Què us puc explicar...

Diumenge passat l'equip on faig de segon entrenador va viure un dia especial. `Vàrem jugar l'anada d'unes fases d'ascens a lliga EBA, una categoria  que de moment pensem que està fora de les nostres possibilitats, segur a nivell econòmic i molt possiblement també a d'altres nivells. La premissa en aquest cas, era bàsica, fruïr al màxim del partit perquè no sabem que ens depararà el futur, i si tindrem la possibilitat de jugar-ne més. Esperem que si. Un cop començat el partit les coses no van anar tant bé com ens haguès agradat, i sobretot a la segona part els rivals, un club històric de la ciutat de Badalona, van estar molt més encertats en el tir i en les decisions que van prendre. Nosaltres, impotents, tot i que ho vem intentar no en vem saber prou, i el pitjor es que penso que no el vem disfrutar com es mereixia, un moment com aquest.  Diumenge en tenim un altre oportunitat de disfrutar-ho, i perquè no, de guanyar. En fi, coses de l'esport.  

Noies / Nois, aquest divendres-dissabte desprès de molts anys de voler i no fer, finalment vaig fer. I que vaig fer? Pà! Un pà de debó, un pà cassolà...un pà tipus Turris. Amb el que m'agrada a mi el pà i només n'havia fet una vegada en una activitat que em van demanar a l'escola quan tenia 7 o 8 anys. No recordo com va sortir però veient alguna altra manualitat que tinc per casa de quan tenia aquella edat....millor no enrecordar-se'n. Us he de ser sincer, i dir-vos, que el què va sortir divendres-dissabte no va ser el millor pà, ja què em vaig equivocar en l'elecció del llevat.  Però el d'ahir nanos ja va per nota! Us adjunto una foto de l'entrepà que s'ha endut la L. aquest matí, i el dia que vingueu a casa us en deixaré provar una mica!! Que us sembla un pà amb tomàquet amb fuet de la plana de Vic?? Boca aigua, no? Us hi espero!!

Ara fa una setmana la L. i jo vem estrenar al nou pis una taula de cuina molt xula i, sobretot, força econòmica. Es d’aquestes que s’obren com un llibre perquè, d’aquesta manera, quan es tancada ocupa un espai relativament petit i quan l’obres hi pots fer un àpat amb tota comoditat. Com podeu veure a la foto l’hem comprat d’un color verd intens que creiem que encaixa perfectament amb la cuina i li dona un contrapunt força interessant. Els anys que vaig ser al pis de la Baixada era difícil poder posar una taula encara que fos minúscula sobretot perquè la cuina no donava per més. Doncs bé, el que pot semblar una compra relativament poc important penso que n’és una de les que més orgullós n’estic. Primer, per un tema de neteja de la casa, ja que esmorzant, dinant o sopant a la cuina es fa menys merder, o com a mínim m’ho sembla a mi. Com diu un proverbi de no se on “no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta”. Però sobretot, el que més m’agrada, es que els 2-3 dies que l’hem fet ...

Admeto que amb la poca regularitat amb la que escric es impossible tenir algun seguidor al meu bloc però la veritat es que se’m fa feixuc moltes vegades escriure-hi. La raó es que penso que tinc poques coses que explicar. Estaria bé prometre-us que a partir d’ara hi escriure més però no us ho creieu...potser ara que se que el D. té ordinador per fi a casa m'hi animo més sovint. Durant aquest temps d’absència hi ha hagut alguns canvis al meu pas per aquest món, que ara mateix està farcit de guerres i desgracies com les del Japó, però una de les més rellevants ha estat que amb la L. hem deixat el pis de Baixada de la Glòria i hem marxat a l’altra banda de Collserola. Sant Cugat del Vallès. La comparació d’aquest pis amb l’anterior no té color ja que el d’ara ens dona un confort i unes comoditats que l’altre, tot i tenir coses molt bones, no ens podia oferir. Temes com tenir calefacció son coses que s’havien convertit, potser perquè ens fem grans, en gairebé imprescindibles. També el ...

Es diumenge pel matí però el despertador a dos quarts de vuit ja està sonant. La nit anterior no vem anar a dormir gaire tard, però tenim son i un altre diumenge el despertador o no hagués sonat o si ho hagués fet, l’haguéssim convidat a tirar-se ell mateix per la finestra. Aquest cop però, no podem ni volem quedar-nos al llit, les nenes de la Laura tenen partit al barri d’Horta. Una hora abans recollim a la Laia, l’altre entrenadora, i a l’hora de la convocatòria ja som al camp. Les coaches saluden a les jugadores que ja hi son i es queden a l’entrada esperant a les que van un pel més justes. Jo, que formo part de l’afició, vaig a ocupar el meu lloc a la grada. Es veritat que encara queda una bona estona però tinc el diari i l’Espanyol va guanyar ahir a la nit per tant, bon dia per llegir-lo. Durant aquesta mitja hora alguns dels pares van amunt i avall buscant on fer un cafè o d’altres es queden llegint o fent-la "petar" pel meu costat. Quan falten cinc minuts per començar ...

Bon dia a tots, Ja fa anys que li vaig agafar el gust a anar a correr de tant en tant. El plantejament sempre ha estat el mateix, fer una mica d'esport per estar més saludable. La gent ho troba aburrit i de vegades o és, però a mi em serveix, a part del tema físic, per pensar amb les meves coses, ordenar-me i sobretot fer net. Lligat a que corria més o menys (més menys que més) una horeta, en els últims anys m'havia apuntat a curses populars de 10 km. La Mercè, la cursa dels Bombers,..que si fa no fa eren correr aquesta horeta que ja entrenava. Però tot just fa un any, lligat a que el meu ex-company de pis n'havia fet alguna, vaig pensar que algún dia estaria bé poder correr una mitja marató (21 km i 97 metres). El pensament no es va fer més intens fins aquest any on a principis de setembre vaig apuntar-me a la mitja marató de Sant Cugat. L'experiència va ser molt positiva. Positiva per l'ambient que s'hi va respirar i molt positiva per ...

Si en feia de temps que no entreva al bloc per escriure-hi alguna cosa. L'última entrada va ser per parlar de la neu que estava caient sobre Barcelona i ara podria esciure per dir la calor que hi fa. Però durant tot aquest temps han passat coses molt més importants que no la pujada d'uns graus de temperatura. I la bessonada del F. i la M. o l'embaràs del D. i la M. son les noticies estrella d'aquests mesos i dels que vindran. Les noietes del F. i la M. son guapes guapes!. Felicitats parelles!