Un Sant Joan a Berlín - El dia del senyor (diumenge) pel matí

Bon dia familia!

A les 9:00 del matí de diumenge, desprès de comprovar que el Dani, tot i tenir enrotllat un coixi a la cara, seguia respirant i de donar el bon dia al Ferran, que es debatia entre seguir al llit o anar a la dutxa, vaig sortir de l'habitació disposat a fer l'únic àpat que no acompanyavem amb una cervessa (suposo perque no la vem saber trobar), es a dir, l'esmorzar. Només sortir em vaig trobar a la Mar i la Marta que un cop dutxades i pentinades tenien el mateix ojectiu que jo, omplir l'estòmac i preparar-se per un dia que es preveia dur per les grans distancies que haviem de recòrrer.

Un cop esmorzats el primer torn (nosaltres) va aparèixer el segon torn (Dani i Ferran) amb unes cares, que sobretot en el cas del Dani era tot un poema (per culpa de la llum que entrava a l'habitació havia dormit bastant malament).

A les 10:00 en punt (era una mica més tard per culpa del nois) ens vem dirigir els 5 cap el metro més proper disposats a agafar-lo sense pagar ni un duro (donat el poc control per part de les autoritats competents i que no hi havia portes d'accès no vem pagar ni un transport públic en els 4 dies...quina vergonya...però ja se sap que els catalans quan ens podem estalviar una pela, ho fem!) i així ho vem fer.

El primer objectiu era l'edifici de la televisió Fernsehturn (d'ara en endavant "pirulí" que es més curt i més fàcil d'escriure) que es la torre de televisió més alta de la Unió Europea. Desprès de passar per caixa i pagar 9,50 euros vem pujar a un ascensor que ens va conduïr adalt de tot i des d'on vem poder veure gairebé tot Berlin. Les vistes eren increibles ja que podies veure les diferencies entre les parts de la ciutat (occidental i oriental) i amb el Dani, un enamora't de l'història de la ciutat, vem intentar deduïr per on passava el mur de Berlin (en aquell moment no ho vem aconseguir). Vem donar la volta sencera al cercle llegint els panells que et deien el que estaves divisant en aquell moment. El Dani, mentre el Ferran feia fotos per optar al Pullitzer de fotografia, ens anava explicant anècdotes com el discurs del Kennedy a l'ajuntament de Berlín. Realment el preu em va semblar excesiu per la despessa que suposa per ells (2 viatges d'ascensor i ni un trist carmelet d'obsequi) però tot i així, desprès de no pagar el transport públic crec que tots ens sentiem amb deute amb la ciutat, i sino ja ens ho cobrariem d'alguna manera.

Foto.- El pirulí

Foto.- Vista des de'l pirulí

Va ser sortint del pirulí, cap a dos quarts de dotze, que el grup vem començar a notar que aquell dia faria una "calufa" (paraula inventada per la Mar que dedueixo que ve de la suma de "calor" més "llufa"...si en Pompeu aixequès el cap) d'espant. La temperatura a les zones de sol començava a ser asfixiant fet que va provocar la primera injerta d'aigua per la majoria de la gent del grup des de que haviem arribat.

La guia, tot i la "calufa", seguia implacable amb el seu itinerari i ens va dirigir cap a la plaça de Paris, on es troba el que es amb tota seguretat el monument més conegut de Berlín La Porta de Brandenburg...però per sorpresa per tots (com a minim per mi si) de camí vem topar amb el Memorial Holocaust, una plaça gegant molt aprop de la porta de Brandenburgo que l'han convertit en un homenatge a tota la gent que va patir l'holocaust. La plaça està formada per blocs de formigó, concretament em sembla recordar que eren 2.711, i impresiona molt pel que representa. Sota tota aquesta quantitat de formigó hi ha l'explicació de tot el que va passar durant l'holocaust...se't fot la pell de gallina quan escoltes (vem llogar un d'aquells audifons) les barbaritats que es van fer!! Sabieu que van morir més de 6 milions de persones, uns 3 milions de polacs, un milió i mig d'austriacs, no se quants alemanys,....si algun dia teniu oportunitat d'entrar us recomano un video que hi ha exposat que es veu que es van trobar els soldats rusos quan van entrar a Auschwitz...t'agafen ganes de plorar. Anem millor a un altre cosa...

Foto.- Memorial Holocaust

Seguim?? Vinga 4 passes i la porta de Brandenburgo! La calor seguia apretant però us explico un parell de coses...glup! glopet d'aigua...vindria a ser arquitectonicament com l'arc de triomf però amb una simbologia totalment diferent ja que representa l'entrada al nou Berlin i és allà on acaven i on començen l'avinguda Unter den Linden i el parc Tiergarten respectivament. Va ser un simbol també durant la separació perque passava molt aprop d'aquest i el Dani ens va explicar que moltes de les imatges que sortien a la tele el dia que van tirar el mur eren d'aquesta porta.

Com veieu aquest matí va ser apasionant i encara ho va ser més, quan desprès de fer la birra a un xiringuito...

Foto.- Jo també m'hauria d'haver posat ulleres de sol, perquè quin careto xaval!

...vem anar a veure el monument d'un soldat rus que es trobava en el cor dels jardins Tiergarten (que estaven engalanant per acollir els incondicionals germanics i turcs per l'apasionant Alemanya-Turquia d'ahir vespre). No deixa de ser el típic monument d'un tio vestit de militar, però com sempre el que més et queda el significat que té, que no es altre que l'alliberant del poble alemany dels nazis. Els dubtes, igual que la caloreta dels collons, seguien aflorant al grup i no enteniem com era posible trobar un monument rus a la part de la república federal...dubte resolt més tard en llegir (llegir ens fa més grans...i sino mireu l'Aznar que fa metre i mig) la guia ja que s'havia contruït abans de la divisió.

Foto.- el soldadito de plomo

A les dues i pico.....Tolon, tolon!!! A dinar!! Si, afortunadament ja era l'hora de dinar i vem anar a buscar un lloc que estigues aprop del seguent territori que voliem explorar. De camí però ens va passar una cosa super-xula i es que quan passavem per davant l'Hotel Adlon, un dels millors de la ciutat i situat a la mateixa plaça de Paris, va coincidir que marxava la Kylie Minogue!!. Els paparazzis estaven allà fent fotos (nosaltres també) i es va crear un bon rebombori...la Kylie, que no aixeca un pam de terra, advertint la meva presencia diria que va em guinyar un ull i també diria que tenia ganes de donar-me una tarjeta amb el seu mòbil però com sempre vaig estar poc àgil i vaig arribar tard...ara sempre tindré aquest dubte...Kylie si algún dia llegeixes aquest bloc JO TAMBÉ T'ESTIMO!!

Foto.- els talons son massa alts. Un dia et faras mal carinyo

Ara si, encara que tinguès un nus a l'estòmac pel tema Kylie...el dinar ens esperava i la seguent birreta també!!!!!