dijous, de març 31, 2011

Darrera la muntanya

Admeto que amb la poca regularitat amb la que escric es impossible tenir algun seguidor al meu bloc però la veritat es que se’m fa feixuc moltes vegades escriure-hi. La raó es que penso que tinc poques coses que explicar. Estaria bé prometre-us que a partir d’ara hi escriure més però no us ho creieu...potser ara que se que el D. té ordinador per fi a casa m'hi animo més sovint.
Durant aquest temps d’absència hi ha hagut alguns canvis al meu pas per aquest món, que ara mateix està farcit de guerres i desgracies com les del Japó, però una de les més rellevants ha estat que amb la L. hem deixat el pis de Baixada de la Glòria i hem marxat a l’altra banda de Collserola. Sant Cugat del Vallès.
La comparació d’aquest pis amb l’anterior no té color ja que el d’ara ens dona un confort i unes comoditats que l’altre, tot i tenir coses molt bones, no ens podia oferir. Temes com tenir calefacció son coses que s’havien convertit, potser perquè ens fem grans, en gairebé imprescindibles. També el no haver de pujar 4 pisos (5 si contem les escales del carrer) cada cop que sobretot pujaves carregat amb les bosses del mercat o qualsevol altre estri que més que pesant fos incomoda de dur.
A més, també ens dona més coses fora del pis ja que disposem de coses impensables dins de la ciutat com zones verdes o un carril bici que arriba a tots arreu.
Així puc dir que deixar el pis de la Baixada, tot i el component emotiu que té per molts motius, ha estat una bona passa endavant per la meva relació amb la L. i també per la relació amb mi mateix.

No ho oblideu, hi esteu convidats!