Passa al contingut principal

Creixell sona com entrenador dels Llumins

Tot i la ratxa imparable de victories, els Llumins, fa temps que busquen mister. El primer que va sonar va ser el Lluís Valero però per ell era molt difícil fer compatibles la feina d'MVP i de mister, per tant primer fiasco. El segon vaig ser jo però, tal i com veu poder llegir a l'anterior post, el primer dia ja em van fer un motin (anomenat el "motin del Bac de Roda") i tot apuntava que si seguia em pendrien pel pito del sereno. Segon fiasco.
Aquesta setmana el nostre Txiqui personal ha estat treballant de valent i està a punt de tancar el que seria una "boooooooomba sensual....y las mujeres lo bailan asi". Es diu Jaume Creixell i, tot i que ve del furgol, tots estem convençuts que podria fer una bona feina en aquest equip. En declaracions a la nostra cadena ha dit que "si el Bar Llumí no queda campeón me la tallo i em faig monja. I ho diu el Jaume Creixell, fill de taxista".
Esperem confirmació oficial.

Us adjunto un video de presentació:


Comentaris

Rafa ha dit…
Ja se que es lleig inagurar un mateix ell comentaris...però es que aquest tiu (Jaume Creixell) es tant bo. El dia que van treure això per TV3 estava parlant per telèfon i no vaig poder artícular paraula en un quart d'hora.
Anònim ha dit…
a veure que feu aquest vespre!!! molt anims i a guanyar!!!!!mar
Rafa ha dit…
Moltes gràcies guapissima! Guanyarem!!!
Anònim ha dit…
A mi tampoc m'han expulsat mai els àrbitres, però no m'han donat cap medalla ...

Bé, si, m'han expulsat dos o tres vegades, però no eren àrbitres perquè era culpa seva.

Una vegada ni havia un que em volia fer seure a la banqueta, ¡fixat quines coses!

Un altre cop un paio que portava un xiulet va expulsar un jugador meu que havia llençat una escopinada a l'entrenador contrari ... l'entrenador va entrar a dins de la pista per pegar-lo ... com que li vaig demanar educadament al del xiulet que expulses també a l'entrenador contrari, em va expulsar a mi.

Jose
Rafa ha dit…
Jose, tot i que seguiexo sense saber qui ets....ja em puc imaginar el teu "educadament"! jajajaja

A mi un dia dirigint un equip de noies Cadets l'àrbitre tota l'estona cagant-la i cada cop em demanava perdó. Fins que al final se'm ve a disculpar i li dic: "em sembla molt bé que et disculpis però es que ja estic fins els ous" i pam em pita tècnica, i jo li torno a dir "segueixo estant fins els ous", segona tècnica i al carrer. Vaig estar poc intel·ligent...o si més no massa repetitiu amb el tema dels ous.

Una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

El valor de les coses

Una de les frases que recordo que em deia més cops el meu pare quan jo era petit és “es que no li dones cap valor a les coses”. La frase me la deia quan feia malbé per ser poc curós alguna joguina o alguna altre cosa. En aquell moment suposo, perquè no me’n recordo, que jo no li devia donar més importància a la frase i em devia quedar més amb el fet que m’estigués renyant. La frase venia d’una persona, el meu pare, que les havia passat molt putes de petit a casa seva i que, al contrari que nosaltres, no havia pogut demanar/tenir/gaudir de tantes joguines, bicicletes, consoles o d’altres coses com nosaltres. La preocupació que tenien anava més enllà i era com podien tenir una plat a taula a cada àpat. I lluitaven i tornaven a lluitar per un futur millor. Aquesta situació, no ha estat exclusiva de casa meva, i la societat es l’evolució que ha seguit. Una millora abismal en les comoditats alhora de viure que han portat als fills a viure molt millor que els pares. A tenir de tot o gairebé ...

Patch Adams

Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa. Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls. Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja...