i un sevidor) decidim que hem de fer una sortideta i que el pont de Sant Joan 2008 es la data ideal, ja que podem disposar de 4 dies sencers i d'un temps previsiblement bó. BERLÍN es el lloc triat i...