Passa al contingut principal

Vaso mitad lleno o mitad vacio?


La web de la Federación Española de Baloncesto (http://www.feb.es/) està fent entrevistes als jugadors d'algunes de les seleccions que competeixen aquest estiu arreu d'Europa i del Mòn. Les entrevistes que fan tenen diferents formats i en algunes son els propis companys els que n'entrevisten d'altres. En el cas de les noies de la selecció sots 20, que crec que defensen el campionat aconseguit l'any passat, les peguntes els hi fa un periodista en un format de 16 preguntes ràpides del tipus "Lugar ideal para vivir:", "Plato de comida favorito" o "Último viaje:".


Una de les preguntes es "Vaso mitad lleno o mitad vacio?" i no cal dir que totes les entrevistades diuen que veuen el "vaso lleno" o que com a mínim ho intenten. Tots sabem que dir que ves el "vaso lleno" realment vol dir que ets una persona optimista i que sempre veus la part positiva de les coses. La meva opinió personal es que pot ser diferent el que diuen del que realment pensen però no em pertoca a mi jutjar.


Donçs be, quan he agafat la moto per anar a casa al migdia, he tingut una aparició inesperada, producte del meu cap que té la capacitat per desconectar del mòn d'una manera al·lucinant. L'aparició tenia forma humana, i una forma humana que per aquell cabell canos, nas carácterístic,...si, era el Carlos Sobera, presentador del gran "Quieres ser millonario" i actor de la mítica serie de Tele 5 "Al salir de clase" que tenia una mitja de 2 espectadors diaris.


El Carlos sempre elegant, i desprès de saludarme, s'ha posat serios i m'ha dit "Don Rafael, por 10.000 euros...vaso mitad lleno o mitad vacio?".


He estat dubtant uns instants....de fet, he estat temptat d'utilitzar un dels comodins que tenia al meu abast, però finalment m'he decidit i he contestat amb totes les consequències: "Señor Sobera, mire usted, yo cuando veo un vaso que está por la mitad, veo un vaso por la mitad, no pienso en si está medio lleno o medio vacio porque es importante ver la realidad de las cosas. Si cuando ves un vaso medio lleno te emocionas y cuando lo ves medio vacio te pones triste mal vamos. Creo que nuestra preocupación tiene que ser, como puedo hacer que el vaso que ahora está por la mitad, esté lleno? Tengo el vaso del esfuerzo, el de la amistad, el del compromiso a la mitad que puedo hacer para que esté más lleno?"


Tot i que el Sobera m'ha fet el seu típic guinyet d'ull i una abraçada de les que fan història, evidentment he perdut els 10.000 euros....


Comentaris

Cientificotriste ha dit…
Rafel, tendrías que haber pedido el comodín de la "mamada" XD
Un abrazo!
Rafa ha dit…
Cientifico, eres un crack!!!

A disfrutar el fin de semana!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

El valor de les coses

Una de les frases que recordo que em deia més cops el meu pare quan jo era petit és “es que no li dones cap valor a les coses”. La frase me la deia quan feia malbé per ser poc curós alguna joguina o alguna altre cosa. En aquell moment suposo, perquè no me’n recordo, que jo no li devia donar més importància a la frase i em devia quedar més amb el fet que m’estigués renyant. La frase venia d’una persona, el meu pare, que les havia passat molt putes de petit a casa seva i que, al contrari que nosaltres, no havia pogut demanar/tenir/gaudir de tantes joguines, bicicletes, consoles o d’altres coses com nosaltres. La preocupació que tenien anava més enllà i era com podien tenir una plat a taula a cada àpat. I lluitaven i tornaven a lluitar per un futur millor. Aquesta situació, no ha estat exclusiva de casa meva, i la societat es l’evolució que ha seguit. Una millora abismal en les comoditats alhora de viure que han portat als fills a viure molt millor que els pares. A tenir de tot o gairebé ...

Patch Adams

Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa. Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls. Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja...