diumenge, de juliol 27, 2008

Costellada a Can Cerezo


Cada any, quan s'apropa el final del mes de Juliol se que tinc una cita obligada a la que no puc ni vui faltar, i aquesta no es altre que la costellada a can Cerezo a Valldoreix.

La diada consisteix en anar a mig matí per poder disfrutar de la piscina que tenen a la part de dalt de la casa, una mica més tard disfrutar del "bermutet", cap a les tres i mitja devorar el pà torrat i les costelles i butifarres, i per últim una llarga sobretaula que amb Foto.- Part de la tropa la brisa de tarda es converteix en un moment de màxima tranquilitat i
benestar.

Cada any que hi he anat he estat molt agust perque tant la Marta com el Ferran son uns anfitrions genials, però aquest any podriem dir que la diada ha pujat un graó ja que a part de la Marta, el Ferran i un servidor, també han pogut venir la Laura, el Carles, l'Eli, el Marc, la Mar, el Dani i el "big" Valero...en definitiva, que erem un colló i com diu la dita "quants més serem, més riurem", i així ha estat.

Quan he arrivat (un pel tard ja que tenia tot el cap de setmana un Clínic a Sitges) a disfrutar de la swiming pool ja us podeu imaginar el panorama, no? Les noies prenent el sol com "lagartijas"a les amaques i els nois fent un partit de bàsquet dins la piscina, fent servir de cistella un artilugi creat pel Marc Guiu. M'he afegit a l'equip del Dani i el Ferran, que en aquell moment estaven "palmant" davant un Valero inmens (en tot els sentits), i em finiquitat el partit cap a la nostre banda amb un parcial final d'escàndol producte d'una defensa durissima.

Desprès de reposar cinc minutets, el bermut ens esperava, i la cerveseta també (no, ja no som a Berlin!). Durant el bermut, promogut pel Carles, ja ha començat el tercer grau al Valero sobre el seu negoci de la venta de vins i orujos. Al Valero no el veiem gaire, per tant quan ve no el deixem gairebé ni respirar perque tots volem saber com li va la vida profesional i la personal amb la seva dona I... I... I.. Irene, no?. Mentre el Valero intentava convencer a l'audiència de que el negoci li anirà bé (el Dani i jo fa mesos que estem convençuts de que es el futur Rockefeller de Mirasol) la Marta, l'Eli i companyia ja estaven enllestint el dinar que constava d'amanides, pà torrat, embotit, butifarres,..vaja, tot un "manjar".

Vem començar a dinar i la conversa no variava de tema.. sens dubte el protagonista només era un, l'especimen que tenia sentat davant i ell s'hi trobava agust. Només va haver-hi un canvi de tema i aquest va ser la nova escola de la neboda de la Mar i la Laura, els Maristes de Sant Joan. Tot aquell menjar va venir regat per un vi bonissim que va dur el comercial i que el nom era molt graciòs "Fresquiño" (la Mar el va batejar com Fresquito). La susodicha va tenir temps també de dir una de les seves perles de positivisme sobre el problema de tenir un sostre de vidre, les cagades de colom! (es broooooma Mar...no penso que ets una "ceniza", penso que ets un SOL mecagondena!).

Quan va arribar l'hora dels postres l'Eli ens va sorpendre amb un patis de mató i pinya que estava deliciós i que va durar menys que un xupaxups a la sortida d'un cole. I d'aquí ja es va seguir fins arribar als xupitos, moment en que el Valero primer i jo desprès vem haber de marxar per motius ven diferents. Jo tornava cap a Sitges i el Valero s'anava a Teruel (Teruel existe!!!) a veure com la seva tieta......millor no us ho dic.

Suposo que la sobretaula va seguir el seu curs i van seguir el somriures i el bon ambient...només hem queda dir-vos que moltes gràcies Marta i Ferran per aquest dia, i l'any vinent "repetimos"?? Una abraçada a tots i molt bones vacances a totes i tots!!!
Muak

dilluns, de juliol 21, 2008

The boss? El puto rei!!!


Son la 1:50 i fa uns 10 minutets que acabo d'arribar a casa. Vinc del concert del Bruce Springsteen i estic absolutament al·lucinat!


Us podria escriure milers de coses d'aquest tio i del que acabo de veure però es que segur que em quedaria curt....curtissim!! L'unic que us diré es que hi havia 80.000 persones amb un somriure d'orella a orella...la gent era feliç.M'agrada molt la gent que fa disfrutar a d'altre i ell ho aconsegueix.


Moltes gràcies Júlia per quan fa mesos em vas comprar les entrades, moltes gràcies Anna per acompanyar-me i moltes gràcies Bruce (si, ja es com de la família) pel concert d'avui!


No li digueu "The boss"....millor "El puto rei"
Bona nit

dissabte, de juliol 12, 2008

A l'estiu "gazpacho", y der bueno...


No se si us passa a vosaltres, però hi ha cert menjar que de petit no et fa "ni fu ni fa", fins i tot diria més fu (si fu es dolent, sino seria fa), i que de més gran es converteix en un dels teus plats "top ten".


En el meu cas, un d'aquests menjars és el "gazpacho", que recordo que de ben petit, fins i tot era motiu d'alguna escena a taula (no com els macarrons i la carn arrebossada que produien en mi un estat de felicitat comparable al del entrepà de fuet i el Mundo Deportivo).


Donçs bé, no va ser fins fa 4 o 5 anys que aquest menjar s'ha convertit en un dels meus preferits, sobretot en l'època estival. Va ser en un viatge amb els meus amics al paradís del "gazpacho", Andalusia, on en vaig probar de molt alt nivell, com per ejemple el que vem menjar a Frijiliana o el d'un bar de carretera quan baixavem cap a Granada, i desde llavors s'ha convertit en un fix com a mínim un cop per setmana.


Amb els anys m'he convertit en un especialista de la materia, i el que faré ara es establir-vos un ranking del meus favorits:


In the 3rd place...."Gazpacho Alvalle": tot i ser un gazpacho embotellat no es tant aigualit com la majoria. Té un sabor força bó i el preu es força correcte. Necesari acompanyar amb el pa torrat o els clàsics picatostes que venen al super. Es perfecte per sortir del pas algún dia que tens convidats que es presenten sense avisar o el típic dia que vens de la platja i tens poques ganes de posar-te a cuinar.


In the 2nd place..."Gazpacho de la Carmeta" (a la foto amb un sevidor): es un gazpacho que fan a una verduleria de Sant Cugat i que la meva germana me n'ha regalat avui un pot. Es una mica més consistent que l'"Alvalle" i el sabor es molt bó. Aquí el preu no el sé però la Carmeta no tenia pinta de ser molt carera. Es el "gazpacho" perfecte per quan venen cosins a dinar i més si el pots presentar amb unes boletes de meló que poden fer la funció del pa torrat. Moltes gràcies Javi, Carla i Lourdes, he dinat de conya!!.


And the number 1 is..."el "gazpacho" de la meva mare: es el millor gazpacho de la història dels gazpachos...és el Ronaldinho dels "gazpachos"...és el Jordan del "gazpachos"....és d'aquells que es espès, que es nota que ha estat elaborat amb uns productes de la terra collonuts...amb molt carinyo. Se el que esteu pensant ara..la meva mare també el fa molt bó..,,la meva en fa un per llepar-se els dits...ho sento però es imposible que superi el de la gran sra. Santacreu. Si fessin un Mundial de "gazpachos" estaria fora de concurs per "agusón". Els pots acompanyar del que vulguis i quan te l'acabis en voldràs més!!! Estaràs esperant el moment que en torni fer....im-presionante!!. Es el "gazpacho" perfecte per...totes les situacions!.

Ja ho veieu, a l'estiu "gazpacho", y der bueno...vaig a fer una bacaina...a disfrutar!!!!!

dijous, de juliol 10, 2008

Vaso mitad lleno o mitad vacio?


La web de la Federación Española de Baloncesto (http://www.feb.es/) està fent entrevistes als jugadors d'algunes de les seleccions que competeixen aquest estiu arreu d'Europa i del Mòn. Les entrevistes que fan tenen diferents formats i en algunes son els propis companys els que n'entrevisten d'altres. En el cas de les noies de la selecció sots 20, que crec que defensen el campionat aconseguit l'any passat, les peguntes els hi fa un periodista en un format de 16 preguntes ràpides del tipus "Lugar ideal para vivir:", "Plato de comida favorito" o "Último viaje:".


Una de les preguntes es "Vaso mitad lleno o mitad vacio?" i no cal dir que totes les entrevistades diuen que veuen el "vaso lleno" o que com a mínim ho intenten. Tots sabem que dir que ves el "vaso lleno" realment vol dir que ets una persona optimista i que sempre veus la part positiva de les coses. La meva opinió personal es que pot ser diferent el que diuen del que realment pensen però no em pertoca a mi jutjar.


Donçs be, quan he agafat la moto per anar a casa al migdia, he tingut una aparició inesperada, producte del meu cap que té la capacitat per desconectar del mòn d'una manera al·lucinant. L'aparició tenia forma humana, i una forma humana que per aquell cabell canos, nas carácterístic,...si, era el Carlos Sobera, presentador del gran "Quieres ser millonario" i actor de la mítica serie de Tele 5 "Al salir de clase" que tenia una mitja de 2 espectadors diaris.


El Carlos sempre elegant, i desprès de saludarme, s'ha posat serios i m'ha dit "Don Rafael, por 10.000 euros...vaso mitad lleno o mitad vacio?".


He estat dubtant uns instants....de fet, he estat temptat d'utilitzar un dels comodins que tenia al meu abast, però finalment m'he decidit i he contestat amb totes les consequències: "Señor Sobera, mire usted, yo cuando veo un vaso que está por la mitad, veo un vaso por la mitad, no pienso en si está medio lleno o medio vacio porque es importante ver la realidad de las cosas. Si cuando ves un vaso medio lleno te emocionas y cuando lo ves medio vacio te pones triste mal vamos. Creo que nuestra preocupación tiene que ser, como puedo hacer que el vaso que ahora está por la mitad, esté lleno? Tengo el vaso del esfuerzo, el de la amistad, el del compromiso a la mitad que puedo hacer para que esté más lleno?"


Tot i que el Sobera m'ha fet el seu típic guinyet d'ull i una abraçada de les que fan història, evidentment he perdut els 10.000 euros....


dimarts, de juliol 08, 2008

Patch Adams



Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa.
Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls.
Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja us podeu imaginar que la situació en aquell moment era de crisi...la nena no vol dinar!!!...qui truca a la Lourdes?!!!....Que fem?!!. Desprès de parlar amb la mare de la criatura ens hem posat a dinar amb la nena aseguda a la trona al nostre costat.
Un cop he acabat de dinar, com faig habitualment, he tret el meu Magnum Frac (no es cap pistola...es un gelat) del congelador i la Carla com fa habitualment m'ha estirat els bracets per venir amb mí. Hem anat tots dos junts caminant cap el menjador i me la he assegut a la falda. Mentre jo menjava ella s'ho mirava amb ganes de fer, com sempre, 3 o 4 llepadetes. Evidentment no li he permès perque la bronca si se'n enterava la meva germana podia ser de les que feien època (amb tota la raó del mòn).
Quan estavem acabant el gelat (ui perdó Lourdes, estava...jo...només..jejeje) han vingut els meus pares cap el menjador i ha estat llavors quan s'ha produit una situació super-xula. El meu pare ha començat a encendre una radio que tenim antiga i ha començat a ballar...no cal que us digui que la nena es pixava..de fet, jo també em pixava...desprès el tio ha agafat un molinet que tenim d'aquests de corda i l'ha començat a fer funcionar...la situació era divertidissima. Un tio de 60 "tacos" i una panxeta prominent movent-se àgilment pel menjador...semblava el "bombero-torero" de les pelis...i no només això sino que mà mare ha agafat la nena i han començat a ballar pel menjador. Per un moment he vist al Richard Gere i a la Jennifer Lòpez a la película que van fer diumenge a tv1, "bailamos?" (si la vaig veure, que passa!)...de veritat que ha estat genial.
Jo he intentat contribuir amb un parells de "tat" (hi ha gent que no sap que es....en fi L) però tal i com estava el nivell no tenia res a fer i la nena sabiament ha decidit enfocar la seva atenció cap a l'àvi i l'àvia.
No cal que us digui que la nena s'ha menjat part del dinar, s'ha oblidat una mica del seu malestar i s'ha anat a dormir més tranquila.
Vaja, que la familia Nache-Santacreu ha estat per un dia Patch Adams.
Bona nit a tots i a somriure!!!

Un Sant Joan a Berlín - Parlamentem?

Ciutadans de Catalunya, ja torno a ser aquí!!!

Perdoneu els dies d'espera però la feina es la feina, la platja es la platja, i tocar-se els "dallonses" es tocar-se els "daixonses".....Parlament, compres, uf uf, vinga som-hi, que ja queda poc!!

El dilluns va començar d'una manera molt semblant a com ho havia fet el dia anterior, amb la diferència que aquell dia el plantejament del dia era molt més relaxat. Els objectius del dia eren basicament veure el Parlament, amb la magnifica cúpula dissenyada pel Norman Foster, reventar-nos part del presupost en comprar uns "souvenirs" per la familia, veure un troç del mur i per últim aconseguir trobar un local tipus el frankfourt de Gran de Gràcia on poder menjar-nos una d'aquelles salchiches gegants saborejant la cerveseta que segur que ens acompanyaria.

Però comencem per on hem de començar, és a dir, "buon giorno a tutti per la matina" o com diuen els alemanys "Guten Morgen" (es que també quan et donen el bon dia sembla que t'estiguin insultant). Son les 9:00 del matí i com el dia anterior vaig deixar els 2 angelets dormint, aquest cop, i gràcies a l'invent de la nit anterior, inmersos en una absoluta foscor. L'esmorzar m'esperava (llàstima que allà no tinguessin el Mundo Deportivo...no saben el que es perden) i aquest cop sol, em vaig disposar a omplir l'estòmac d'una mica d'embotit i de formatge. Deu minutets més tard la Mar i la Marta ja m'acompanyaven a taula...una miqueta més tard el Ferran..i per últim el Dani, que avui si havia pogut dormir com un "lirón".

A les 10:00 del matí, i desprès d'haver pogut entrar, lper primer cop des de que erem a terres berlineses, a internet per consultar els habituals correus on em volen vendre Viagra (al final ho aconseguiran), los "cinco fantásticos" vem enfilar de nou el camí al metro direcció el Parlament, que està just al costat de la porta de Brandemburg. A les 10:30 ja estavem allà disposats a veure un edifici que més que pel seu valor arquitèctonic, i tornem a estar amb el mateix, el valoro per tot el que ha viscut. Us pensareu que el que estic dient es una barbaritat perque es un edifici impressionant i per ejemple la cúpula la va fer el Norman Foster (el mateix "pajaru" que ha estat escollit per fer la remodelació del Camp nou) etc, etc, però crec que les coses són el que són per la història que tenen darrere i no per si son bufones o no.

En definitiva, a les 10:30 com us deia erem allà, i que ens vem trobar? Una cua llargissima que a primer cop d'ull donava ganes de marxar! i més quan va venir una responsable del monument i ens va dir que estarien ben bé dues hores. El grup vem deliverar i es va decidir esperar ja que les alternatives que teniem no eren gaire bones (una d'elles era tonar-hi el dia seguent a les 8 del matí, jaja-jaja-ja, ho tenien clar!).


Així que a esperar....tic-tac-tic-tac-tic...de sobte apareixen un grup d'animació que feia moure una mena de ninot estrany que feia petons a la gent, t'abraçava, et xocava la mà i moltes altres coses...molt divertit....tic-tac-tic-tac-tic-tac...no havien passat ni cinc minuts de l'actuació del senyor "cordills" quan un grup de nois i noies que formaven part d'una coral de Moldàvia es van posar a cantar tots junts. Va estar superbé perque a més de cantar molt bé van engrescar a molta gent que hi havia a la fila, els feien ballar, cantar i sobretot riure! Hi havia una dona que formava part de l'expedició de "los chicos de coro" que pegava uns crits molt estranys (semblava un indi siux a les pelis de cowboys del Clint Eastwood) i que a mi particularment em feien pixar de riure. Vem passar una estona collonuda i van fer que el que es preveia una tortuosa espera, es convertís en una petita festa. Des d'aquí moltes gràcies nois i noies!

A l'hora prevista per la noia que ens va venir a l'inici de la cua, vem entrar dins del parlament. Ho tenien tot molt organitzat, i tot i que es feia una mica pesat esperar, realment quan vem estar a dalt ho vem agraïr ja que podies caminar sense aglomeracions. Vem donar una volta pel que seria el terrat, on vem fer la foto de rigor, i rapidament ens ven ficar dins la cupula del Norman Foster. Era una cupula realment impressionant. Hi havia una mena de passadis en forma de cargol que et duia a dalt de tot i des d'on podies veure gran part de la ciutat. Vem estar poqueta estona perque les coses un cop vistes, vistes estan. Una de les coses que em va agradar més va ser unes restes de metralla de la segona guerra mundial. Sabieu que el parlament el van cremar els propis nazis per poder iniciar tot el conflicte?



Abans d'abandonar el terrat, l'expedició gairebé al complert vem anar a canviar l'aigua al canari. Allà ens vem trobar amb una autòctona que estava als banys del nois i que netejava les gotetes del pixum....quin detall!. Era una dona molt energica i diria que era una atracció més del parlament.

Ara si, quan tots estavem pixats i cagats, ascensor cap a baix!!! Un cop abaix vem fer (més ben dit el Ferran va fer) una foto super-xula que ha servit per fer unes tasses per la llet (MOLTES GRÀCIES PARELLA, DE PART DE LA MAR, EL DANI I RAFA!!)....es una foto de concurs!!!!

Només haviem visitat una cosa i ja eren les dues, per tant que fem? A dinar!!!! I on dinem?? Vinga metro i a veure una altre part de la ciutat! Anem cap a la zona més comercial....el que vindria a ser el Passeig de Gràcia de Berlin. Vem dinar a 20 minutets d'alla a una placeta molt bònica a un italià!! Que bé s'estava allà amb la cerveseta (per variar!!) BOCATTI DI CARDINALE!!




Familia, ens veiem desprès de dinar?? Encara ens queden coses per veure!!