Què us puc explicar...

Cada any, quan s'apropa el final del mes de Juliol se que tinc una cita obligada a la que no puc ni vui faltar, i aquesta no es altre que la costellada a can Cerezo a Valldoreix. La diada consisteix en anar a mig matí per poder disfrutar de la piscina que tenen a la part de dalt de la casa, una mica més tard disfrutar del "bermutet", cap a les tres i mitja devorar el pà torrat i les costelles i butifarres, i per últim una llarga sobretaula que amb Foto.- Part de la tropa la brisa de tarda es converteix en un moment de màxima tranquilitat i benestar. Cada any que hi he anat he estat molt agust perque tant la Marta com el Ferran son uns anfitrions genials, però aquest any podriem dir que la diada ha pujat un graó ja que a part de la Marta, el Ferran i un servidor, també han pogut venir la Laura, el Carles, l'Eli, el Marc, la Mar, el Dani i el "big" Valero...en definitiva, que erem un colló i com diu...

Son la 1:50 i fa uns 10 minutets que acabo d'arribar a casa. Vinc del concert del Bruce Springsteen i estic absolutament al·lucinat! Us podria escriure milers de coses d'aquest tio i del que acabo de veure però es que segur que em quedaria curt....curtissim!! L'unic que us diré es que hi havia 80.000 persones amb un somriure d'orella a orella...la gent era feliç.M'agrada molt la gent que fa disfrutar a d'altre i ell ho aconsegueix. Moltes gràcies Júlia per quan fa mesos em vas comprar les entrades, moltes gràcies Anna per acompanyar-me i moltes gràcies Bruce (si, ja es com de la família) pel concert d'avui! No li digueu "The boss"....millor "El puto rei" Bona nit

No se si us passa a vosaltres, però hi ha cert menjar que de petit no et fa "ni fu ni fa", fins i tot diria més fu (si fu es dolent, sino seria fa), i que de més gran es converteix en un dels teus plats "top ten". En el meu cas, un d'aquests menjars és el "gazpacho", que recordo que de ben petit, fins i tot era motiu d'alguna escena a taula (no com els macarrons i la carn arrebossada que produien en mi un estat de felicitat comparable al del entrepà de fuet i el Mundo Deportivo). Donçs bé, no va ser fins fa 4 o 5 anys que aquest menjar s'ha convertit en un dels meus preferits, sobretot en l'època estival. Va ser en un viatge amb els meus amics al paradís del "gazpacho", Andalusia, on en vaig probar de molt alt nivell, com per ejemple el que vem menjar a Frijiliana o el d'un bar de carretera quan baixavem cap a Granada, i desde llavors s'ha convertit en un fix com a mínim un cop per setmana. Amb els anys m'he convertit ...

La web de la Federación Española de Baloncesto ( http://www.feb.es/ ) està fent entrevistes als jugadors d'algunes de les seleccions que competeixen aquest estiu arreu d'Europa i del Mòn. Les entrevistes que fan tenen diferents formats i en algunes son els propis companys els que n'entrevisten d'altres. En el cas de les noies de la selecció sots 20, que crec que defensen el campionat aconseguit l'any passat, les peguntes els hi fa un periodista en un format de 16 preguntes ràpides del tipus "Lugar ideal para vivir:", "Plato de comida favorito" o "Último viaje:". Una de les preguntes es "Vaso mitad lleno o mitad vacio?" i no cal dir que totes les entrevistades diuen que veuen el "vaso lleno" o que com a mínim ho intenten. Tots sabem que dir que ves el "vaso lleno" realment vol dir que ets una persona optimista i que sempre veus la part positiva de les coses. La meva opinió personal es que pot ser diferent el...

Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa. Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls. Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja...

Ciutadans de Catalunya, ja torno a ser aquí!!! Perdoneu els dies d'espera però la feina es la feina, la platja es la platja, i tocar-se els "dallonses" es tocar-se els "daixonses".....Parlament, compres, uf uf, vinga som-hi, que ja queda poc!! El dilluns va començar d'una manera molt semblant a com ho havia fet el dia anterior, amb la diferència que aquell dia el plantejament del dia era molt més relaxat. Els objectius del dia eren basicament veure el Parlament, amb la magnifica cúpula dissenyada pel Norman Foster, reventar-nos part del presupost en comprar uns "souvenirs" per la familia, veure un troç del mur i per últim aconseguir trobar un local tipus el frankfourt de Gran de Gràcia on poder menjar-nos una d'aquelles salchiches gegants saborejant la cerveseta que segur que ens acompanyaria. Però comencem per on hem de començar, és a dir, "buon giorno a tutti per la matina" o com diuen els alemanys "Guten Morgen" (es que t...