dimarts, d’abril 12, 2011

Turris tremola!

Noies / Nois, aquest divendres-dissabte desprès de molts anys de voler i no fer, finalment vaig fer. I que vaig fer? Pà! Un pà de debó, un pà cassolà...un pà tipus Turris.
Amb el que m'agrada a mi el pà i només n'havia fet una vegada en una activitat que em van demanar a l'escola quan tenia 7 o 8 anys. No recordo com va sortir però veient alguna altra manualitat que tinc per casa de quan tenia aquella edat....millor no enrecordar-se'n.
Us he de ser sincer, i dir-vos, que el què va sortir divendres-dissabte no va ser el millor pà, ja què em vaig equivocar en l'elecció del llevat.  Però el d'ahir nanos ja va per nota!
Us adjunto una foto de l'entrepà que s'ha endut la L. aquest matí, i el dia que vingueu a casa us en deixaré provar una mica!! Que us sembla un pà amb tomàquet amb fuet de la plana de Vic?? Boca aigua, no?
Us hi espero!!

dijous, d’abril 07, 2011

El que fa una taula de cuina

Ara fa una setmana la L. i jo vem estrenar al nou pis una taula de cuina molt xula i, sobretot, força econòmica. Es d’aquestes que s’obren com un llibre perquè, d’aquesta manera, quan es tancada ocupa un espai relativament petit i quan l’obres hi pots fer un àpat amb tota comoditat. Com podeu veure a la foto l’hem comprat d’un color verd intens que creiem que encaixa perfectament amb la cuina i li dona un contrapunt força interessant.
Els anys que vaig ser al pis de la Baixada era difícil poder posar una taula encara que fos minúscula sobretot perquè la cuina no donava per més.
Doncs bé, el que pot semblar una compra relativament poc important penso que n’és una de les que més orgullós n’estic. Primer, per un tema de neteja de la casa, ja que esmorzant, dinant o sopant a la cuina es fa menys merder, o com a mínim m’ho sembla a mi. Com diu un proverbi de no se on “no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta”.
Però sobretot, el que més m’agrada, es que els 2-3 dies que l’hem fet servir amb la L. per sopar (per esmorzar la faig servir jo sol cada dia perquè la L. acostuma a esmorzar a la feina) ens ha servit per xerrar una bona estona. Com a la cuina no hi tenim televisor, el fer-la petar es l’única opció, m'ha sortit un rodolí, no?. En aquella mitja horeta llarga ens hem pogut explicar coses del dia a dia com les feines, els bàsquets,... però també per parlar d’alguna cosa que hem llegit al diari o ens han explicat i també, i el més important, per parlar de la nostra relació.

En fi família, ja sabeu, poseu una taula de cuina a la vostre vida....això si, sense televisor.