dilluns, de març 30, 2009

Tinc paletes a casa!!!



Desde fa ja 2 setmanes la meva convivència no quedava limitada al Roger, el meu company de pis. També tenia que compartir espai amb uns paletes que, producte del dia de la ventada de fa més d'un mes, estan intentant arreglar tot el sostre del nostre pis.
Aquest cap de setmana he dit prou i he fotut el camp. He tornat temporalment a casa els pares. No cal que us digui que la sensació es prou estranya, ja que m'he acostumat a la soletat del meu pis i ahir veient la televisió al menjador em notava estrany...m'estaré tornant un "viejo lobo de mar"??
Els paletes diuen que em deixaran un pis de "padre y muy señor nuestro" ja que em volen posar la instal·lació elèctrica nova, un sostre nou i algunes altres millores.
En definitiva, que com diu la dita "qui vol lluïr, ha de patir".

dilluns, de març 16, 2009

No hase falta desir nada mas

..............................

dimarts, de març 10, 2009

Es de bien nacido ser agradecido


El diumenge a la tarda vaig anar a Badalona a veure un partit entre el Sant Josep de Badalona i l'ABB també de Badalona. Podriem dir que aquest partit es més que un derbi ja que, com passava entre els Lluïsos i La Salle Gràcia, la separació entre els 2 camps es de 100 metres com a molt.

El partit? Un partidàs!!! El Sant Josep va estar molt bé els dos primers quarts amb un joc d'equip i l'ABB va dominar els dos seguents gràcies a les individualitats. El resultat final va ser d'empat i per tant van jugar una prórroga que va guanyar el Sant Josep gràcies al seu encert final tant defensiu robant pilotes clau com ofensiu ficant de fora.

El pavelló era ple de gom a gom de públic en general i de gent del bàsquet de Badalona. I entre ells hi havia en Xavi Bassas, primer entrenador de l'ABB els últims anys i que van decidir que no continuès un cop finalitzada la temporada anterior.

Gràcies al seu segon entrenador durant aquelles temporades amb l'ABB, el Josep Maria Planas, se que el Sr. Bassas treballava, a part de la part colectiva del joc, també individualment amb els seus jugadors. I això últim que pot semblar molt normal, no ho es tant en el bàsquet de competició actual ja que els resultats es veuen a més llarg plaç i els entrenadors no acostumen a tenir tanta paciència. Ja se sap que els resultats manen.

Donçs bé, el passat diumenge, quant l'ABB estava remuntant, es va produir una jugada on un dels interiors del ABB, el Ruben Morales (un jugador molt emocional), va fer un moviment interior preciòs acabat amb un "ganxo" perfecte. El moviment era tecnicament gairebé inmillorable i executat amb una velocitat altissima.

Tot seguit, desprès de veure que el llançament entrava, va assenyalar al seu ex-entrenador amb el seu dit, el Sr Bassas, dedicant-li aquest "moviment-llançament". Va ser un gest d'agraiment cap al que havia estat el seu entrenador durant x temporades i que l'havia fet creixer i millorar. El Xavi Bassas somreia. Se'l veia content, orgullòs, ... segurament aquell gest pagava amb escreix totes les hores que havia invertit en pulir els moviments interiors d'aquest noi que segurament mai jugarà a l'ACB però que ha millora't i això segur per ell es molt.

El partit només per això ja va valer molt la pena. Un luxe.