Aquest migdia he aprofitat que el meu pare tornava a la feina per General Mitre, i li he demanat si me’n podia anar amb ell i deixar-me a General Mitre amb Sant Gervasi de Cassoles. Com sempre el meu pare, que és un sol, m’ha dit que cap problema. L’únic problema i que desprès ho ha deixa't de ser, és que a tres quarts de tres ja estava pujant el carrer Sant Gervasi de Cassoles i fins les quatre no tenia que entrar a la feina. He pensat en asseure’m a llegir en un banc de la plaça Bonanova però el fred intens que fa avui, el vent huracanat i sobretot haver-me deixa’t el llibre que estic llegint ara (“Tres vidas de santos” del Eduadro Mendoza) m’han fet canviar d’opinió i pujar al despatx (queda molon, ehhh però no tinc despatx més aviat es una taula i una cadira en un forat comú) una hora i pico abans de l’hora.
El primer que he fet es treure’m el parell coses que m’havien quedat penjades abans del migdia. Desprès mentre mirava el correu personal he decidit obrir, desprès de força temps sense fer-ho, el messenger esperant que s’obrissin les finestretes pertinents per rebre una onada de salutacions de forma escrita. He posat les mans sobre el teclat preparat per contestar l’allau de salutacions. i he esperat. Tic-tac-tic-tac-tic-tac. Naa. Que raro. Esperarem una mica més. Tic-tac-tic-tac-tic-tac. Ni un “Hooooooombreeeeee Raaaaafa” o un “Eiiiiiiiiiiiiii crack” o un “Iuuuuujuuuuu” o un “Guaaaaapoooooooo”. Decepcionant.
Desprès de cinc minuts ja he vist he decidit agafar el toro pels cuerns i he pensat que “si Mahoma no va a la montaña, la montaña ira a Mahoma”. He obert la finestreta del Msn i he mira’t la llista del personal que vaguejava per allà. A dalt em posava que tenia 8 contactes (= amigos) conectats. No està gens malament. He començat a baixar i osti, sorpresa, l’ENDER està en línia.
L’Ender es el sobrenom que utilitza un amic en el msg. Per la feina que té i on la té ens veiem poquet. Es preparador físic i entrenador de bàsquet a Manresa, si si al Manresa ACB. La nostre relació durant l’any queda limitada a algun missatge d’ànim o felicitació (massa poc) i es potser cap a maig-juny-juliol on ens podem veure algun dia.
Quan l’hi he escrit no les tenia totes de que estigues a l’altra banda perquè suposava que potser estaria dinant. Però al cap de pocs segons ha contestat el meu “hola” amb un altre “hola”. M’ha fet molta il•lusió. Hem pogut intercanviar alguns missatges i quan portàvem deu minuts m’he volgut acomiadar per deixar-lo treballar. Segur que estava preparant alguna sessió per algun dels seus players o elaborant algun video de l’scouting del proper rival.. Es un currante i a més és bo, molt bo. Tothom ho diu. El Jaume ho diu o ho va dir en un clínic a l’estiu. La poqueta gent del mundillo que conec ho diu. I els resultats també ho diuen.
Encara recordo el dia que fent una cervesa em vas dir que el Manresa t’havia trucat per anar a fer una entrevista per portar la preparació física. Estaves que no passaves per la porta....i ara ja han passat 3 o quatre anys i ja estàs allà, consolidat. Ender, felicitats per la feina!!
I força TDK!! (Ho se ara sou Suzuki, però TDK mola més!)
Comentaris