Ara fa una setmana la L. i jo vem estrenar al nou pis una taula de cuina molt xula i, sobretot, força econòmica. Es d’aquestes que s’obren com un llibre perquè, d’aquesta manera, quan es tancada ocupa un espai relativament petit i quan l’obres hi pots fer un àpat amb tota comoditat. Com podeu veure a la foto l’hem comprat d’un color verd intens que creiem que encaixa perfectament amb la cuina i li dona un contrapunt força interessant.
Els anys que vaig ser al pis de la Baixada era difícil poder posar una taula encara que fos minúscula sobretot perquè la cuina no donava per més.
Doncs bé, el que pot semblar una compra relativament poc important penso que n’és una de les que més orgullós n’estic. Primer, per un tema de neteja de la casa, ja que esmorzant, dinant o sopant a la cuina es fa menys merder, o com a mínim m’ho sembla a mi. Com diu un proverbi de no se on “no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta”.
Però sobretot, el que més m’agrada, es que els 2-3 dies que l’hem fet servir amb la L. per sopar (per esmorzar la faig servir jo sol cada dia perquè la L. acostuma a esmorzar a la feina) ens ha servit per xerrar una bona estona. Com a la cuina no hi tenim televisor, el fer-la petar es l’única opció, m'ha sortit un rodolí, no?. En aquella mitja horeta llarga ens hem pogut explicar coses del dia a dia com les feines, els bàsquets,... però també per parlar d’alguna cosa que hem llegit al diari o ens han explicat i també, i el més important, per parlar de la nostra relació.
En fi família, ja sabeu, poseu una taula de cuina a la vostre vida....això si, sense televisor.
Comentaris