Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

LA GBR

Es diumenge pel matí però el despertador a dos quarts de vuit ja està sonant. La nit anterior no vem anar a dormir gaire tard, però tenim son i un altre diumenge el despertador o no hagués sonat o si ho hagués fet, l’haguéssim convidat a tirar-se ell mateix per la finestra. Aquest cop però, no podem ni volem quedar-nos al llit, les nenes de la Laura tenen partit al barri d’Horta. Una hora abans recollim a la Laia, l’altre entrenadora, i a l’hora de la convocatòria ja som al camp. Les coaches saluden a les jugadores que ja hi son i es queden a l’entrada esperant a les que van un pel més justes. Jo, que formo part de l’afició, vaig a ocupar el meu lloc a la grada. Es veritat que encara queda una bona estona però tinc el diari i l’Espanyol va guanyar ahir a la nit per tant, bon dia per llegir-lo. Durant aquesta mitja hora alguns dels pares van amunt i avall buscant on fer un cafè o d’altres es queden llegint o fent-la "petar" pel meu costat. Quan falten cinc minuts per començar

La meva primera mitja marató

Bon dia a tots, Ja fa anys que li vaig agafar el gust a anar a correr de tant en tant. El plantejament sempre ha estat el mateix, fer una mica d'esport per estar més saludable. La gent ho troba aburrit i de vegades o és, però a mi em serveix, a part del tema físic, per pensar amb les meves coses, ordenar-me i sobretot fer net. Lligat a que corria més o menys (més menys que més) una horeta, en els últims anys m'havia apuntat a curses populars de 10 km. La Mercè, la cursa dels Bombers,..que si fa no fa eren correr aquesta horeta que ja entrenava. Però tot just fa un any, lligat a que el meu ex-company de pis n'havia fet alguna, vaig pensar que algún dia estaria bé poder correr una mitja marató (21 km i 97 metres). El pensament no es va fer més intens fins aquest any on a principis de setembre vaig apuntar-me a la mitja marató de Sant Cugat. L'experiència va ser molt positiva. Positiva per l'ambient que s'hi va respirar i molt positiva per l'èxit personal

Bon estiu

Si en feia de temps que no entreva al bloc per escriure-hi alguna cosa. L'última entrada va ser per parlar de la neu que estava caient sobre Barcelona i ara podria esciure per dir la calor que hi fa. Però durant tot aquest temps han passat coses molt més importants que no la pujada d'uns graus de temperatura. I la bessonada del F. i la M. o l'embaràs del D. i la M. son les noticies estrella d'aquests mesos i dels que vindran. Les noietes del F. i la M. son guapes guapes!. Felicitats parelles!

Un dia de nieve al año, no hace daño!!

Son les tres i pico de la tarda i la neu que ja fa estona que cau, ara si, comença a quallar. Al telenotícies diuen que la cosa pot anar a pitjor, per tant amb la Laura decidim deixar el cotxe aparcat on era i la moto al garatge. Millor anar caminant no sigui que els del temps per un cop tinguin raó. M’acomiado de la Laura a Lesseps i enfilo General Mitre per anar cap a la feina. A l’alçada de Balmes la neu s’intensifica i l’estampa comença a molt xula. La gent porta barrets de llana, bufandes, guants...tota peça de roba es benvinguda perquè fa força fred.. A les quatre en punt entro a la feina i el primer que em diuen els meus companys es si he vingut amb moto. Els hi dic que noi, que a la televisió han dit que millor que no s’agafin ni cotxes ni motos i que ens preparem que la cosa empitjora. Quan pronuncio aquestes paraules el meu cap agafa les coses i fot el camp. Ens quedem 4 i el cabo i sense cap instrucció concreta de que hem de fer. A les quatre i mitja el panorama ja no

Aniversari feliç

Avui el bloc compleix 2 anys de vida. Tot va començar un 5 de març de 2008 on desprès de llegir el d’altres amics em vaig decidir a fer-ne un. La realitat es que en aquests 2 anys hi ha hagut moments per tot, temporades on la producció ha estat més aviat pobre i d’altres on he estat una mica més regular. El que si que es cert es que m’ho he passat en gran escrivint i més quan em deixeu comentaris de que us ha agradat (especialment Mar i Marta que sou les meves fans nº 1!!). Petons i abraçades a tots

From Russia with love

Desprès de les males sensacions de la setmana passada tots teníem al cap que al partit d’ahir el volíem gaudir (es veu que la paraula disfrutar en català no existeix). No era tant un tema tant de resultat, que també, sinó de jugar un bon bàsquet i deixar estar altres coses. A més l’altre equip a priori ens donava bones vibracions: molts ex-jugadors del SAFA Claror, relativament joves i de nivell tècnic i tàctic alt. A l’hora de començar el partit ja hi érem tots menys la baixa confirmada del MVP Valero, que aquella hora estava gaudint d’un sopar “romanticon” amb la seva dona, la Inés, que feia anys (Valero vas sucar? Vas fer guarreridas españolas???). Dons bé, ens disposàvem a començar quan “primera en la frente”. Si la setmana anterior havíem dit que no volíem tornar a veure l’àrbitre rus ni en pintura dons toma geroma pastilla de goma...com va dir el Ferran “no vols caldo, dos tasses” (=”no vols rus, toma rus”). A les 22:30 en punt començava el partit i la veritat es que no va començ

ONE MOMENT IN TIME

L'any 1988, entre el 17 de setembre i el 2 d'octubre, es van celebrar les XXIV olimpíades a Seul, Corea de Sud. I van haver moltes fets importants i molts records batuts durant aquelles olimpíade,s però potser el que tots més recordem es el positiu del Ben Johnson desprès de pulveritzar el record del món dels 100 metres, no?. Dons bé per l'Album Olímpic d'aquell estiu l'Albert Hammond i el John Bettis van composar la cançó "One moment in time". L'escollida per cantar-la va ser la Whitney Houston, un troç de cantant que fa relativament poc va tenir problemes amb les drogues i que ara sembla que vol tornar a ser la que era: una cantant genial. M'agrada perquè la canço parla de superació, d'il·lusió, d'ambició,...hem de seguir lluitant i intentar treure el millor de nosaltres perquè el nostre moment està per arribar, i arribarà. Us poso la lletra:  Each day I live I want to be A day to give The best of me I'm only one But not alone

Els Llumins a Vietnam

Era dur. Havia estat un dia fosc i humit, d’aquells que quan estàvem a Barcelona et donaven ganes de no aixecar-te del llit. La pluja no havia parat de caure des del migdia i semblava que la nit, a la qual ja entràvem, no havia de ser millor. A les 9:00 PM a la trinxera, esperant per fer l’atac, només érem sis. La resta els teníem tots controlats: el Javi feia uns dies que l’havíem perdut trepitjant una mina que li havia destrossat el peu, el Quique el teníem fent negociacions amb els francesos per saber si aquest cop si ens donarien un cop de mà, i el Xavi i el Bruno estaven fent una volta de reconeixement. Per tant, i de moment, tot estava en mans del Ferran, el Dani, el Sergi, el Joan, el Lluís i el que escriu. La tensió a la trinxera deu minuts de l’inici de la batalla es palpava. El Dani s’intentava tranquilitzar fumant-se l’última cigarreta que li quedava mentre mirava una foto de la Mar del dia del seu casament, el Ferran escrivia les últimes línies d’una carta adreçada a la s

Els llumins tornen a il•luminar

Se que esteu tots pensant: "nen deixa ja d'escriure de nadaletes, d'esquiadetes, firetes i altres colllonadetes, i centra't d'una p... vegada en escriure sobre els Llumins, que ens tens abandonats". Es cert, des d'abans del Nadal molts de vosaltres no teniu cap noticia de l'equip. Potser alguns heu pogut anar seguint-nos per la pàgina de la competició http://totbasquet.playoffinformatica.com/  , però pels resultats que hem anat fent espero que no. Així que crec que el primer que he de fer es posar-vos en situació. Us havia deixa't quan encara ens quedava un partit de la primera fase i ens jugàvem el liderat contra l'equip Mòbilgirgi, un equip que basa el seu joc en un tio que havia jugat fa alguns anys a l'ACB. El susodicho es diu Marvin Alexander (El Valero el va re-batejar com a Winston...Winston Bogarde???) i és una autèntica bèstia parda...més bèstia que el nostre Lluís i també més parda (es negre com el carbó). El partit el van gu

Firant per Catalunya: La Candelera de Molins de Rei

Si busques al diccionari la paraula fira trobaràs el següent: “reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis”. Dons bé, la setmana passada una d’aquestes “reunions periòdiques de mercaders i negociants” es va dur a terme a Molins de Rei sota el nom de “La Candelera”. Si us he de ser sincers jo mai he estat una persona de fires, es més, a dia d’avui es podrien contar les vegades que  he anat a una amb els dits d’una mà. La setmana passada però, la Laura que es de Molins de Rei, em va animar a acompanyar-la diumenge pel matí a "La Candelera". Abans d’anar-hi vaig decidir llegir quatre coses per saber ben bé on anàvem. l la sorpresa va ser majúscula en veure que la fira, de la qual jo no tenia coneixement de la seva existència, era de les més importants de Catalunya i ha estat declarada des de l’any 2002 com a Festa Tradicional d’Interès Nacional. Us deixo la direcció de la web per si voleu tafaneja

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar

Molto contento: gran final i inici 2010

Osti, com passa el temps!! Sembla que va ser ahir quan vaig escriure el post de la "Family nache's day" però ja fa més d'un més i durant aquest temps ja ens hem cruspit la "nochevieja", el dia de Nadal, el dia de Sant Esteve, la nit de Cap d'any, els Reis, els llumins hem iniciat la segona fase amb una derrota dolorosa...i el que es pitjor la tornad a la feina. Aquest mes i pico ha donat per molt: he retrobat gent que feia molt temps que no veia, i que tenia moltes ganes de veure, com el Marc (nano quin viatge t'has pegat!!!), l'Eloi (m'agrada que hagis tornat a escriure al bloc), la Mari (haviam quin altre dia ens trobem a l'Opencor i la fem petar) o la Laia (per tú no passa el temps). He  seguit veient a gent que m'estimo un ou i amb la que aquest any hem compartit el Cap d'any o el dinar de l'equip del Llumins. Amics/amigues ja sabeu qui sou!!. I també m'ha servit per conèixer gent nova..una especialment especial. R