Un Sant Joan a Berlín - Parlamentem?

Ciutadans de Catalunya, ja torno a ser aquí!!!

Perdoneu els dies d'espera però la feina es la feina, la platja es la platja, i tocar-se els "dallonses" es tocar-se els "daixonses".....Parlament, compres, uf uf, vinga som-hi, que ja queda poc!!

El dilluns va començar d'una manera molt semblant a com ho havia fet el dia anterior, amb la diferència que aquell dia el plantejament del dia era molt més relaxat. Els objectius del dia eren basicament veure el Parlament, amb la magnifica cúpula dissenyada pel Norman Foster, reventar-nos part del presupost en comprar uns "souvenirs" per la familia, veure un troç del mur i per últim aconseguir trobar un local tipus el frankfourt de Gran de Gràcia on poder menjar-nos una d'aquelles salchiches gegants saborejant la cerveseta que segur que ens acompanyaria.

Però comencem per on hem de començar, és a dir, "buon giorno a tutti per la matina" o com diuen els alemanys "Guten Morgen" (es que també quan et donen el bon dia sembla que t'estiguin insultant). Son les 9:00 del matí i com el dia anterior vaig deixar els 2 angelets dormint, aquest cop, i gràcies a l'invent de la nit anterior, inmersos en una absoluta foscor. L'esmorzar m'esperava (llàstima que allà no tinguessin el Mundo Deportivo...no saben el que es perden) i aquest cop sol, em vaig disposar a omplir l'estòmac d'una mica d'embotit i de formatge. Deu minutets més tard la Mar i la Marta ja m'acompanyaven a taula...una miqueta més tard el Ferran..i per últim el Dani, que avui si havia pogut dormir com un "lirón".

A les 10:00 del matí, i desprès d'haver pogut entrar, lper primer cop des de que erem a terres berlineses, a internet per consultar els habituals correus on em volen vendre Viagra (al final ho aconseguiran), los "cinco fantásticos" vem enfilar de nou el camí al metro direcció el Parlament, que està just al costat de la porta de Brandemburg. A les 10:30 ja estavem allà disposats a veure un edifici que més que pel seu valor arquitèctonic, i tornem a estar amb el mateix, el valoro per tot el que ha viscut. Us pensareu que el que estic dient es una barbaritat perque es un edifici impressionant i per ejemple la cúpula la va fer el Norman Foster (el mateix "pajaru" que ha estat escollit per fer la remodelació del Camp nou) etc, etc, però crec que les coses són el que són per la història que tenen darrere i no per si son bufones o no.

En definitiva, a les 10:30 com us deia erem allà, i que ens vem trobar? Una cua llargissima que a primer cop d'ull donava ganes de marxar! i més quan va venir una responsable del monument i ens va dir que estarien ben bé dues hores. El grup vem deliverar i es va decidir esperar ja que les alternatives que teniem no eren gaire bones (una d'elles era tonar-hi el dia seguent a les 8 del matí, jaja-jaja-ja, ho tenien clar!).

Així que a esperar....tic-tac-tic-tac-tic...de sobte apareixen un grup d'animació que feia moure una mena de ninot estrany que feia petons a la gent, t'abraçava, et xocava la mà i moltes altres coses...molt divertit....tic-tac-tic-tac-tic-tac...no havien passat ni cinc minuts de l'actuació del senyor "cordills" quan un grup de nois i noies que formaven part d'una coral de Moldàvia es van posar a cantar tots junts. Va estar superbé perque a més de cantar molt bé van engrescar a molta gent que hi havia a la fila, els feien ballar, cantar i sobretot riure! Hi havia una dona que formava part de l'expedició de "los chicos de coro" que pegava uns crits molt estranys (semblava un indi siux a les pelis de cowboys del Clint Eastwood) i que a mi particularment em feien pixar de riure. Vem passar una estona collonuda i van fer que el que es preveia una tortuosa espera, es convertís en una petita festa. Des d'aquí moltes gràcies nois i noies!

A l'hora prevista per la noia que ens va venir a l'inici de la cua, vem entrar dins del parlament. Ho tenien tot molt organitzat, i tot i que es feia una mica pesat esperar, realment quan vem estar a dalt ho vem agraïr ja que podies caminar sense aglomeracions. Vem donar una volta pel que seria el terrat, on vem fer la foto de rigor, i rapidament ens ven ficar dins la cupula del Norman Foster. Era una cupula realment impressionant. Hi havia una mena de passadis en forma de cargol que et duia a dalt de tot i des d'on podies veure gran part de la ciutat. Vem estar poqueta estona perque les coses un cop vistes, vistes estan. Una de les coses que em va agradar més va ser unes restes de metralla de la segona guerra mundial. Sabieu que el parlament el van cremar els propis nazis per poder iniciar tot el conflicte?

Abans d'abandonar el terrat, l'expedició gairebé al complert vem anar a canviar l'aigua al canari. Allà ens vem trobar amb una autòctona que estava als banys del nois i que netejava les gotetes del pixum....quin detall!. Era una dona molt energica i diria que era una atracció més del parlament.

Ara si, quan tots estavem pixats i cagats, ascensor cap a baix!!! Un cop abaix vem fer (més ben dit el Ferran va fer) una foto super-xula que ha servit per fer unes tasses per la llet (MOLTES GRÀCIES PARELLA, DE PART DE LA MAR, EL DANI I RAFA!!)....es una foto de concurs!!!!

Només haviem visitat una cosa i ja eren les dues, per tant que fem? A dinar!!!! I on dinem?? Vinga metro i a veure una altre part de la ciutat! Anem cap a la zona més comercial....el que vindria a ser el Passeig de Gràcia de Berlin. Vem dinar a 20 minutets d'alla a una placeta molt bònica a un italià!! Que bé s'estava allà amb la cerveseta (per variar!!) BOCATTI DI CARDINALE!!

Familia, ens veiem desprès de dinar?? Encara ens queden coses per veure!!