Salta al contingut principal

Arenys de Mar






La Setmana Santa, lluny del lligams familiars que té el Nadal que t'obliguen a no abandonar el niu, es aprofitada per molta gent per fer viatges i escapades de 4 o 5 dies o fins i tot de tota la setmana.

Nova York, anar a esquiar o aprofitar els primers dies per poder disfrutar de la platja (això si, més tirant a la lectura i al passeig que a capbussar-se dins de la gèlida aigua del mar) han estat algunes de les sortides que han fet els meus amics i pel que m'han explicat amb un èxit rotund.

Un servidor, al contrari que ells, s'ha dedicat a explorar els racons amagats del pis del qual es inquil·lí desde el passat 24 de setembre (dia de la Mercè) junt amb un ex-company d'equip de la fantàstica generació del 78, i a fer una visita fugaç on va disfrutar la seva infancia. Aquest lloc es Arenys de Mar, un poble preciòs del Maresme, que es conegut per la llotja del peix (Si heu vist la peli "Sin Reservas" es semblant al lloc on la Catherine Z Jones combra el peix pel seu restaurant).
Els records que em van venir al cap van ser increibles...quan tingui les fotos baixades del tot a l'ordinador i hagi ordenat tots aquests records us aniré explicant. De moment us avanço una foto del mercat d'Arenys de Mar, on de ben petit anava amb mà mare a fer la compra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

Casserres 2011 (i 1)

De les diferents teories que em circulen pel cap, n’hi ha una que diu que normalment quan es fa una cosa per primera vegada sempre tens aquella il•lusió d’allò desconegut i el dubte de com anirà tot plegat. De si t’agradarà o no t’agradarà, de si se’t farà llarg o curt, de que si tomba o gira. Però quan ho fas per segona vegada el dubte ja està majoritàriament esvaït i si ho fas, si pots, es perquè ens tens ganes (o moltes ganes) de fer-ho. Doncs bé, aquest cap de setmana passat, amb el dubtes esvaïts de la primera trobada de l’any passat, la família Nache gairebé al complert ens vem tornar a reunir dins d’una casa, la “Casserres house”. He fet el petit apunt de gairebé al complert perquè aquest cop no vem poder contar amb la Clara, la Mònica i el Xavier per motius laborals però si que hi van ser aquest cop la tieta Antònia, el Miquel i l’Aïda que l’any passat no van poder-ne gaudir. El gruix de la família vem arribar dissabte matí. Allà, instal•lats de feia uns dies, ja ens esperaven ...

Ho portem dins

Les coses a Catalunya van com van. Son moments durs per moltes families. Els més fàcil es deixar-se vencer però nosaltres, HO PORTEM DINS!