Passa al contingut principal

DISFRUTEM????


Entre minis, preinfantils, infantils, cadets, juniors, sots 21 i sèniors es poden veure als Lluïsos en un cap de setmana 9 partits, dels quals veig una mitjana de 5 o 6. Tot i ser entrenador, al contrari del que podríeu pensar, en la majoria d’aquests el meu lloc no és a la banqueta, sinó que comparteixo seient amb els pares i mares del nostre equip i de l’equip rival.
Segurament estareu pensant que hi sóc per veure com juguen els nostres nois i noies, si evolucionen correctament, si l’entrenador esta fent bé la seva feina, i sí, efectivament, és una de les coses que hi vaig a fer. Però mentre veus el partit i et fixes en totes aquestes coses, també tens temps de veure’n d’altres, com per exemple quines actituds prenen els pares... estan disfrutant de debò veient els seus fills? I “rizando el rizo”, com afecten totes aquestes actituds al rendiment dels seus fills? Si voleu que us sigui sincer, és realment desencoratjador veure la poca quantitat de somriures que es deixen entreveure a la grada davant la imparable espiral de retrets, renecs i males cales que omplen la nostre pista. En un mateix partit pots veure el pare/mare que es queixa perquè l’àrbitre s’ha deixat de pitar una falta, unes passes o qualsevol questió tècnica que en la majoria de casos desconeixen, el pare/ mare que reclama que al marcador li falten dos punts, el pare/mare que es queixa perquè el seu fill no juga, o el que es pitjor, perquè ho fa el fill de l’altre en lloc del seu, el pare/mare que s’enfada perquè el seu fill/a (futura estrella de la NBA o WNBA) ha fallat un bàsquet…… I així podria seguir fins a omplir, amb tota seguretat un parell de fulls. I les preguntes que em vénen ara a la ment són: pares/mares, veniu realment a disfrutar del vostre fill/a? Disfruteu renegant de l’àrbitre? Disfruteu quan us enfadeu amb l’entrenador perquè ha fet un canvi que no creieu correcte? Disfruteu criticant el vostre fill o el fill d’un altre perque ha fallat un bàsquet?
I encara se m’acudeixen més preguntes: sabeu com li afecta al vostre fill veure com el seu pare renega o fa males cares? Li agrada al vostre fill veure que el seu pare no disfruta?
Feu-me un favor i poseu-vos a la pell del vostre fill per un moment i penseu si li agrada i si creieu que li pot afectar. La resposta em sembla que està clara i crec que us ho passaríeu molt millor aplaudint i animant les jugades dels vostres fills que criticant coses que són palla, perquè el realment important és que el vostre fill/a està fent un esport que li agrada i del qual vol gaudir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

El valor de les coses

Una de les frases que recordo que em deia més cops el meu pare quan jo era petit és “es que no li dones cap valor a les coses”. La frase me la deia quan feia malbé per ser poc curós alguna joguina o alguna altre cosa. En aquell moment suposo, perquè no me’n recordo, que jo no li devia donar més importància a la frase i em devia quedar més amb el fet que m’estigués renyant. La frase venia d’una persona, el meu pare, que les havia passat molt putes de petit a casa seva i que, al contrari que nosaltres, no havia pogut demanar/tenir/gaudir de tantes joguines, bicicletes, consoles o d’altres coses com nosaltres. La preocupació que tenien anava més enllà i era com podien tenir una plat a taula a cada àpat. I lluitaven i tornaven a lluitar per un futur millor. Aquesta situació, no ha estat exclusiva de casa meva, i la societat es l’evolució que ha seguit. Una millora abismal en les comoditats alhora de viure que han portat als fills a viure molt millor que els pares. A tenir de tot o gairebé ...

Patch Adams

Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa. Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls. Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja...