dimarts, de març 09, 2010

Un dia de nieve al año, no hace daño!!

Son les tres i pico de la tarda i la neu que ja fa estona que cau, ara si, comença a quallar. Al telenotícies diuen que la cosa pot anar a pitjor, per tant amb la Laura decidim deixar el cotxe aparcat on era i la moto al garatge. Millor anar caminant no sigui que els del temps per un cop tinguin raó.

M’acomiado de la Laura a Lesseps i enfilo General Mitre per anar cap a la feina. A l’alçada de Balmes la neu s’intensifica i l’estampa comença a molt xula. La gent porta barrets de llana, bufandes, guants...tota peça de roba es benvinguda perquè fa força fred..

A les quatre en punt entro a la feina i el primer que em diuen els meus companys es si he vingut amb moto. Els hi dic que noi, que a la televisió han dit que millor que no s’agafin ni cotxes ni motos i que ens preparem que la cosa empitjora. Quan pronuncio aquestes paraules el meu cap agafa les coses i fot el camp. Ens quedem 4 i el cabo i sense cap instrucció concreta de que hem de fer.

A les quatre i mitja el panorama ja no està per bromes i truco a tothom a qui he de trucar i aconsegueixo que ens deixin plegar a tots immediatament. A tres quarts de cinc ja sóc al carrer en direcció Lesseps per tornar a buscar la Laura i poder fruir d’aquest dia diferent.

La recullo a les dos quarts de sis i ens ho passem en gran. Guerra de boles de neu, baixada amb bosses de plàstic pel carrer Baixada de la Gloria, fotos amb un ninot de neu, passejada per la part alta del barri tota nevada...una passada.

La gent del barri participa d’aquest dia fent les mateixes coses que nosaltres i fins i tot algun valent s’atreveix a esquiar. Les cares d’entusiasme ho diuen tot.

Cada any hauríem de tenir un dia així. Es un caos? I que!!! M’ho vaig passar taaaaaant bé!!!

divendres, de març 05, 2010

Aniversari feliç

Avui el bloc compleix 2 anys de vida. Tot va començar un 5 de març de 2008 on desprès de llegir el d’altres amics em vaig decidir a fer-ne un.

La realitat es que en aquests 2 anys hi ha hagut moments per tot, temporades on la producció ha estat més aviat pobre i d’altres on he estat una mica més regular. El que si que es cert es que m’ho he passat en gran escrivint i més quan em deixeu comentaris de que us ha agradat (especialment Mar i Marta que sou les meves fans nº 1!!).

Petons i abraçades a tots