Passa al contingut principal

The boss? El puto rei!!!


Son la 1:50 i fa uns 10 minutets que acabo d'arribar a casa. Vinc del concert del Bruce Springsteen i estic absolutament al·lucinat!


Us podria escriure milers de coses d'aquest tio i del que acabo de veure però es que segur que em quedaria curt....curtissim!! L'unic que us diré es que hi havia 80.000 persones amb un somriure d'orella a orella...la gent era feliç.M'agrada molt la gent que fa disfrutar a d'altre i ell ho aconsegueix.


Moltes gràcies Júlia per quan fa mesos em vas comprar les entrades, moltes gràcies Anna per acompanyar-me i moltes gràcies Bruce (si, ja es com de la família) pel concert d'avui!


No li digueu "The boss"....millor "El puto rei"
Bona nit

Comentaris

Cientificotriste ha dit…
Qué "fans"! Me alegro de que lo pasaras bien.
Me apunto el libro, gracias!
21 de juliol del 2008, a les 21:51
Anònim ha dit…
Moltes gràcies per convidar-me!!!!
Ja saps, en el pròxim ens aprenem més cançons...
22 de juliol del 2008, a les 21:58
Anònim ha dit…
PIBE!!!!! Fa temps que volia posar el meu granet de sorra en aquest fantàstic blog, i no hi ha millor ocasió que fer-ho ara.

Ets un poeta, un líric, un comunicador, fas un ús de la paraula amb maestria!!!! JUGÖN!!

Jo també vaig estar al concert de Bruce( jo primer que tu, el dissabte, jejej) i també vaig flipar, tot i que hi podria posar forces "peròs" al concert: preu de les entrades, preu de les consumissions, poca visisbilitat des del algún indret, cert fanàtic descontrolat, bueno ja se sap....

Apa, aprofito per desitjart-te bones vacances, marxo el dilluns al Japó ja ens veurem un dia al tornar!!

Segeuix utilitzant la paraula per explicar i la pilota de bàsquet per ensenyar!!!

Sergi Garnica
23 de juliol del 2008, a les 12:28
Rafa ha dit…
Garnish ets un crack!

Tens raó amb el tema Bruce.... potser hi ha 3 o 4 coses que fallaven (al nostre concert es va aclopar el micro 2 o 3 vegades,...). Però el que transmet el Bruce l'energia i les ganes que hi posa...com ens agrada la gent que es deixa la pell a la pista, ehh!

Japó? Quins viatges que et pegues bandarra! Espero que disfrutis molt per terres asiàtiques, diuen que és molt guapo. La meva germana hi va anar fa un parell d'anys i li va agradar molt!

Ens veiem a la tornada! Haviam si abans de començar la temporada podem fer una birreta i m'expliques com us ha quedat l'equip a Santako! Volem veure el Santako a EBA!

Records a la Vane!

Bon viatge company!!!
23 de juliol del 2008, a les 13:44
Anònim ha dit…
Està fet, ens veiem quan torni!!!
Santako a EBA??jajajajaja, quasibé tant xungo com que Lluïsos pugi a Copa, jejeje!!!

Una abraçada molt forta amic!!!
24 de juliol del 2008, a les 10:30
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...
7 comentaris
Més informació

El valor de les coses

Una de les frases que recordo que em deia més cops el meu pare quan jo era petit és “es que no li dones cap valor a les coses”. La frase me la deia quan feia malbé per ser poc curós alguna joguina o alguna altre cosa. En aquell moment suposo, perquè no me’n recordo, que jo no li devia donar més importància a la frase i em devia quedar més amb el fet que m’estigués renyant. La frase venia d’una persona, el meu pare, que les havia passat molt putes de petit a casa seva i que, al contrari que nosaltres, no havia pogut demanar/tenir/gaudir de tantes joguines, bicicletes, consoles o d’altres coses com nosaltres. La preocupació que tenien anava més enllà i era com podien tenir una plat a taula a cada àpat. I lluitaven i tornaven a lluitar per un futur millor. Aquesta situació, no ha estat exclusiva de casa meva, i la societat es l’evolució que ha seguit. Una millora abismal en les comoditats alhora de viure que han portat als fills a viure molt millor que els pares. A tenir de tot o gairebé ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Patch Adams

Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa. Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls. Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja...
6 comentaris
Més informació