Un patiment

Amb aquesta paraula podriem definir la meva participació a la Mitja marató de Sant Cugat 2011.

Però com gairebé tot en aquest vida el motiu de tot plegat va ser una deficient preparació. Francament em pensava que tot i conèixer la duresa de la prova, ja que l'havia fet l'any passat, amb tres o quatre entrenaments els últims quinze dies la podria acabar sense problemes. Donava per descomptat que el meu temps seria força dolent però no m'imaginava que em costaria tant arribar a la Rambla del Celler i completar els 21 quilòmetres i 97 metres.

L'inici va anar força bé i tot que anava al grup del darrera les sensacions eren bones. El recorregut passava per la zona de Collfavà, les afores del CAR de Sant Cugat, Can Magi i tornada a Collfavà fins arribar de nou al punt d'inici i final (Rambla del Celler). Al quilòmetre 10 portava poc més d'una hora i creia que encara tenia forces per encarar amb tot optimisme la segona part de la prova. M'havia anat hidratant religiosament per intentar mantenir aquell ritme.

A la segona part de la prova la cosa es va anar complicant. La pujada per tot el Parc Central fins arribar a Can Matas se'm va fer força dura i les cames em van començar a donar els primers avisos però com tot just desprès va venir un descens força llarg no els hi vaig fer gaire cas. Va ser quan va finalitzar la baixada que càlculo que era el quilòmetre 13-14 qua va començar el patiment i ja no el vaig abandonar fins l'arribada.

Era potser la part més plana de tota la cursa però les cames em pesaven un colló i part de l'altre, les zones de sol semblaven el puto desert i el cap em va començar a donar males passades. Francament vaig pensar abandonar un parell de cops però gràcies a que no estava disposat a rendir-me i que al quilòmetre 19 hi havia la L. donant-me, com sempre, el seu suport, vaig decidir aguantar fins al final tot i les petites arcades i rampes que vaig tenir.

A l'arribada, tot i estar força fotut, estava molt orgullós de mi mateix. No em vaig donar per vençut i això per mi es important. Tant important com entendre que les coses si vols que surtin bé, en el meu cas, les he de preparar perquè si m'he de refiar del meu talent vaig bé per anar a Sants...

Fins la propera!!