Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

Family Nache’s day

Dissabte 19 d’octubre a les 13:00. La meva germana m’ha trucat fa mitja hora i em diu que abans d’anar a la “comilona” amb tota la família passaran pel Pilma (una botiga de decoració) a comprar un ule. Jo els hi dic que els acompanyo. Tinc ganes de veure’ls a ells però sobretot als dos peques. Agafo la moto i cap a la Diagonal. Quan estic a punt d’entrar els veig a ells al final del carrer. La meva germana li diu alguna cosa a l’orella a la Carla i ella fa una carrera per donar-me una abraçada i un petó de campionat. Guapa!. El Marc, que va en braços del Javi, porta un barret de llana molt xulo. Ell no pot venir corrent perquè encara no sap caminar però em dedica un dels seus somriures estrella en els que m’ensenya les seves primeres quatre dents. Guapu!. Entrem ràpid dins de la botiga perquè a fora fa un fred que pela. La Lourdes em pregunta si sé on està el Bar on hem quedat amb tots. Jo li responc que no ho se però que ara truco al papa i li pregunto. “On has dit?” Li pregunto per

Without Gas Natural

Si la setmana passada l'escrit es deia "los martes al sol", avui en podria escriure un altre dient tot el contrari d'aquell. Està fent una setmana de fred increible. El contrast entre la temperatura de la setmana passada i aquesta es com el dia i la nit, i a casa ho hem notat. Viure en un quart d’allà dalt te coses molt bones com les vistes però hi fa un fred que pela i se’t queden els peus gelats (;  Amb el meu company de pis en fem força broma...ja sabeu, riure per no plorar. Us passo un petit vídeo que hem preparat aquest matí quan s'ha llevat.

Los martes al sol

Dimarts 8 de desembre: festa. Quina festa? Dons ni flowers però festa al cap i la fi. Se que al pont se li diu el “Pont de la Constitució” però no se si el 6 o el 8, i això que jo soc un dels nens de la Constitució (1978). A les vuit i mitja ja es veia a més que el dia havia de ser bo. Pocs núvols al cel i poc vent. Em poso un polar sobre el pijama (els pantalons son d’un xandall antic) i cap a comprar el pa. Quan baixo de les escales de casa i del carrer m’agafen ganes de Mundo Deportivo, així que enfilo Verdi cap a baix i me’l compro a un estanc del carrer Valldoreix. Es un estanc curiós ja que fa l’horari que li dona la gana i a més fa un any el van tancar per reformes i segueix igual de vell i atrotinat. De pujada em paro a comprar el pa al forn de sempre. Davant meu hi ha 2 homes que per la manera de parlar tenen pinta de ser cubans. També tenen pinta pel ritme al que demanen les coses. Per demanar 2 barres de pa, 5 minuts. Per decidir-se si “un sumo” o “un Cacao” (deu ser la

Creixell sona com entrenador dels Llumins

Tot i la ratxa imparable de victories, els Llumins, fa temps que busquen mister. El primer que va sonar va ser el Lluís Valero però per ell era molt difícil fer compatibles la feina d'MVP i de mister, per tant primer fiasco. El segon vaig ser jo però, tal i com veu poder llegir a l'anterior post, el primer dia ja em van fer un motin (anomenat el "motin del Bac de Roda") i tot apuntava que si seguia em pendrien pel pito del sereno. Segon fiasco. Aquesta setmana el nostre Txiqui personal ha estat treballant de valent i està a punt de tancar el que seria una "boooooooomba sensual....y las mujeres lo bailan asi". Es diu Jaume Creixell i, tot i que ve del furgol, tots estem convençuts que podria fer una bona feina en aquest equip. En declaracions a la nostra cadena ha dit que "si el Bar Llumí no queda campeón me la tallo i em faig monja. I ho diu el Jaume Creixell, fill de taxista". Esperem confirmació oficial. Us adjunto un video de presentació:

Un amic a l’elit

Aquest migdia he aprofitat que el meu pare tornava a la feina per General Mitre, i li he demanat si me’n podia anar amb ell i deixar-me a General Mitre amb Sant Gervasi de Cassoles. Com sempre el meu pare, que és un sol, m’ha dit que cap problema. L’únic problema i que desprès ho ha deixa't de ser, és que a tres quarts de tres ja estava pujant el carrer Sant Gervasi de Cassoles i fins les quatre no tenia que entrar a la feina. He pensat en asseure’m a llegir en un banc de la plaça Bonanova però el fred intens que fa avui, el vent huracanat i sobretot haver-me deixa’t el llibre que estic llegint ara (“Tres vidas de santos” del Eduadro Mendoza) m’han fet canviar d’opinió i pujar al despatx (queda molon, ehhh però no tinc despatx més aviat es una taula i una cadira en un forat comú) una hora i pico abans de l’hora. El primer que he fet es treure’m el parell coses que m’havien quedat penjades abans del migdia. Desprès mentre mirava el correu personal he decidit obrir, desprès de for