Què us puc explicar...

Eren les 20:30 i anava carrer Escorial avall per agafar el metro que em portaria cap el partit dels Llumins. Encara no podia agafar la motorbike així que la única forma que tenia d’arribar-hi era pels soterranis de la ciutat. No em podia vestir de curt però m’havien dit que podria fer de coach . Sabia que la meva presencia era important més que res per pegar 4 crits d’ànim i fer de bulto a la banqueta. Feia molt temps que no agafava el metro i el primer que vaig notar en baixar les primeres escales cap a l’andana va ser calor, molta calor, massa calor. Em vaig treure la jaqueta, vaig posar la mirada fixa en la parella de teeneagers que s’estaven pegant el filet i ja em vaig començar a concentrar pel partit que havia de dirigir en menys d’una hora. Dels rivals, que com us vaig dir l’altre dia es deien Katakraks, no en teníem gaire referències i les que teníem eren dels resultats que havien fet fins aleshores. Alguna victòria i sobretot derrotes contundents. Quan vaig arribar al pa...

Fa avui una setmana que m'he convertit en un "caminador" profesional. Producte de la meva ferida de guerra, camino, camino i no paro de caminar: camino de casa a la feina (35 minutets ben bons amb un port de 2ona categoria), camino de la feina a casa (35 minuts amb un port de 1era categoria), camino de casa a Lluïsos (15 minuts de baixada pronunciada), camino de Lluïsos a casa (15 minuts de pujada un altre cop amb pujada de 1era categoria), camino de casa a casa els meus pares (20 minuts),...i això gairebé every day . No cal que us digui que a les nits no m'aguanto els pets. Es posar el cap al coixí i no tenir temps ni de dir bona nit a la parenta (quina parenta?). Caminar té moltes coses bones i la més important de totes és que es molt bo per la salut. Es un exercici físic de baixa intensitat que ajuda a cremar greixos i enfortir el cor. Qualsevol metge al que aneu segur que sempre us ho recomanarà. A més, i entenc que és una altre cosa positiva, jo m'h...

El que va començar sent un grup de quatre arreplegats que es juntaven per jugar unes patxangues, s'ha convertit en 3 o 4 setmanes en un fenòmen de masses comparable em el que el seu moment van ser el Beatles o el que ara és el Barça de les cinc (poden ser sis) copes del Guardiola. No son ni un ni dos sino molta més gent la que en les últimes setmanes m'ha demanat noticies fresques d'aquest equip de llegenda que s'ha proposat aixecar un minim de 10 copes (de cervessa, es clar).  Donçs som-hi: A l'últim post, de fa un parell de setmanes, us parlava de la ratxa victoriosa de l'equip i que havia disparat totes les eufòries "habidas y por haber". L'equip ja veia a tocar la final al majestuós Sant Gordi i es notava amb expressions com "a la final haurem de negociar un mitja pista perque jo no em veig amb cor de jugar a tota pista" o "sabeu d'algun super aprop del Sant Gordi? es per comprar els ganchitos". En definitiva, massa e...

Desprès del primer post referent a l'equip del "Bar Llumí" se que molts de vosaltres estaveu frissosos de tenir alguna noticia més d'aquests"All Stars" autèntics. Dons es un plaer informar-vos que desprès de la victoria d'ahir davant els "Mala Hierba" anem liders. I no només això sino que a més encara ens mantenim invictes desprès dels 3 partits jugats. El partit que fins ara ens ha donat més problemes va ser el de divendres passat contra el "Grupo Salvaje" (ja us vaig dir jo que amb aquell nom...). Ells eren un equip que tenien de tot: gent gran a dins, bases bastant habilidosos i sobretot un exterior altet que ho feia força bé (de fet estic convençut que si s'haguès jugat més tirs encara haguessim patit més).  Va ser un partit molt igualat fins el tercer quart on els triples del Ferran i sobretot el Factor Valero -amb un triple més tir adicional i un tir per taulell d'aquells que desmoralitzen- van decantar el partit de la...