Salta al contingut principal

Creixell sona com entrenador dels Llumins

Tot i la ratxa imparable de victories, els Llumins, fa temps que busquen mister. El primer que va sonar va ser el Lluís Valero però per ell era molt difícil fer compatibles la feina d'MVP i de mister, per tant primer fiasco. El segon vaig ser jo però, tal i com veu poder llegir a l'anterior post, el primer dia ja em van fer un motin (anomenat el "motin del Bac de Roda") i tot apuntava que si seguia em pendrien pel pito del sereno. Segon fiasco.
Aquesta setmana el nostre Txiqui personal ha estat treballant de valent i està a punt de tancar el que seria una "boooooooomba sensual....y las mujeres lo bailan asi". Es diu Jaume Creixell i, tot i que ve del furgol, tots estem convençuts que podria fer una bona feina en aquest equip. En declaracions a la nostra cadena ha dit que "si el Bar Llumí no queda campeón me la tallo i em faig monja. I ho diu el Jaume Creixell, fill de taxista".
Esperem confirmació oficial.

Us adjunto un video de presentació:


Comentaris

Rafa ha dit…
Ja se que es lleig inagurar un mateix ell comentaris...però es que aquest tiu (Jaume Creixell) es tant bo. El dia que van treure això per TV3 estava parlant per telèfon i no vaig poder artícular paraula en un quart d'hora.
Anònim ha dit…
a veure que feu aquest vespre!!! molt anims i a guanyar!!!!!mar
Rafa ha dit…
Moltes gràcies guapissima! Guanyarem!!!
Anònim ha dit…
A mi tampoc m'han expulsat mai els àrbitres, però no m'han donat cap medalla ...

Bé, si, m'han expulsat dos o tres vegades, però no eren àrbitres perquè era culpa seva.

Una vegada ni havia un que em volia fer seure a la banqueta, ¡fixat quines coses!

Un altre cop un paio que portava un xiulet va expulsar un jugador meu que havia llençat una escopinada a l'entrenador contrari ... l'entrenador va entrar a dins de la pista per pegar-lo ... com que li vaig demanar educadament al del xiulet que expulses també a l'entrenador contrari, em va expulsar a mi.

Jose
Rafa ha dit…
Jose, tot i que seguiexo sense saber qui ets....ja em puc imaginar el teu "educadament"! jajajaja

A mi un dia dirigint un equip de noies Cadets l'àrbitre tota l'estona cagant-la i cada cop em demanava perdó. Fins que al final se'm ve a disculpar i li dic: "em sembla molt bé que et disculpis però es que ja estic fins els ous" i pam em pita tècnica, i jo li torno a dir "segueixo estant fins els ous", segona tècnica i al carrer. Vaig estar poc intel·ligent...o si més no massa repetitiu amb el tema dels ous.

Una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

Los martes al sol

Dimarts 8 de desembre: festa. Quina festa? Dons ni flowers però festa al cap i la fi. Se que al pont se li diu el “Pont de la Constitució” però no se si el 6 o el 8, i això que jo soc un dels nens de la Constitució (1978). A les vuit i mitja ja es veia a més que el dia havia de ser bo. Pocs núvols al cel i poc vent. Em poso un polar sobre el pijama (els pantalons son d’un xandall antic) i cap a comprar el pa. Quan baixo de les escales de casa i del carrer m’agafen ganes de Mundo Deportivo, així que enfilo Verdi cap a baix i me’l compro a un estanc del carrer Valldoreix. Es un estanc curiós ja que fa l’horari que li dona la gana i a més fa un any el van tancar per reformes i segueix igual de vell i atrotinat. De pujada em paro a comprar el pa al forn de sempre. Davant meu hi ha 2 homes que per la manera de parlar tenen pinta de ser cubans. També tenen pinta pel ritme al que demanen les coses. Per demanar 2 barres de pa, 5 minuts. Per decidir-se si “un sumo” o “un Cacao” (deu ser la...

Come back!! Go Llumí go!!

Ahir, 21 d'octubre de 2009, va ser un dia gran per uns quants "ex-combatientes". Desprès d'un periode més o menys llarg d'inactivitat en el mòn basquetbolístic el Lluis Valero, el Dani Jou, el Ferran Morris, el Sergi Garnica i un servidor ens vem tornar a reunir en un camp de bàsquet per jugar una lliga de veterans que s'allargarà fins el mes de juny del 2010. Som cinc dels jugadors que hem defensat més aferrissadament la samarreta del Sènior Masculí de Lluïsos en els últims 15 anys i la història la podriem explicar així: "En 2009 cinco de los mejores hombres del ejercito lluisenc que formaban un comando, habian ido dejando el equipo por un delito que no habían cometido, no tardaron en fugarse de la inactividad en la que se encontraban recluidos, hoy buscados todavía por el director técnico de Lluïsos sobreviven como jugadores de fortuna, si usted tiene algún problema y se los encuentra quizá pueda contratarlos.....". L'equip es diu BAR LLUMÍ (...