Se que esteu tots pensant: "nen deixa ja d'escriure de nadaletes, d'esquiadetes, firetes i altres colllonadetes, i centra't d'una p... vegada en escriure sobre els Llumins, que ens tens abandonats".Es cert, des d'abans del Nadal molts de vosaltres no teniu cap noticia de l'equip. Potser alguns heu pogut anar seguint-nos per la pàgina de la competició http://totbasquet.playoffinformatica.com/ , però pels resultats que hem anat fent espero que no. Així que crec que el primer que he de fer es posar-vos en situació.
Us havia deixa't quan encara ens quedava un partit de la primera fase i ens jugàvem el liderat contra l'equip Mòbilgirgi, un equip que basa el seu joc en un tio que havia jugat fa alguns anys a l'ACB. El susodicho es diu Marvin Alexander (El Valero el va re-batejar com a Winston...Winston Bogarde???) i és una autèntica bèstia parda...més bèstia que el nostre Lluís i també més parda (es negre com el carbó).
El partit el van guanyar ells, i tot i que al final vem maquillar el resultat, la derrota va ser clara. En Marvin-Winston ens va donar pel cul a tots...i ja sabem tots del tamany que la tenen aquests negres. Es igual, no vem quedar primers però en el nostre any de debut una tercera posició no estava gens malament, i a més teníem sopar d’equip, per tant a la una de la matinada cap de nosaltres recordava com havíem quedat (crec que recordar que algú al Almo2bar va brindar per la victòria...jejeje l’alcohol).
El Nadal ens havia de servir per recuperar les forces perdudes en totes aquelles batalles. Però no ens podíem dormir perquè en quatre dies començava la segona fase, la Champions League del Tot Basquet.
Acabo de dir que no ens podiem dormir? Dons i tant si ens vem dormir. Jugadors bàsics en els nostres esquemes, com el nostre MVP, és van presentar desprès de festes amb algun quilet de més (1 segons ell, i 10 segons la resta) i els altres encara teníem al cap la última farra a l’Almo2bar. Així dons vem arribar al primer partit en un estat físic i mental deplorable, i d’això se’n van aprofitar els nostres rivals. Amb un joc pràctic i efectiu ens van treure de les nostres caselles. Per tant només començar “la primera en la frente”. El diari Sport titulava el dia següent: “Los llumins se quedan sin fósforo”. (Bar Llumí 0-1).
La següent setmana, tot i que pensàvem que pitjor no podíem jugar, ho vem aconseguir i la imatge va ser lamentable, horripilant, esperpentica...Un equip rival curt (no curts de gambals sinó amb pocs efectius) ens va donar una lliçó d’organització en el joc i de saber estar a la pista. Es veritat que l’hora del partit, un dimecres a 22:30, no ens ajudava gaire però no pot servir d’excusa. La derrota va ser molt dura i el diari Marca el dia següent va treure el següent titular “VERGUENZA!!!, Los galácticos son chorreados en el Bac de Roda”. Raó no els hi faltava. (Bar Llumí 0-2).
I així ens vem presentar al partit de la setmana passada...amb la nostre dignitat tacada per dues derrotes dures i amb una pressió mediatica gairebé insuportable. A l’escalfament els nervis estaven a flor de pell i la tensió es palpava a l’ambient.
Només dir-vos que el Bruno no volia saber res de nosaltres i la xerrada de just abans del partit la va fer amb l’equip contrari. Esquirol. Sort en vem tenir d’un bon inici que ens va donar confiança i ens va fer arribar a la mitja part amunt. El Bruno ja tornava a ser dels nostres. Som-hi!!
La segona part, tot i algun moment de crisi, la vem controlar bastant bé. Al final vem poder aconseguir la primera victòria i la vem celebrar al bar Manolo amb unes quantes cerveses (no tantes com la taula del costat, la d’en Marvin Alexander, on ja no n’hi cabien més). El mundo deportivo: “Una victoria de casta: parece que los llumins, a base de pit i collons, van recuperando la senda de la victoria”. (Bar Llumí 1-2)
Ahir vespre era la prova definitiva de la nostre aparent recuperació. Jugàvem contra un equip que havíem fet un amistós abans de Nadal i que ens havia costat molt guanyar. Tot i les baixes que presentava el team (MVP Valero i el Javi Navarro) el nostre inici va ser fulgurant. Una defensa pressionant ens feia recuperar moltes pilotes i poder sortir molt ràpid al contraatac. Al final del primer quart el nostre avantatge ja era de 10 punts aproximadament. El segon quart va seguir amb més o menys els mateixos guarismes fins els últims 2 minuts, on un petit parcial en contra ens va fer anar a la mitja part només 6 punts amunt i tot per decidir a la segona part.
I llavors va arribar la debacle. Un equip que fins aleshores havia estat una joguina a les nostres mans se’ns va pujar a les barbes. En defensa ens superaven fàcil i en atac, gràcies a la seva defensa molt tancada, no aconseguíem anotar. En definitiva a falta de 2 minuts i poc per finalitzar el partit anàvem 8 a sota. El minut que vem demanar es va fer etern i les propostes per millorar eren nombroses. La solució va ser: seguir fent el mateix, i amb aquesta formula no només vem eixugar els 8 punts sinó que ens va permetre anotar-ne 3 més i endur-nos una victòria èpica que ens ha de donar confiança pels següents partits. El titular de l’AS ho diu tot: “por un pelo de una rana calva, deben mejorar o las pasaran muy putas”. (Bar Llumí 2-2).
Familia, la setmana vinent juguem dilluns contra un equip molt bó que fa un joc espectacular. Ha de ser el nostre “ser o no ser”....i segur que “SEREM”!!!
Una abraçada llumins i fans!
Comentaris