Dissabte 19 d’octubre a les 13:00. La meva germana m’ha trucat fa mitja hora i em diu que abans d’anar a la “comilona” amb tota la família passaran pel Pilma (una botiga de decoració) a comprar un ule. Jo els hi dic que els acompanyo. Tinc ganes de veure’ls a ells però sobretot als dos peques. Agafo la moto i cap a la Diagonal.Quan estic a punt d’entrar els veig a ells al final del carrer. La meva germana li diu alguna cosa a l’orella a la Carla i ella fa una carrera per donar-me una abraçada i un petó de campionat. Guapa!. El Marc, que va en braços del Javi, porta un barret de llana molt xulo. Ell no pot venir corrent perquè encara no sap caminar però em dedica un dels seus somriures estrella en els que m’ensenya les seves primeres quatre dents. Guapu!.
Entrem ràpid dins de la botiga perquè a fora fa un fred que pela. La Lourdes em pregunta si sé on està el Bar on hem quedat amb tots. Jo li responc que no ho se però que ara truco al papa i li pregunto. “On has dit?” Li pregunto per segona vegada. I ell em repeteix: “Consell de Cent-Diputació, al costat de la botiga del teu tiet Lluís”. “Ok Ramon (ma germana, i jo per copiar-la a ella, sempre que ens dirigim al meu pare li diem pel seu nom), ens veiem allà”.
Donem una volta per la botiga però hem d’anar ràpid perquè volem ser puntuals. La Carla durant aquells 20 minuts té temps de fer-ne alguna. El Javi l’intenta alliçonar (sempre ho fa amb un carinyo que m’encanta, es un “padrazo”).Com es riu la tia. Vinga va marxem que sinó no arribem.
És la 13:30 en punt i comença l’arribada. El meu pare i la meva mare han estat els primers en arribar, i just desprès el pack de cinc que veníem del Pilma. Quan no m’ho espero, la Marta, la meva cosina, m’ataca per la banda dreta. Em dona una abraçada tipus Carla. Carai quina força. Amb ella també ve el meu cosí, el Lluís, i amb ell una surprise, la seva xicota. Es diu Txell, se la veu una noia molt simpàtica. Lluís ho tenies ben amagat ehhh, ja veuràs quan la tieta Lourdes ho sàpiga. A la Txell no sap el que li espera!! En els pròxims 20-30 minuts coneixerà a tots els membres de la família. Algun/a més sonat que un altre.
Encara ens estàvem fent petons quan la tieta Dolors i el tiet Lluís (pares de la Marta i el Lluís) van arribar. El meu tiet duia un barret guapo. Que sàpigues que un dia te’l pisparé. Ja estem al complert dues de les cinc unitats. Petons i abraçades però ràpid cap a dins que fa fred.
Encara ens estem traient les jaquetes i arriba la tercera unitat en bloc. La tieta Lourdes (Lluís i Txell prepareu-vos), el tiet Joaquim, el meu cosí Carlos, el meu cosí Xavier, la seva dona Mònica i la seva filla la Clara que està moooolt gran i molt guapa. Amb aquesta tercera unitat vàrem viure uns moments molts xulos quan érem veïns a Pineda, ho recordeu?? Les baralles del Xavier i la Lourdes (crec que no sabien ni l’un ni l’altre perquè es barallaven. Recordeu el dia que vem anar al Minigolf (encara em pixo quan hi penso).
Tic-tac-tic-tac un quart més tard ja tenim allà a gairebé tothom. La tieta Anna, companya de fatigues del meu pare al camp de l’Espanyol (els “pericos” son tant dolents), la tieta Antònia que ja puja queixant-se de la dona del bar que li ha tocat el crostó, la meva cosina Aida que gairebé ho deixa de ser per no agregar-me al Facebook, la Maria del Mar que no ha portat “l’organillo” i ha perdut 20 euros (el proper any et donaré una segona oportunitat) i el Sergi, parella de la Maria del Mar i que s’ha integrat de conya amb tots nosaltres. Ja només falta el Miquel que ens diuen que no pot venir abans. Llàstima perquè n’hi ha més d’un que ja l’espera perquè expliqui els seus acudits. Es molt bo explicant-ne. De fet de petit, com va dir la seva germana (l’Aida) durant el dinar, es guanyava els calerons nadalencs, destinats a les poesies i els cants, deixant anar un bon seguit d’acudits dels que ja ell mateix ja es pixava.
Comencem?? Si, li apartem un plat al Miquel i els altres ja podem començar. La mestressa del Bar (Bar El Cisne, propaganda gratuïta) ens porta de tot i més. Embotit, tapes, pa amb tomàquet, calamars a la romana i una cosa que a la Maria del Mar li serveix per explicar una autèntica porcada que va fer un cop el seu pare amb el xicot de la Aida (no ho reprodueixo per si esteu menjant). No paren de sortir anècdotes de la nostre infantessa mentre el Javi acuna al Marc, que no té cap ganes de dormir i perdres res del que està passant allà, i les dues peques, la Clara i Carla, van passant d’unes mans a unes altres fent-nos riure a tots. La Carla pintant i ballant. La Clara fent alguna de les coses que segur que li ha ensenyat el seu pare: fent “banyetes” (el que nostres deiem fer “cuernus”) o repartint butifarres a tord i a dret. Xavier, ets un crack.
Durant el dinar arriba el Miquel i el rebem amb una petita ovació. Segur que algú ja té la llibreta apunt per si explica un acudit i el pot explicar el dia següent a la feina (Ramon, que te tengo calao).
Ara si, ja hi som tots i ens ho anem a passar de conya durant una bona estona!!
Familia potser no ens veiem tant com voldriem però l'important es que quan ens veiem ens ho passem tant bé com dissabte.
Un petó
PD: Perdoneu però no tinc cap foto, algú en té alguna??
Comentaris