A l'estiu "gazpacho", y der bueno...

No se si us passa a vosaltres, però hi ha cert menjar que de petit no et fa "ni fu ni fa", fins i tot diria més fu (si fu es dolent, sino seria fa), i que de més gran es converteix en un dels teus plats "top ten".

En el meu cas, un d'aquests menjars és el "gazpacho", que recordo que de ben petit, fins i tot era motiu d'alguna escena a taula (no com els macarrons i la carn arrebossada que produien en mi un estat de felicitat comparable al del entrepà de fuet i el Mundo Deportivo).

Donçs bé, no va ser fins fa 4 o 5 anys que aquest menjar s'ha convertit en un dels meus preferits, sobretot en l'època estival. Va ser en un viatge amb els meus amics al paradís del "gazpacho", Andalusia, on en vaig probar de molt alt nivell, com per ejemple el que vem menjar a Frijiliana o el d'un bar de carretera quan baixavem cap a Granada, i desde llavors s'ha convertit en un fix com a mínim un cop per setmana.

Amb els anys m'he convertit en un especialista de la materia, i el que faré ara es establir-vos un ranking del meus favorits:

In the 3rd place...."Gazpacho Alvalle": tot i ser un gazpacho embotellat no es tant aigualit com la majoria. Té un sabor força bó i el preu es força correcte. Necesari acompanyar amb el pa torrat o els clàsics picatostes que venen al super. Es perfecte per sortir del pas algún dia que tens convidats que es presenten sense avisar o el típic dia que vens de la platja i tens poques ganes de posar-te a cuinar.

In the 2nd place..."Gazpacho de la Carmeta" (a la foto amb un sevidor): es un gazpacho que fan a una verduleria de Sant Cugat i que la meva germana me n'ha regalat avui un pot. Es una mica més consistent que l'"Alvalle" i el sabor es molt bó. Aquí el preu no el sé però la Carmeta no tenia pinta de ser molt carera. Es el "gazpacho" perfecte per quan venen cosins a dinar i més si el pots presentar amb unes boletes de meló que poden fer la funció del pa torrat. Moltes gràcies Javi, Carla i Lourdes, he dinat de conya!!.

And the number 1 is..."el "gazpacho" de la meva mare: es el millor gazpacho de la història dels gazpachos...és el Ronaldinho dels "gazpachos"...és el Jordan del "gazpachos"....és d'aquells que es espès, que es nota que ha estat elaborat amb uns productes de la terra collonuts...amb molt carinyo. Se el que esteu pensant ara..la meva mare també el fa molt bó..,,la meva en fa un per llepar-se els dits...ho sento però es imposible que superi el de la gran sra. Santacreu. Si fessin un Mundial de "gazpachos" estaria fora de concurs per "agusón". Els pots acompanyar del que vulguis i quan te l'acabis en voldràs més!!! Estaràs esperant el moment que en torni fer....im-presionante!!. Es el "gazpacho" perfecte per...totes les situacions!.

Ja ho veieu, a l'estiu "gazpacho", y der bueno...vaig a fer una bacaina...a disfrutar!!!!!