dimecres, de setembre 09, 2009

Somnis

Divendres passat, desprès de jugar un partit amistòs amb el Sènior "B" masculí a Mirasol (Sant Cugat), el Ruben, l'Angèlica i jo vem anar a sopar. Com que eren 2/4 d'onze vem parlar d'anar a l'Attica. Un restaurant que es troba al carrer Mossèn Masdexeixart (el que vindria a ser la continuació del carrer Sant Salvador) i que fan unes pizzes força bones i unes amanides que, depèn del dia, no estan gens malament. El local del restaurant és petit però m'hi trobo particularment agust, de fet us diria que és junt amb el "Casajuana" (a la cruïlla de Roger de Flor amb Pare Claret) un dels locals on hi estic millor.

Durant el sopar, com no, vem parlar del partit que acabavem de jugar. Vem parlar de si haviem fet una bona defensa a nivell d'intensitat, de si haviem llençat bé els contraatacs o de si haviem aconseguit jugar amb paciència l'atac posicional. En definitiva de si haviem aconseguit els objectius que ens haviem marcat abans de començar. Les conclusions van ser satisfactories, per tant ja podiem passar a parlar d'altres coses i aquí es on volia arribar.

El Ruben va encetar el tema dels somnis. No els somnis d'on vols arribar algun dia sino dels que et venen quan estàs dormint.No se com hi vem anar a parar però ell deia que s'enrecordava gairebé sempre dels somnis (tinc una altre amiga que també l'hi passa...eh Gual!). Jo li vaig explicar que, deixant a part que jo normalment no m'enrecordava d'ells, moltes vegades els somnis van lligats al que has pogut pensar durant el dia, però ell em va dir que no, que ell somiava el que somiava, i no hi veia relació als pensaments que havia tingut durant el dia.

Avui ha estat un d'aquells estranyissims dies on quan m'he llevat m'he enrecordat perfectament del que havia somiat, o com a minim el que havia somiat, suposo, cap el final. El somni era una mica estrany (manifestacions, gent, la "furgo" del meu pare, el meu pare,...) però el final, 10 segons abans que em llevès, ha estat xulo, molt xulo. Ha estat xulo per les sensacions que recordo haver tingut en aquell moment quan somiva (no se si això es posible), ha estat xulo per les sensacions que he tingut quan he posat els peus a terra, ha estat xulo per les sensacions que he anat a la feina amb la moto...encara és xulo.

Tot i que diuen que els somnis no s'han d'explicar, recordo que anava sentat al costat de la "furgo" del meu pare i que ell girava cap a l'esquerra per entrar al carrer de casa seva (anteriorment també meva). Crec que portava uns papers a les mans i crec...no, segur!! que anava vestit fosc, un xandall potser?. I ha estat llavors quan l'he vist davant, caminant entre els cotxes del xamfrà per evitar-se donar volta per arribar al mateix lloc. Era mateix caminar de sempre....

Que us sembla? Paro aquí?...Millor que si, perque els somnis, com he dit abans, no s'han d'explicar, si més no, no del tot.

Haviam si teniu sort i un dia us passa el mateix que a mi (potser ja us ha passat)...es xulo, molt xulo.

Disfruteu del dia companys!!


divendres, de setembre 04, 2009

Vacances: anem cap a New York!!

Quan arriba aquesta època, les primeres converses amb els amics sempre van destinades a saber com els han probat les vacances estivals.
Aquest any, tot i la crisi, els viatges que han escollit han estat molt xulos i el comú denominador és que, tot i la crisi, han estat fora de Catalunya (trencant la corrent d'aquest any que ha estat un turisme molt més local, tal i com van dir al Telenoticies migdia l'altre dia).
Alguns han anat a recorrer Costa Rica, altres han anat a l'illa de Sardenya i d'altres ho han passat més aprop (França). Però hi ha una destinació que ha guanyat, i per golejada, a totes les altres, i aquesta ha estat Nova York. Cinc amics, cadascú amb el seu grup de gent, han anat cap a la "Big Apple" a disfrutar uns dies d'aquesta genial ciutat.
Jo hi vaig estar un dies al desembre del 2005 amb la Lourdes i el Javi (ma germana i meu cunyat) i no cal que us digui que va ser increible! Un Nadal a Nova York! Haviam si un dia m'animo i n'escric alguna cosa.
Companys/es els que no hi heu anat us recomano que hi aneu i els que ja hi heu anat us recomano que hi torneu pels vols de Nadal...xulo, xulo.
Us adjunto un link que ja us havia posat fa un temps on el Sergi, un bon amic, hi penja unes fotos molt guapes!! Entreu a l'album "New York 09" i veureu les fotos que ha fet aquest estiu. Al·lucinareu!! A més de ser un "jugón" (la paraula es teva Sergi, ho se!) de bàsquet també es un gran fotògraf! Felicitats Sergi!

dimarts, de setembre 01, 2009

Un suc de taronja "every morning"


Aquest migdia ha sortit al Telenoticies migdia una noticia sobre l'obesitat infantil, i on el Ferran Adrià (cuiner) i el Valentí Fuster (cardiòleg) advertien que els nens obesos son clars candidats a patir malalties de cor en un futur. La solució que ells donaven "és canviar els estils de vida -incrementant l'exercici físic i menjant de manera saludable-, a més d'educar els més petits de les famílies en hàbits alimentaris sans".

El Ferran Adrià ha posat un exemple molt clar, i crec que ja no referent a l'obesitat sino a la salut en general, és perque la gent no ens fem un suc de taronja cada matí? La resposta es clara: PER VAGANCIA!!!. Es per posar-se les mans al cap!!!

En definitiva, per experiència propia us diré que us recomano cada matí fer-vos aquest suquet de taronja natural que us parla el propietari del Bulli. Entenc la mandra que fa sobretot haver de rentar l'exprimidor (com a minim a mi) però els beneficis familia son grans.

Anims a tots els que esteu passant aquesta grip que corre ara per Barna i animar-vos a pendre un suc de taronje every morning, ehh L.
Take care!