Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

De vacances, primer al pais vasc.

Bon dia! Son les 7:38 del 9 d'agost (un dia desprès de la esplèndida inaguració dels Jocs Olimpics de Pekin), i d'aquí mitja horeta el Carles i la Laura em passaran a buscar per iniciar oficialment les hollidays!!!. De fet oficialment van començar ahir a les 14:00, quan vaig acabar de treballar, però no nh tingut consciència fins aquest matí. Aquest cop marxem la Laura, el Carles, la Marta, el Ferran i un servidor cap el pais vasc, on de ben segur ens ho passarem en gran. La ruta no la domino gaire però se que veurem poblets de la costa, Vitoria, Bilbao,...no pararem!! Tornem el 17 d'agost i el 18 torno a marxar fins el 21 a Menorca amb la family, així que intentaré fer-vos una petita crónica quan pugui (haviam si al Pais Vasc trobem algun computer i una mica de temps). Bones vacances familia!!!

Costellada a Can Cerezo

Cada any, quan s'apropa el final del mes de Juliol se que tinc una cita obligada a la que no puc ni vui faltar, i aquesta no es altre que la costellada a can Cerezo a Valldoreix. La diada consisteix en anar a mig matí per poder disfrutar de la piscina que tenen a la part de dalt de la casa, una mica més tard disfrutar del "bermutet", cap a les tres i mitja devorar el pà torrat i les costelles i butifarres, i per últim una llarga sobretaula que amb Foto.- Part de la tropa la brisa de tarda es converteix en un moment de màxima tranquilitat i benestar. Cada any que hi he anat he estat molt agust perque tant la Marta com el Ferran son uns anfitrions genials, però aquest any podriem dir que la diada ha pujat un graó ja que a part de la Marta, el Ferran i un servidor, també han pogut venir la Laura, el Carles, l'Eli, el Marc, la Mar, el Dani i el "big" Valero...en definitiva, que erem un colló i com diu

The boss? El puto rei!!!

Son la 1:50 i fa uns 10 minutets que acabo d'arribar a casa. Vinc del concert del Bruce Springsteen i estic absolutament al·lucinat! Us podria escriure milers de coses d'aquest tio i del que acabo de veure però es que segur que em quedaria curt....curtissim!! L'unic que us diré es que hi havia 80.000 persones amb un somriure d'orella a orella...la gent era feliç.M'agrada molt la gent que fa disfrutar a d'altre i ell ho aconsegueix. Moltes gràcies Júlia per quan fa mesos em vas comprar les entrades, moltes gràcies Anna per acompanyar-me i moltes gràcies Bruce (si, ja es com de la família) pel concert d'avui! No li digueu "The boss"....millor "El puto rei" Bona nit

A l'estiu "gazpacho", y der bueno...

No se si us passa a vosaltres, però hi ha cert menjar que de petit no et fa "ni fu ni fa", fins i tot diria més fu (si fu es dolent, sino seria fa), i que de més gran es converteix en un dels teus plats "top ten". En el meu cas, un d'aquests menjars és el "gazpacho", que recordo que de ben petit, fins i tot era motiu d'alguna escena a taula (no com els macarrons i la carn arrebossada que produien en mi un estat de felicitat comparable al del entrepà de fuet i el Mundo Deportivo). Donçs bé, no va ser fins fa 4 o 5 anys que aquest menjar s'ha convertit en un dels meus preferits, sobretot en l'època estival. Va ser en un viatge amb els meus amics al paradís del "gazpacho", Andalusia, on en vaig probar de molt alt nivell, com per ejemple el que vem menjar a Frijiliana o el d'un bar de carretera quan baixavem cap a Granada, i desde llavors s'ha convertit en un fix com a mínim un cop per setmana. Amb els anys m'he convertit

Vaso mitad lleno o mitad vacio?

La web de la Federación Española de Baloncesto ( http://www.feb.es/ ) està fent entrevistes als jugadors d'algunes de les seleccions que competeixen aquest estiu arreu d'Europa i del Mòn. Les entrevistes que fan tenen diferents formats i en algunes son els propis companys els que n'entrevisten d'altres. En el cas de les noies de la selecció sots 20, que crec que defensen el campionat aconseguit l'any passat, les peguntes els hi fa un periodista en un format de 16 preguntes ràpides del tipus "Lugar ideal para vivir:", "Plato de comida favorito" o "Último viaje:". Una de les preguntes es "Vaso mitad lleno o mitad vacio?" i no cal dir que totes les entrevistades diuen que veuen el "vaso lleno" o que com a mínim ho intenten. Tots sabem que dir que ves el "vaso lleno" realment vol dir que ets una persona optimista i que sempre veus la part positiva de les coses. La meva opinió personal es que pot ser diferent el

Patch Adams

Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa. Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls. Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja

Un Sant Joan a Berlín - Parlamentem?

Ciutadans de Catalunya, ja torno a ser aquí!!! Perdoneu els dies d'espera però la feina es la feina, la platja es la platja, i tocar-se els "dallonses" es tocar-se els "daixonses".....Parlament, compres, uf uf, vinga som-hi, que ja queda poc!! El dilluns va començar d'una manera molt semblant a com ho havia fet el dia anterior, amb la diferència que aquell dia el plantejament del dia era molt més relaxat. Els objectius del dia eren basicament veure el Parlament, amb la magnifica cúpula dissenyada pel Norman Foster, reventar-nos part del presupost en comprar uns "souvenirs" per la familia, veure un troç del mur i per últim aconseguir trobar un local tipus el frankfourt de Gran de Gràcia on poder menjar-nos una d'aquelles salchiches gegants saborejant la cerveseta que segur que ens acompanyaria. Però comencem per on hem de començar, és a dir, "buon giorno a tutti per la matina" o com diuen els alemanys "Guten Morgen" (es que t

Un Sant Joan a Berlin - El dia del senyor (diumenge) per la tarda

Hola familia, desprès de fer una corregudeta per la carretera de les aigües (osti, que malament sona això) torno per escriure una miqueta més. On estavem??....a si, anavem a dinar, no? som-hi!!! Donçs com que a la tarda haviem d'anar a veure la zona dels museus i la catedral vem decidir que el millor era anar a dinar aprop i amb aquesta idea vem agafar el metro. Un cop al metro vem fer un petit canvi de plans i ens vem parar un momentet a la Potzdamer Platz per fer-nos una foto a una part del mur que hi ha allà i que està pintada de manera força original...i va ser pujant per les escales del metro que el Ferran va rebre la trucada del Valero, i si alguna cosa sabem els que el coneixem es que quan et truca li has d'agafar. Es veritat el que 90 % de vegades es per donar-te informació, deixe-m'ho en poc important (es capaç de fer-te la broma de la cobertura o algún dels seus altres hits) però a l'altre 10% et pot sortir amb coses rollo "ahir vaig conèixer una noia per

Un Sant Joan a Berlín - El dia del senyor (diumenge) pel matí

Bon dia familia! A les 9:00 del matí de diumenge, desprès de comprovar que el Dani, tot i tenir enrotllat un coixi a la cara, seguia respirant i de donar el bon dia al Ferran, que es debatia entre seguir al llit o anar a la dutxa, vaig sortir de l'habitació disposat a fer l'únic àpat que no acompanyavem amb una cervessa (suposo perque no la vem saber trobar), es a dir, l'esmorzar. Només sortir em vaig trobar a la Mar i la Marta que un cop dutxades i pentinades tenien el mateix ojectiu que jo, omplir l'estòmac i preparar-se per un dia que es preveia dur per les grans distancies que haviem de recòrrer. Un cop esmorzats el primer torn (nosaltres) va aparèixer el segon torn (Dani i Ferran) amb unes cares, que sobretot en el cas del Dani era tot un poema (per culpa de la llum que entrava a l'habitació havia dormit bastant malament). A les 10:00 en punt (era una mica més tard per culpa del nois) ens vem dirigir els 5 cap el metro més proper disposats a agafar-lo sense pag

Un Sant Joan a Berlín - L' arribada

Som-hi!!! Una mica més tard de les quatre i mitja vem aterrar a l'aeroport de Tegel (gràcies Mar)...ja erem a Berlín! Un cop allà, la nostre primera feina era arribar a l'Hotel (un NH collonut) i també ho era per la nostre guia, la Marta. Vem agafar un autobus "TXL" (gràcies de nou Mar) que ens va dur al que seria el nostre centre neuràlgic durant aquells 4 dies, l'Alexander Platz. Una plaça rediseñada diverses vegades, sent l'última remodelació heavy" l'any 1960 quan els Rusos van ocupar la capital (va formar part de la República Democràtica d'Alemanya durant els anys de divisió). Foto: Alexandetplatz Un cop arribats a la plaça, primers dubtes en forma de transport, ja que no saviem quin tramvia haviem d'agafar M1, M2, M3,... Finalment crec que va ser M5 el que ens va dur aprop de l'Hotel i que ens va permetre, desprès d'una caminata considerable per un del mega-parcs de Berlín, deixar les bosses i anar a fer el primer àpat en comú a

Un Sant Joan a Berlín - L'Inici de tot plegat

Desprès d'un llarg temps sense escriure al bloc, retorno per explicar-vos els 4 dies genials que he passat a Berlin amb el Ferran, la Marta, el Dani i la Mar a Alemanya, i més concretament, a Berlín!. Tots els que hem conèixeu sabeu que no soc un boig dels viatges, i que el meu temps de lleure gairebé sempre l'he dedicat a tocar-me...perdó, a no fer res. De fet amb 30 anys , recentment complerts, he passat de puntetes per Londres, he atravesat el "charco" per anar a Nova York amb la meva sister and husband, alguna escapadeta per les illes balears (Menorca al poder!!!) i poqueta cosa mes. Però comencem pel principi....corre el fred mes de gener i a un sopar de parelles (la meva, com sempre, desapareguda...deu haver anat a buscar tàbac) els cinc (Ferran, Marta, Mar, Dani i un sevidor) decidim que hem de fer una sortideta i que el pont de Sant Joan 2008 es la data ideal, ja que podem disposar de 4 dies sencers i d'un temps previsiblement bó. BERLÍN es el lloc triat i

Unes fotos de profesional...

Us apropo un link on el Sergi, un gran amic i ex-company d'equip, ha penjat unes fotos xulissimes!!!!!! http://www.flickr.com/photos/22904728@N05/

R-E-S-P-E-C-T, respect!!!

A finals dels anys 60, la cantant Aretha Frankling es consagrava definitivament versionant una canço ,“Respect”, d’un single d’Otis Redding que havia grabat al 1965. Si mirem el significat de la paraula “respecte” al diccionari veurem que la defineix com “deferència, sentiment de revererència envers algú per raó dels seus merits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc”. Respecte es una de les paraules més repetides al llarg de la història...només cal encendre el televisor per veure com els polítics demanen respecte, els agricultors demanen respecte, els profesors demanen respecte, els conductors dels autobusos demanen respecte, els empresaris de qualsevol sector demanen respecte o els futbolistes, d’aquí i d’allà, que també demanen ser respectats. Recordo una conversa amb un amic on parlavem de l’ex_entrenador del Barça, “el gran Dusko” (com diria un altre molt bon amic). Ell em comentava que el més important era tenir el respecte dels teus jugadors i de la gent que envolta

El asombroso viaje de Pomponio Flato

Hola familia, Aquesta setmana el crack de l'Eduardo Mendoza ha publicat "El asombroso viaje de Pomponio Flato". Ja tinc ganes de tenir el llibre entre les mans!!! Quan l'hagi llegi't us en faré 5 centims.

Arenys de Mar

La Setmana Santa, lluny del lligams familiars que té el Nadal que t'obliguen a no abandonar el niu, es aprofitada per molta gent per fer viatges i escapades de 4 o 5 dies o fins i tot de tota la setmana. Nova York, anar a esquiar o aprofitar els primers dies per poder disfrutar de la platja (això si, més tirant a la lectura i al passeig que a capbussar-se dins de la gèlida aigua del mar) han estat algunes de les sortides que han fet els meus amics i pel que m'han explicat amb un èxit rotund. Un servidor, al contrari que ells, s'ha dedicat a explorar els racons amagats del pis del qual es inquil·lí desde el passat 24 de setembre (dia de la Mercè) junt amb un ex-company d'equip de la fantàstica generació del 78, i a fer una visita fugaç on va disfrutar la seva infancia. Aquest lloc es Arenys de Mar, un poble preciòs del Maresme, que es conegut per la llotja del peix (Si heu vist la peli "Sin Reservas" es semblant al lloc on la Catherine Z Jones combra el peix pe

Felicitats sister!!!

Avui es l'aniversari de la Lourdes, la meva germana. En fa 33 (si, com Jesucrist). Com veieu a la foto es mare d'una nena preciosa, que te un somriure increible, des de fa gairebé un anyet.....a tots se'ns cau la baba. Però avui Carla es el dia de la teva mama, així que sister, disgruta molt del dia del teu aniversari!! FELICITATSSSSSSSSS!!!!

How to help your child to become a pro athlete

Us adjunto un escrit del Ettore Messina on parla de l'educació esportiva dels nois i noies petits. Crec que es força interessant perque parla de formació humana i, venint d'un entrenador de competició pura i dura com es ell, es important. Està escrit amb anglès, però no patiu perque jo, que no domino tant bé com voldria l'idioma, l'he entès perfectament. "Many people ask me for a piece of advice on how to help their child to become a pro athlete. So today I'll try to address this issue and share some of my ideas. First of all, it will be extremely helpful for your kid to try both an individual sport and a team sport when he's young in order to develop himself mentally and physically. For example, I was very lucky that my daughter tried judo for 3 years when she was in primary school. This really helped her to develop her personality, to overcome her lack of self-confidence, to know her body better and to discipline herself a little bit. At the same time, I

Una ullada des de dins

Els divendres a la tarda, si com es el meu cas et toca treballar, son “suporifers”. Ja t’hi pots posar com vulguis i entrar per la porta carregat de bones intencions perque 10 minuts més tard estàs sumit en un estat de xoc, que normalment no et permet fer gaire cosa més que cremar part de les 3 hores visitant pàgines web, en el meu cas, de caire esportiu. Així va ser com el passat divendres, en una d’aquestes incursions telemàtiques, vaig entrar a la pàgina web de Barça i vaig veure que els basquetbolístes del club tenien entrenament dissabte matí a la ciutat esportiva. Com a entrenador que m’agradaria ser, una de les coses importants per la formació d’un, es apendre de la gent que en sap (segurament com tot en la vida) es digui Aíto, Joan Plaza o com en aquest cas Xavi Pascual. Així que vaig trucar al club, preguntant si els entrenaments eren oberts a tothom, i la noia que em va atendre, molt educadament, em va dir que els entrenaments del bàsquet sempre eren a porta tancada. No em v

Cuento de Mario Benedetti

Cuentan que una vez se reunieron en algún lugar de la tierra todos los sentimientos y cualidades de los seres humanos. Cuando el Aburrimiento había bostezado por tercera vez, la Locura como siempre tan loca les propuso: ...vamos a jugar a las escondidas? La Intriga levantó la ceja intrigada y la Curiosidad sin poder contenerse le preguntó: A las escondidas..??? y... Cómo es eso??.... Es un juego, explicó la Locura, en el que yo me tapo la cara y comienzo a contar desde uno hasta un millón... y cuando yo haya terminado de contar, el primero de ustedes que yo encuentre ocupara mi lugar para continuar el juego. El Entusiasmo bailó entusiasmado secundado por la Euforia. La Alegría dio tantos saltos que terminó convenciendo a la Duda, e incluso a la Apatía, a la que nunca le interesaba hacer nada. Pero no todos querían participar. La Verdad prefirió no esconderse... para qué...??...si al final siempre la hallaban. Y la Soberbia opinó que era un juego muy tonto (en realidad lo que le molesta

DISFRUTEM????

Entre minis, preinfantils, infantils, cadets, juniors, sots 21 i sèniors es poden veure als Lluïsos en un cap de setmana 9 partits, dels quals veig una mitjana de 5 o 6. Tot i ser entrenador, al contrari del que podríeu pensar, en la majoria d’aquests el meu lloc no és a la banqueta, sinó que comparteixo seient amb els pares i mares del nostre equip i de l’equip rival. Segurament estareu pensant que hi sóc per veure com juguen els nostres nois i noies, si evolucionen correctament, si l’entrenador esta fent bé la seva feina, i sí, efectivament, és una de les coses que hi vaig a fer. Però mentre veus el partit i et fixes en totes aquestes coses, també tens temps de veure’n d’altres, com per exemple quines actituds prenen els pares... estan disfrutant de debò veient els seus fills? I “rizando el rizo”, com afecten totes aquestes actituds al rendiment dels seus fills? Si voleu que us sigui sincer, és realment desencoratjador veure la poca quantitat de somriures que es deixen entreveure a l

Amb ganes de comencar!

Fa temps que llegeixo els blogs de diferents amics i coneguts que deixen els seus comentaris i fotogràfies perque la gent ho disfruti. Crec que es una bona iniciativa i per tant m'he decidit a inagurar el meu blog per poder compartir les meves vivències o reflexions. Donçs aquí estic.....amb ganes de començar!!!