Cada any, quan s'apropa el final del mes de Juliol se que tinc una cita obligada a la que no puc ni vui faltar, i aquesta no es altre que la costellada a can Cerezo a Valldoreix.
La diada consisteix en anar a mig matí per poder disfrutar de la piscina que tenen a la part de dalt de la casa, una mica més tard disfrutar del "bermutet", cap a les tres i mitja devorar el pà torrat i les costelles i butifarres, i per últim una llarga sobretaula que amb Foto.- Part de la tropa la brisa de tarda es converteix en un moment de màxima tranquilitat i
benestar.
Cada any que hi he anat he estat molt agust perque tant la Marta com el Ferran son uns anfitrions genials, però aquest any podriem dir que la diada ha pujat un graó ja que a part de la Marta, el Ferran i un servidor, també han pogut venir la Laura, el Carles, l'Eli, el Marc, la Mar, el Dani i el "big" Valero...en definitiva, que erem un colló i com diu la dita "quants més serem, més riurem", i així ha estat.
Quan he arrivat (un pel tard ja que tenia tot el cap de setmana un Clínic a Sitges) a disfrutar de la swiming pool ja us podeu imaginar el panorama, no? Les noies prenent el sol com "lagartijas"a les amaques i els nois fent un partit de bàsquet dins la piscina, fent servir de cistella un artilugi creat pel Marc Guiu. M'he afegit a l'equip del Dani i el Ferran, que en aquell moment estaven "palmant" davant un Valero inmens (en tot els sentits), i em finiquitat el partit cap a la nostre banda amb un parcial final d'escàndol producte d'una defensa durissima.
Desprès de reposar cinc minutets, el bermut ens esperava, i la cerveseta també (no, ja no som a Berlin!). Durant el bermut, promogut pel Carles, ja ha començat el tercer grau al Valero sobre el seu negoci de la venta de vins i orujos. Al Valero no el veiem gaire, per tant quan ve no el deixem gairebé ni respirar perque tots volem saber com li va la vida profesional i la personal amb la seva dona I... I... I.. Irene, no?. Mentre el Valero intentava convencer a l'audiència de que el negoci li anirà bé (el Dani i jo fa mesos que estem convençuts de que es el futur Rockefeller de Mirasol) la Marta, l'Eli i companyia ja estaven enllestint el dinar que constava d'amanides, pà torrat, embotit, butifarres,..vaja, tot un "manjar".
Vem començar a dinar i la conversa no variava de tema.. sens dubte el protagonista només era un, l'especimen que tenia sentat davant i ell s'hi trobava agust. Només va haver-hi un canvi de tema i aquest va ser la nova escola de la neboda de la Mar i la Laura, els Maristes de Sant Joan. Tot aquell menjar va venir regat per un vi bonissim que va dur el comercial i que el nom era molt graciòs "Fresquiño" (la Mar el va batejar com Fresquito). La susodicha va tenir temps també de dir una de les seves perles de positivisme sobre el problema de tenir un sostre de vidre, les cagades de colom! (es broooooma Mar...no penso que ets una "ceniza", penso que ets un SOL mecagondena!).
Quan va arribar l'hora dels postres l'Eli ens va sorpendre amb un patis de mató i pinya que estava deliciós i que va durar menys que un xupaxups a la sortida d'un cole. I d'aquí ja es va seguir fins arribar als xupitos, moment en que el Valero primer i jo desprès vem haber de marxar per motius ven diferents. Jo tornava cap a Sitges i el Valero s'anava a Teruel (Teruel existe!!!) a veure com la seva tieta......millor no us ho dic.
Suposo que la sobretaula va seguir el seu curs i van seguir el somriures i el bon ambient...només hem queda dir-vos que moltes gràcies Marta i Ferran per aquest dia, i l'any vinent "repetimos"?? Una abraçada a tots i molt bones vacances a totes i tots!!!
Muak
Comentaris