Passa al contingut principal

Un suc de taronja "every morning"


Aquest migdia ha sortit al Telenoticies migdia una noticia sobre l'obesitat infantil, i on el Ferran Adrià (cuiner) i el Valentí Fuster (cardiòleg) advertien que els nens obesos son clars candidats a patir malalties de cor en un futur. La solució que ells donaven "és canviar els estils de vida -incrementant l'exercici físic i menjant de manera saludable-, a més d'educar els més petits de les famílies en hàbits alimentaris sans".

El Ferran Adrià ha posat un exemple molt clar, i crec que ja no referent a l'obesitat sino a la salut en general, és perque la gent no ens fem un suc de taronja cada matí? La resposta es clara: PER VAGANCIA!!!. Es per posar-se les mans al cap!!!

En definitiva, per experiència propia us diré que us recomano cada matí fer-vos aquest suquet de taronja natural que us parla el propietari del Bulli. Entenc la mandra que fa sobretot haver de rentar l'exprimidor (com a minim a mi) però els beneficis familia son grans.

Anims a tots els que esteu passant aquesta grip que corre ara per Barna i animar-vos a pendre un suc de taronje every morning, ehh L.
Take care!

Comentaris

Anònim ha dit…
Dubto que hi hagi algú que sigui capaç de fer-se un suc de taronja natural a les 6 del matí!!!
Però bueno, m'ho pensaré pels caps de setmana...

M'alegra que hagis reprès el blog!!!

Petonets
Marta
Rafa ha dit…
Ostres Marta, creia que ja ningú el mirava!!! Tu si que ets una seguidora com deu mana.

Ara la qüestio es no deixar-ho!

Tema suc de taronja....t'animo a fer-ho! I no cal que sigui al matí, al vespre sopant també funciona.
Anònim ha dit…
La meva mare sempre deia que el suc s'ha de prendre recent fet perquè sinó la vitamina C s'evapora!! jo me'n faig però ni de conya a les 7 quan maixeco, en prou feines trobo els pantalons i me'n recordo del camí cap a la feina!
Rafa ha dit…
Ei Robert!!! Benvingut!!

Com pots veure a vegades deixo de pensar en bàsquet...una vegada vaig pensar de fer un bloc per parlar de bàsquet però uff no em veig amb cor! El teu té molt merit.

Aquí hi escric coses que em venen al cap...tonteires...però m'ho passo bé. En un reconeixement d'egocentrisme et diré que m'ho passo rellegint els escrits. Es com un un mig diari...

En definitiva...xaladures!!

Ens veiem pel club!

Una abraçada

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

Ho portem dins

Les coses a Catalunya van com van. Son moments durs per moltes families. Els més fàcil es deixar-se vencer però nosaltres, HO PORTEM DINS!

Casserres 2011 (i 1)

De les diferents teories que em circulen pel cap, n’hi ha una que diu que normalment quan es fa una cosa per primera vegada sempre tens aquella il•lusió d’allò desconegut i el dubte de com anirà tot plegat. De si t’agradarà o no t’agradarà, de si se’t farà llarg o curt, de que si tomba o gira. Però quan ho fas per segona vegada el dubte ja està majoritàriament esvaït i si ho fas, si pots, es perquè ens tens ganes (o moltes ganes) de fer-ho. Doncs bé, aquest cap de setmana passat, amb el dubtes esvaïts de la primera trobada de l’any passat, la família Nache gairebé al complert ens vem tornar a reunir dins d’una casa, la “Casserres house”. He fet el petit apunt de gairebé al complert perquè aquest cop no vem poder contar amb la Clara, la Mònica i el Xavier per motius laborals però si que hi van ser aquest cop la tieta Antònia, el Miquel i l’Aïda que l’any passat no van poder-ne gaudir. El gruix de la família vem arribar dissabte matí. Allà, instal•lats de feia uns dies, ja ens esperaven ...