Els que em coneixeu en major mesura i els que aneu seguint aquest bloc en menor, sabreu que durant molts anys hi vaig dedicar molt de temps a jugar a bàsquet (un dia hi dedicaré una entrada al blog). Un cop vaig donar per finalitzada la meva poc exitosa carrera vaig decidir que no podia abandonar l'esport de cap de les maneres, primer per un tema físic i segon per un tema de cap.El primer any, o millor dir temporada (setembre-juny), el gimnàs va er l'opció que vaig escollir. els dilluns, dimecres i divendres em llevaba a les 6:30 a.m. i a les 7:00 ja era sobre la bicicleta fent l'escalfament. Feia una horeta ben bona i cap a les 8:15 a.m. ja estava a punt per anar a la feina. No cal dir que pels meus amics era una bojeria estar per aquelles hores al carrer, però a mi era el més natural ja que a casa sempre hem estat d'estar ben dora en peu.
El segon any la meva vida va donar un bon tomb, a nivell esportiu i sobretot a nivell personal. Cap el mes de novembre vaig tenir una intervenció quirurjica que em va demanar repòs durant un trimestre i just desprès vaig conèixer a L. Les dues coses, però sobretot la segona, em van fer replantejar l'història del gimnàs. No tenia ganes de sortir tant dora de casa, així que vaig decidir donar-me de baixa i buscar una alternativa que em permetès fer tot el que tenia ganes de fer.
L'opció, desprès d'un temps d'inactivitat, va ser començar a correr amb una major regularitat. Fins aquell moment ja havia anat a correr força però ho limitava més a èpoques en concret i a moments on em venia de gust. El anar apuntant-me a curses esperava que em donès la motivació per posar-me les malles i les bambes i fer aquella horeta que tant bé per estar en pau amb mi mateix.
Així va ser com l'any passat em vaig apuntar per aquest ordre a la cursa de la Mercè, a la mitja marató de Sant Cugat, a la cursa dels Nassos, a la mitja marató de Barcelona i a la cursa del bombers. Apuntar-me a aquestes curses em va permetre sobretot, i com deia abans, fer sortides amb molta regularitat. Les curses per mi era com la pastanaga dels gossos que fan curses als canodroms.
Desde la cursa dels bombers, cap a l'abril-maig d'aquest any, i degut al trasllat de casa i a la nova feina basquebolística que tinc la cosa havia anat degenerant. Seguia sortint però no havia trobat la regularitat dels curs passat, i es per això que fa un parell de dies he decidit apuntar-me de nou a la mitja marató de Sant Cugat. Es el diumenge 2 d'octubre i la distància 21 kilómetres i 97 metres pel meu poble que l'any passat se'm van fer molt durs.
El repte, es cert que, amb la poca preparació que porto sembla una mica agosarat però com no se si qui va dir "a grandes males, grandes soluciones".
Tinc ganes d'explicar-vos com va tot plegat, no marxeu gaire lluny.
Comentaris