diumenge, d’agost 11, 2013

L'avi Rafel

Quan vaig néixer a l'any 1978 ja feia temps que havien enterrat l'avi Rafel, per ser una mica més exactes uns tres anys i mig. L'avi, no va arribar a conèixer cap de les seves quatre netes i el seu únic net (el que us escriu), i segons em diu la mare en tenia ganes boges de tenir-ne un.
A casa, tinc la sensació, que no se n'ha parlat gaire d'ell i no se perquè. De tant en tant alguna referència però ben poques comparat el que se n'ha parlat de l'avi Pep o la iaia Tresina. Es cert es que amb la família dels meus avis per part de pare ens hem fet més i es habitual que en els dinars de família algú en faci referència però tot i així amb la família de ma mare n'hem tingut d'oportunitats i no ho hem fet. No se si el fet que no el coneguéssim n'ha tingut alguna cosa a veure.
Dissabte passat la Laura i jo vàrem anar amb ma mare a la platja de Montgat per trobar-nos més tard amb el meu pare i dinar tots plegats. Desprès del primer bany, el cel es va començar a omplir d'uns núvols negres que ens va fer dubtar si tornar cap a casa. Mentre ens eixugàvem i decidíem asseguts a la tovallola no se molt bé arran de quina conversa prèvia la meva mare va començar a parlar del meu avi Rafel. Primer en va fer un comentari que em va picar la curiositat i desprès vaig ser jo qui li va anar preguntant. La conversa es va anar allargant mentre fèiem un passeig per la platja i pel poblet Monsolís (o Montgat Nord que es com crec que li diuen ara), i la mare em va explicar coses com que a l'avi li encantava construir ràdios, i que en una d'aquestes anys més tard hi van trobar diners amagats per segurament donar-li a la seva mare per tirar endavant, o que l'avi no tenia hora d'anar a dormir fent les seves andròmines i que pels matins ho pagava amb algun petit retard a la feina. 
Ens va explicar algunes anècdotes més de feina o de família i el cert es que m'ho vaig passar molt bé escoltant-la. També em va deixar la sensació que, als meus 35 anys, no conec ni gens ni mica la història del meu l'avi Rafel  i això no m'agrada que sigui així.
Mare, hi hem de posar remei.