Eren les 20:30 i anava carrer Escorial avall per agafar el metro que em portaria cap el partit dels Llumins. Encara no podia agafar la motorbike així que la única forma que tenia d’arribar-hi era pels soterranis de la ciutat. No em podia vestir de curt però m’havien dit que podria fer de coach. Sabia que la meva presencia era important més que res per pegar 4 crits d’ànim i fer de bulto a la banqueta.
Feia molt temps que no agafava el metro i el primer que vaig notar en baixar les primeres escales cap a l’andana va ser calor, molta calor, massa calor. Em vaig treure la jaqueta, vaig posar la mirada fixa en la parella de teeneagers que s’estaven pegant el filet i ja em vaig començar a concentrar pel partit que havia de dirigir en menys d’una hora. Dels rivals, que com us vaig dir l’altre dia es deien Katakraks, no en teníem gaire referències i les que teníem eren dels resultats que havien fet fins aleshores. Alguna victòria i sobretot derrotes contundents.
Quan vaig arribar al pavelló el primer que volia era donar una abraçada als meus companys per acte seguit començar a veure de quines eines disposava. Només arribar i saludar al Dani i al Ferran primera sorpresa “Avui serem pocs, com a molt 6”...començàvem bé. Primer partit com a coach del menda i amb 6.
El primer que em va venir al cap va ser motín. Si al Barça fa uns anys es va anomenar “el motín del Hesperia”, aquest el podiem anomenar “el motín del Bac de Roda”. Aquests s’han enterat que els porto jo i em volen fer el llit. Desprès em van aclarir que totes les baixes estaven justificades o be per lesió (Bruno, Javi i un servidor) o be per temes professionals (Quique).
A l’hora de començar encara faltava per arribar el Joan Valero, érem 5. Per tant la primera decisió dolorosa que vaig haver de prendre va ser el 5 inicial. Els vaig mirar al ulls i els hi vaig comunicar amb seguretat “Nanos, cinc inicial: Ferran, Sergi, Xavi, Dani i Lluis Valero”. Sembla que tothom hi va estar d’acord...per tant, primera prova superada.
Els contraris també eren 5 per tant la lluita era d’igual a igual.
Els primers compassos del partit van ser de tanteig. I de tanteig baix. Cada cistella nostre (normalment de bella factura) era contrarestada per una cistella d’ells (lletja) normalment molt propera i de rebot ofensiu.
Al final del primer quart tant ells com nosaltres havíem incorporat nous efectius. Nosaltres al Joan i al Bruno ( que faria feines de direcció amb mi), i ells a dos besties pardes, un amb una cueta que li donava una imatge deplorable i l’altre lleig, molt lleig, massa lleig.
La tàctica que varem decidir pel segon quart va ser una tàctica valenta. La inspiració ens va arribar del que havia fet el Guardiola el dia anterior. Varem asseure al nostre MVP Valero = Messi (va sortir l’altre Valero,el Joan= Pedrito) i “tots tancats a dintre i si tenen ous que tirin”. La tàctica va sortir a la perfecció i a la mitja part ja anàvem davant.
El tercer i el quart quart havien de ser de tràmit, perquè el resultat ja era molt clar, si no arriba a ser que el joc es va endurir. Els contraris repartien estopa a tort i a dret i els nostres interiors se’n començaven a cansar.
Les primeres dues pica baralles les van protagonitzar els Valero’s brothers cosa que ens va fer pensar que la cosa no era tant greu. Diferent va ser quan va ser el Xavi el que va rebre i es va queixar. Si el Xavi s’ha emprenyat alguna cosa passa.
A més al descans entre el 3er i quart quart el Sergi i el Valero van iniciar un petit rifi-rafe sobre el tema. El Sergi li deia “Lluís t’estimo” i el Lluïs li contestava “Sergi jo t’estimo més”.....beautiful.
Varem decidir actuar de manera pacífica. Vaig treure la meva Glock 17 semiautomàtica (us he posat una foto pels poc iniciats en armament), els hi vaig ensenyar als contraris com fan els tenistes quan hi ha pilotes noves i la vaig deixar sobre la banqueta amb el “gatillo” obert per si havia d’obrir foc sobre algun d’ells. A partir d’aquí oli en un llum. Al final del partit victòria de molts i el millor de tot es que compartim liderat. IMPARABLES!!!!
La setmana vinent últim matx de la primera fase on ens juguem el liderat i desprès sopar d’equip al BAR LLUMÍ (el nostre patrocinador).
Fins la setmana vinent família.
PD: Agrair al Xavi i al Lluís la seva assistència al partit d’ahir. Tots dos tenien compromisos importants i allà van estar. També al Bruno que tot i estar lesionat va estar allà deixant-se la veu.
Comentaris
Marta
Per cert, sobre l’altre escrit, totalment d’acord, és una barbaritat treure la festa del 7 de Gener, quins records!!
El partit es difícil perque juguem contra Olba&cia.
Marta, el pais va de mal en pitjor. Entre les editorials d'uns diaris i les contra-editorials dels altres qualsevol dia d'aquests comencem another guerra civil. Per tant no estaria de més portar alguna cosa per defensar-se en cas de creuada de cables general!