Patch Adams

Se que molts de vosaltres (com a mínim tú Mar si, no? moltes gràcies!) esteu esperant el seguent capítol de "Un Sant Joan a Berlín", i us prometo que està a punt de sortir del forn, però avui us parlaré d'una altra cosa.

Deu fer més o menys 10 anys, va apareixer al cinema una película que es deia Patch Adams i que estava basada en fets reals. El protagonista Hunter Patch Adams (a la película fa el paper el polifacetic Robin Williams) era un estudiant de medicina que defensava que el tracte personal amb el pacient l'ajudava a millorar, o si més no a passar-ho millor en temps de dificultat. De fet no només ho defensava, sino que ho posava en pràctica tot i que molta gent de l'hospital no ho veien amb bons ulls.

Donçs bé, aquest migdia quan he arribat a ca els meus pares per dinar, només entrar m'he trobat a ma mare de cara que m'ha dit "la Carla està malalta, té 38,50 de febre". Realment a la Carla se li notava a la carona que no es trobava bé i ja us podeu imaginar que la situació en aquell moment era de crisi...la nena no vol dinar!!!...qui truca a la Lourdes?!!!....Que fem?!!. Desprès de parlar amb la mare de la criatura ens hem posat a dinar amb la nena aseguda a la trona al nostre costat.

Un cop he acabat de dinar, com faig habitualment, he tret el meu Magnum Frac (no es cap pistola...es un gelat) del congelador i la Carla com fa habitualment m'ha estirat els bracets per venir amb mí. Hem anat tots dos junts caminant cap el menjador i me la he assegut a la falda. Mentre jo menjava ella s'ho mirava amb ganes de fer, com sempre, 3 o 4 llepadetes. Evidentment no li he permès perque la bronca si se'n enterava la meva germana podia ser de les que feien època (amb tota la raó del mòn).

Quan estavem acabant el gelat (ui perdó Lourdes, estava...jo...només..jejeje) han vingut els meus pares cap el menjador i ha estat llavors quan s'ha produit una situació super-xula. El meu pare ha començat a encendre una radio que tenim antiga i ha començat a ballar...no cal que us digui que la nena es pixava..de fet, jo també em pixava...desprès el tio ha agafat un molinet que tenim d'aquests de corda i l'ha començat a fer funcionar...la situació era divertidissima. Un tio de 60 "tacos" i una panxeta prominent movent-se àgilment pel menjador...semblava el "bombero-torero" de les pelis...i no només això sino que mà mare ha agafat la nena i han començat a ballar pel menjador. Per un moment he vist al Richard Gere i a la Jennifer Lòpez a la película que van fer diumenge a tv1, "bailamos?" (si la vaig veure, que passa!)...de veritat que ha estat genial.

Jo he intentat contribuir amb un parells de "tat" (hi ha gent que no sap que es....en fi L) però tal i com estava el nivell no tenia res a fer i la nena sabiament ha decidit enfocar la seva atenció cap a l'àvi i l'àvia.

No cal que us digui que la nena s'ha menjat part del dinar, s'ha oblidat una mica del seu malestar i s'ha anat a dormir més tranquila.

Vaja, que la familia Nache-Santacreu ha estat per un dia Patch Adams.

Bona nit a tots i a somriure!!!