Si busques al diccionari la paraula fira trobaràs el següent: “reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis”.Dons bé, la setmana passada una d’aquestes “reunions periòdiques de mercaders i negociants” es va dur a terme a Molins de Rei sota el nom de “La Candelera”.
Si us he de ser sincers jo mai he estat una persona de fires, es més, a dia d’avui es podrien contar les vegades que he anat a una amb els dits d’una mà. La setmana passada però, la Laura que es de Molins de Rei, em va animar a acompanyar-la diumenge pel matí a "La Candelera".
Abans d’anar-hi vaig decidir llegir quatre coses per saber ben bé on anàvem. l la sorpresa va ser majúscula en veure que la fira, de la qual jo no tenia coneixement de la seva existència, era de les més importants de Catalunya i ha estat declarada des de l’any 2002 com a Festa Tradicional d’Interès Nacional. Us deixo la direcció de la web per si voleu tafanejar una mica: http://www.molinsderei.cat/lacandelera/index.php
Dons bé, el dia va arribar i diumenge la Laura i jo ens vem llevar relativament d’hora, ens vem “acicalar” i cap a les onze i poc ja érem sobre la moto en direcció Molins de Rei.
La primera sorpresa, tot i que la Laura ja m’ho havia avisat, va arribar quan encara no havíem ni entrat al poble. Una llarga caravana de cotxes esperava impacientment el seu torn per entrar i poder aparcar. Caram si que ha de ser important aquesta fira, si. Nosaltres, gràcies a haver-hi anat motoritzats, en 5 minuts ja érem dins i ben aparcats davant d’una Caixa (on comprem entrades per anar al vespre a veure “Avatar”).
No havien passat ni 3 minuts caminant i ja podíem veure els primers expositors. D’aquests primers la majoria eren de productes alimentaris i més concretament de formatges i embotits. Suposo que no cal que us digui la pinta que feia tot. Només us diré que tornant no ho vem poder resistir i vem comprar un parell de pastissos de formatge espectaculars (un de xocolata escandalós).
Us poso un plànol perque aneu seguint:
A la zona on hi ha havia tots aquests expositors de menjar també hi havia exposat dins d’un local "el Camell", que és una mena de cap gros en forma de camell que treuen a la Festa Major. Pel que em va explicar la Laura l’animal fa un parell de sortides durant la Festa i faria la funció com de correfoc.
Sin prisa però sin pausa vem seguir caminant direcció cap a la plaça de l’ajuntament. Allà els expositors eren més dedicats a l’artesania i unes amigues de la Laura hi tenien el seu espai. Elles hi venien petits platets per l’incens, penjolls i altres objectes força bonics.
Un cop fet la xerrada de retrobament pertinent ens vem endinsar per uns carrerons per arribar a la plaça de l’esglesia que es on hi havia els expositors més antics. Allà s’hi venien tot el que eren temes agrícoles. Des de maquinaria passant per les típiques plantetes, i arbres grossos tipus tarongers, castanyers i d’altres tipus.
Quan vem mirar el rellotge ja era la una. La Laura volia veure a la Ivette, una amiga seva que tenia un expositor de cavalls, per tant si la volíem enganxar abans de que anés a dinar no podíem perdre temps. Deu minuts més tard, i desprès de sortejar una gentada de por, ja hi érem. En aquella zona hi havia exposats cavalls, ponis, una burra, porcs, gallines....vaja, de tot. Allà, mentre la Ivette ens explicava que la majoria d’animals eren seus i que els hi havien demanat que els portessin, hi vaig conèixer la seva parella, en Carles.
Vem estar 10 minuts més admirant aquells impressionants animals fins que vem decidir que si volíem acabar de veure la fira i anar a dinar a casa abans d’anar al cine havíem d’espavilar.
Els següents expositors que vem trobar tornaven a ser de menjar i aquí es on ja no ho vem poder evitar i ,tot i que veníem conscienciats, ens vem deixar anar. Va despertar la bestia comilona que dúiem dins. Durant els següents tres quarts d’hora vem comprar coca de pinyols, llardons, butifarra per cuinar, pa francès, pastís de formatge, pastís de xocolata i formatge,...com us he dit abans, no ho vem poder evitar. La gula va ser més forta que nosaltres.
Entre la compra de menjar i menjar la Laura tenia una altra objectiu entre cella i cella, “firar-se alguna cosa”, que volia dir comprar-se alguna cosa de la fira. Segons em va explicar, hi ha la tradició (i gairebé obligació)entre la gent del poble d'adquirir algun producte dels allà exposats....unes arracades, un penjoll, un anell, una samarreta o un taronger. Ella, com a bona ciutadana, no va voler fallar als "seus" i va sortir d’allà amb una mena de solapa en forma de flor i un anell de color blau molt xulo.
Eren ja gairebé les 3 i desprès de dubtar si quedar-nos a dinar per allà, i també de dubtar si firar-se alguna cosa més (pa que veas et poso la direcció web dels bolsos: http://labichacreativa.blogspot.com/2008/04/bolsos-2008.html ), vem anar cap a casa a omplir l’estómac amb el pa, la butifarra i els pastissos que havíem comprat.
L’any vinent de ben segur que hi tornarem i ens firarem alguna cosa. Si ens hi voleu acompanyar ja sabeu...reserveu-vos aquestes dates!!!
Comentaris