Passa al contingut principal

Creixell sona com entrenador dels Llumins

Tot i la ratxa imparable de victories, els Llumins, fa temps que busquen mister. El primer que va sonar va ser el Lluís Valero però per ell era molt difícil fer compatibles la feina d'MVP i de mister, per tant primer fiasco. El segon vaig ser jo però, tal i com veu poder llegir a l'anterior post, el primer dia ja em van fer un motin (anomenat el "motin del Bac de Roda") i tot apuntava que si seguia em pendrien pel pito del sereno. Segon fiasco.
Aquesta setmana el nostre Txiqui personal ha estat treballant de valent i està a punt de tancar el que seria una "boooooooomba sensual....y las mujeres lo bailan asi". Es diu Jaume Creixell i, tot i que ve del furgol, tots estem convençuts que podria fer una bona feina en aquest equip. En declaracions a la nostra cadena ha dit que "si el Bar Llumí no queda campeón me la tallo i em faig monja. I ho diu el Jaume Creixell, fill de taxista".
Esperem confirmació oficial.

Us adjunto un video de presentació:


Comentaris

Rafa ha dit…
Ja se que es lleig inagurar un mateix ell comentaris...però es que aquest tiu (Jaume Creixell) es tant bo. El dia que van treure això per TV3 estava parlant per telèfon i no vaig poder artícular paraula en un quart d'hora.
Anònim ha dit…
a veure que feu aquest vespre!!! molt anims i a guanyar!!!!!mar
Rafa ha dit…
Moltes gràcies guapissima! Guanyarem!!!
Anònim ha dit…
A mi tampoc m'han expulsat mai els àrbitres, però no m'han donat cap medalla ...

Bé, si, m'han expulsat dos o tres vegades, però no eren àrbitres perquè era culpa seva.

Una vegada ni havia un que em volia fer seure a la banqueta, ¡fixat quines coses!

Un altre cop un paio que portava un xiulet va expulsar un jugador meu que havia llençat una escopinada a l'entrenador contrari ... l'entrenador va entrar a dins de la pista per pegar-lo ... com que li vaig demanar educadament al del xiulet que expulses també a l'entrenador contrari, em va expulsar a mi.

Jose
Rafa ha dit…
Jose, tot i que seguiexo sense saber qui ets....ja em puc imaginar el teu "educadament"! jajajaja

A mi un dia dirigint un equip de noies Cadets l'àrbitre tota l'estona cagant-la i cada cop em demanava perdó. Fins que al final se'm ve a disculpar i li dic: "em sembla molt bé que et disculpis però es que ja estic fins els ous" i pam em pita tècnica, i jo li torno a dir "segueixo estant fins els ous", segona tècnica i al carrer. Vaig estar poc intel·ligent...o si més no massa repetitiu amb el tema dels ous.

Una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar