El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa.

Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per culpa de la ventada que ens va foradar part del sostre, però a part d'això al Roger (el co-inquil·li) i jo l'haviem acondicionat poc. Haviem anat tirant amb poques coses: els quatre mobles necesaris a totes les cases, la tele, un llit i para de contar.

Aquest estiu passat però es on m'hi vaig involucrar una mica més i vaig penjar un parell de quadres i em vaig comprar objectes, mobles que m'hi fan estar bé i que fan per mi la casa més acollidora. Potser del que estic més content es d'una cadira que m'he comprat pel balcó per poder llegir i que es la mar de comode. El dia que vingueu us la deixaré provar.

Pel que fa al barri....no us enganyaré, el barri es bastant incomode a nivell pràctic. Està ple de baixades/pujades molt pronunciades i si no estàs minimament en forma és dur, perque una tasca tant quotidiana com comprar el diari desemboca en una suada considerable (ja no us dic pujar carregat del super).

Tot i això el barri m'agrada perque té l'encant d'un poble. La gent del barri es coneix i es saluda. Hi ha dos bars, el Llumi i un de més adalt on la gent es pren el tallat pel matí abans d'anar a la feina i la cervesseta quan tornen al vespre cap a casa. Hi ha dones grans que van a comprar el pà amb bata i sabatilles, i et diuen que ja han vist l'home del temps aquest matí i que t'has d'abrigar perque farà fred. El Manel, que es el noi que regenta (Carles, la paraula aquesta és teva) el Bar Llumi, es un vei de l'edifici del davant i l'any passat quan hi havia partit del Barça muntava unes bones festes. La verduleria que tenim sota de casa està molt i molt bé, i m'agrada perque la dona i el seu marit li diu a les clientes pel seu nom amb una familiaritat de poble.

En definitiva, potser no es el millor barri a efectes pràctics, però allà m'hi trobo agust.