dissabte, de juny 28, 2008

Un Sant Joan a Berlin - El dia del senyor (diumenge) per la tarda

Hola familia, desprès de fer una corregudeta per la carretera de les aigües (osti, que malament sona això) torno per escriure una miqueta més.

On estavem??....a si, anavem a dinar, no? som-hi!!!

Donçs com que a la tarda haviem d'anar a veure la zona dels museus i la catedral vem decidir que el millor era anar a dinar aprop i amb aquesta idea vem agafar el metro. Un cop al metro vem fer un petit canvi de plans i ens vem parar un momentet a la Potzdamer Platz per fer-nos una foto a una part del mur que hi ha allà i que està pintada de manera força original...i va ser pujant per les escales del metro que el Ferran va rebre la trucada del Valero, i si alguna cosa sabem els que el coneixem es que quan et truca li has d'agafar. Es veritat el que 90 % de vegades es per donar-te informació, deixe-m'ho en poc important (es capaç de fer-te la broma de la cobertura o algún dels seus altres hits) però a l'altre 10% et pot sortir amb coses rollo "ahir vaig conèixer una noia per internet i em caso d'aquí 1 mes a Galicia" que et deixen de pasta de boniato. En aquest cas la informació formava part del primer grup.

Un cop feta la foto...



Foto.- Part del mur

Tornada al metro...
Foto.- Metro berlinès

I ara si, a dinar!.

Vem dinar a una terrassa molt xula que hi havia a una plaça que tenia més pinta de ser d'una ciutat com Roma que no pas d'una ciutat tant freda com Berlín. Sino recordo malament, la majoria del menus van ser unes amanides molt bones i com no unes cervessetes, aquí si, una mica més fredes. Però si per alguna cosa es caracteritzava el restaurant era pels pastissos casolans absolutament increibles que hi havia pels postres i que va descubrir la Marta (els ulls se li sortien de seu lloc!! I si l'haguessim deixa't crec que hagues estat capaç de cruspir-sen 2 o 3 troços més).

Desprès de la "gasolina pal cuerpo" vem seguir la nostre ruta berlinesa i el primer objectiu va ser anar a unes esglesies que hi havia a la mateixa plaça on haviem dinat. N'hi havia tres: una d'origen alemany, una altre d'origen francès i l'última una que no teniem ni idea quin origen tenia...i a quina ens vem ficar?? Efectivament a l'última! La visita va ser relàmpago i ens 5 minuts ja vem veure el que voliem...res.

I d'aquí cap a la catedral!!! El sol picava amb força i en consequència la calor anava en augment...les nostres cares d'un color pebrot madur ho deien tot. Però no estavem disposats a rendir-nos i en res ja arribavem a la suposada bonica catedral de Berlín. Dic suposada perque no la vem poder veure perque estava coberta amb una d'aquelles megapancartes de publicitat que deixava entreveure que la devien estar restaurant.

Dirigint-nos cap a la zona dels museus vem passar per una mena d'acampada que havia fet gent del teatre de Berlin i on es podien fer diverses activitats com cantar a un karaoke, fer una lluita de sumo rollo "humor amarillo" o fer una cursa a unes cintes estàtiques. Vem decidir no fer el ridícul i proseguir la nostre caminata.

Arribats a la zona del museus vem fer les 4 fotos de rigor i vem decidir que aniriem a comprar alguns souvenirs a unes botiguetes que es veien a uns 50 metres. Desafortunadament quan vem arribar els botiguers ens van dir que ja tancaven (pitjor per ells perque la Mar i la Marta tenien el simbol "$" als ulls).

Foto.- El museu Pergamon

Eren les 18:30 i haviem acomplert tots els objectius del dia!

Desprès de divagar un mica la decissió va ser anar a l'hotel, pegar-se una bona dutxa (l'habitació dels nois semblava un d'aquells banys de l'antiga Roma...només ens faltava el raïm), anar a veure l'Espanya - Itàlia dels quarts de final de l'Eurocopa i viure l'ambient futbolístic que es vivia a la ciutat que de debó era increible.

A l'hora del començament del partit entravem a un bar just al costat del tràmvia que ens havia apropat. Només vem veure la primera part perque no feien sopars però ja es veia que l'ambient era maco de veure.

A la mitja part l'objectiu futbolístic es va barrejar amb les ganes de sopar i vem anar a petar a escasos 20 metros del primer bar. Com que la terrassa era plena ens vem seure a un menjador buït i allà vem veure la segona part, la pròrroga i els penals. Va ser curios perque cap a finals de la segona part va començar a ploure amb força (la Mar ja ho havia vaticinat..de fet si algún dia voleu saber quin temps farà, li podeu fer un truc) i la gent de fora es va barrejar amb nosaltres...la resta de la història ja la sabeu, no? Guanya Espanya als penals! I els Espanyols d'allà bojos de contents. Nosaltres vem actuar amb indiferència...en el meu cas no per temes polítics sinò perque no m'agraden el que transmeten els jugadors de la selecció de fútbol (amb els de bàsquet em sento molt identificat)...no firmen autògrafs als nens, treballen poquet i es creuen els reis del mambo (amb els del Barça em passa el mateix).

No cal que us digui que desprès de partit, plovent com plovia i amb el cansament acumulat que portavem vem enfilar cap a l'hotel. De cami va passar una cosa curiosa i es que vem trobar una bicicleta en mig del carrer tirada sense lligar en perfecte estat. Com em sentia en deute amb la ciutat la vaig recollir del terra i la vaig desar. Desprès a l'habitació pensava que això a Barcelona es imposible ja que els xoriços les roben inclús lligades...de fet quan encara no t'has baixat de la bici el sillín ja no es un sillín sinò un consolador i les rodes ja estan a la venta als Encants Vells...i ara direu qui es aquest per donar lliçons quan el tio es cola a metro? Teniu raó i us juro que estic molt arrepentit. El proper cop que vagi a Berlín us prometo que pagaré dues vegades el metro per compensar.

Arribats a l'habitació l'ultim que vem fer, a part de donar el petonet a les nostres dones (jo vaig fer un petó a l'aire) i canviar l'aigua al canari, va ser muntar una estructura sacrificant el meu nòrdic, altrament dit "nube", perque el Dani i els altres dos pinches, avui si, poguessim descansar amb unes condicions òptimes que ens mereixiem desprès d'un dia tant dur.

Demà no us ho perdeu que entrarem al parlament...per començar a fer boca, sabieu que el Hitler va ser qui va demanar cremar el parlament quan ell ja era cap per iniciar tot el conflicte posterior....increible!!

Fins demà i que descanseu!!!

dimecres, de juny 25, 2008

Un Sant Joan a Berlín - El dia del senyor (diumenge) pel matí

Bon dia familia!

A les 9:00 del matí de diumenge, desprès de comprovar que el Dani, tot i tenir enrotllat un coixi a la cara, seguia respirant i de donar el bon dia al Ferran, que es debatia entre seguir al llit o anar a la dutxa, vaig sortir de l'habitació disposat a fer l'únic àpat que no acompanyavem amb una cervessa (suposo perque no la vem saber trobar), es a dir, l'esmorzar. Només sortir em vaig trobar a la Mar i la Marta que un cop dutxades i pentinades tenien el mateix ojectiu que jo, omplir l'estòmac i preparar-se per un dia que es preveia dur per les grans distancies que haviem de recòrrer.

Un cop esmorzats el primer torn (nosaltres) va aparèixer el segon torn (Dani i Ferran) amb unes cares, que sobretot en el cas del Dani era tot un poema (per culpa de la llum que entrava a l'habitació havia dormit bastant malament).

A les 10:00 en punt (era una mica més tard per culpa del nois) ens vem dirigir els 5 cap el metro més proper disposats a agafar-lo sense pagar ni un duro (donat el poc control per part de les autoritats competents i que no hi havia portes d'accès no vem pagar ni un transport públic en els 4 dies...quina vergonya...però ja se sap que els catalans quan ens podem estalviar una pela, ho fem!) i així ho vem fer.

El primer objectiu era l'edifici de la televisió Fernsehturn (d'ara en endavant "pirulí" que es més curt i més fàcil d'escriure) que es la torre de televisió més alta de la Unió Europea. Desprès de passar per caixa i pagar 9,50 euros vem pujar a un ascensor que ens va conduïr adalt de tot i des d'on vem poder veure gairebé tot Berlin. Les vistes eren increibles ja que podies veure les diferencies entre les parts de la ciutat (occidental i oriental) i amb el Dani, un enamora't de l'història de la ciutat, vem intentar deduïr per on passava el mur de Berlin (en aquell moment no ho vem aconseguir). Vem donar la volta sencera al cercle llegint els panells que et deien el que estaves divisant en aquell moment. El Dani, mentre el Ferran feia fotos per optar al Pullitzer de fotografia, ens anava explicant anècdotes com el discurs del Kennedy a l'ajuntament de Berlín. Realment el preu em va semblar excesiu per la despessa que suposa per ells (2 viatges d'ascensor i ni un trist carmelet d'obsequi) però tot i així, desprès de no pagar el transport públic crec que tots ens sentiem amb deute amb la ciutat, i sino ja ens ho cobrariem d'alguna manera.


Foto.- El pirulí

Foto.- Vista des de'l pirulí


Va ser sortint del pirulí, cap a dos quarts de dotze, que el grup vem començar a notar que aquell dia faria una "calufa" (paraula inventada per la Mar que dedueixo que ve de la suma de "calor" més "llufa"...si en Pompeu aixequès el cap) d'espant. La temperatura a les zones de sol començava a ser asfixiant fet que va provocar la primera injerta d'aigua per la majoria de la gent del grup des de que haviem arribat.

La guia, tot i la "calufa", seguia implacable amb el seu itinerari i ens va dirigir cap a la plaça de Paris, on es troba el que es amb tota seguretat el monument més conegut de Berlín La Porta de Brandenburg...però per sorpresa per tots (com a minim per mi si) de camí vem topar amb el Memorial Holocaust, una plaça gegant molt aprop de la porta de Brandenburgo que l'han convertit en un homenatge a tota la gent que va patir l'holocaust. La plaça està formada per blocs de formigó, concretament em sembla recordar que eren 2.711, i impresiona molt pel que representa. Sota tota aquesta quantitat de formigó hi ha l'explicació de tot el que va passar durant l'holocaust...se't fot la pell de gallina quan escoltes (vem llogar un d'aquells audifons) les barbaritats que es van fer!! Sabieu que van morir més de 6 milions de persones, uns 3 milions de polacs, un milió i mig d'austriacs, no se quants alemanys,....si algun dia teniu oportunitat d'entrar us recomano un video que hi ha exposat que es veu que es van trobar els soldats rusos quan van entrar a Auschwitz...t'agafen ganes de plorar. Anem millor a un altre cosa...




Foto.- Memorial Holocaust

Seguim?? Vinga 4 passes i la porta de Brandenburgo! La calor seguia apretant però us explico un parell de coses...glup! glopet d'aigua...vindria a ser arquitectonicament com l'arc de triomf però amb una simbologia totalment diferent ja que representa l'entrada al nou Berlin i és allà on acaven i on començen l'avinguda Unter den Linden i el parc Tiergarten respectivament. Va ser un simbol també durant la separació perque passava molt aprop d'aquest i el Dani ens va explicar que moltes de les imatges que sortien a la tele el dia que van tirar el mur eren d'aquesta porta.

Com veieu aquest matí va ser apasionant i encara ho va ser més, quan desprès de fer la birra a un xiringuito...


Foto.- Jo també m'hauria d'haver posat ulleres de sol, perquè quin careto xaval!



...vem anar a veure el monument d'un soldat rus que es trobava en el cor dels jardins Tiergarten (que estaven engalanant per acollir els incondicionals germanics i turcs per l'apasionant Alemanya-Turquia d'ahir vespre). No deixa de ser el típic monument d'un tio vestit de militar, però com sempre el que més et queda el significat que té, que no es altre que l'alliberant del poble alemany dels nazis. Els dubtes, igual que la caloreta dels collons, seguien aflorant al grup i no enteniem com era posible trobar un monument rus a la part de la república federal...dubte resolt més tard en llegir (llegir ens fa més grans...i sino mireu l'Aznar que fa metre i mig) la guia ja que s'havia contruït abans de la divisió.


Foto.- el soldadito de plomo


A les dues i pico.....Tolon, tolon!!! A dinar!! Si, afortunadament ja era l'hora de dinar i vem anar a buscar un lloc que estigues aprop del seguent territori que voliem explorar. De camí però ens va passar una cosa super-xula i es que quan passavem per davant l'Hotel Adlon, un dels millors de la ciutat i situat a la mateixa plaça de Paris, va coincidir que marxava la Kylie Minogue!!. Els paparazzis estaven allà fent fotos (nosaltres també) i es va crear un bon rebombori...la Kylie, que no aixeca un pam de terra, advertint la meva presencia diria que va em guinyar un ull i també diria que tenia ganes de donar-me una tarjeta amb el seu mòbil però com sempre vaig estar poc àgil i vaig arribar tard...ara sempre tindré aquest dubte...Kylie si algún dia llegeixes aquest bloc JO TAMBÉ T'ESTIMO!!


Foto.- els talons son massa alts. Un dia et faras mal carinyo

Ara si, encara que tinguès un nus a l'estòmac pel tema Kylie...el dinar ens esperava i la seguent birreta també!!!!!

Un Sant Joan a Berlín - L' arribada

Som-hi!!!

Una mica més tard de les quatre i mitja vem aterrar a l'aeroport de Tegel (gràcies Mar)...ja erem a Berlín!


Un cop allà, la nostre primera feina era arribar a l'Hotel (un NH collonut) i també ho era per la nostre guia, la Marta. Vem agafar un autobus "TXL" (gràcies de nou Mar) que ens va dur al que seria el nostre centre neuràlgic durant aquells 4 dies, l'Alexander Platz. Una plaça rediseñada diverses vegades, sent l'última remodelació heavy" l'any 1960 quan els Rusos van ocupar la capital (va formar part de la República Democràtica d'Alemanya durant els anys de divisió).


Foto: Alexandetplatz

Un cop arribats a la plaça, primers dubtes en forma de transport, ja que no saviem quin tramvia haviem d'agafar M1, M2, M3,... Finalment crec que va ser M5 el que ens va dur aprop de l'Hotel i que ens va permetre, desprès d'una caminata considerable per un del mega-parcs de Berlín, deixar les bosses i anar a fer el primer àpat en comú a un petit restaurant que tenia pinta de ser d'origen turc (a Alemanya hi ha un ou de turcs...de fet es la colònia més nombrosa) i fruïr de les primeres cervesses alemanyes. Si em permeteu un petit comentari de les cervesses, és que allà per norma general no les serveixen gaire fresques i si et demanes la "large" i trigues en beure-la està excesivament calenta.



A les 18:30 ja estavem llestos i preparats per la primera caminata.


La Marta ens va proposar anar primer cap a la part sud-est de la ciutat, el que vindria a ser la part turca i on es troben llocs claus de la història de Berlín com el Checkpoint Charlie o la topografia dels terrors )que es on es van ubicar els edificis més importants dels Nacionalistes durant l'època nazi).
La turca es la part més "lletjota" de Berlin a simple vista (opinió personal) ja que formava part de la zona ocupada pels rusos i sembla ser que no s'han esmerat gaire en rentar-li la cara (hi ha alguns descampats i no es veu gaire net). Això si, potser es la que em va impactar més d'inici ja que a la zona de la topografia dels terrors es on comences a veure les barbaritats que van fer els nazis durant la segona guerra mundial. Son un parell de caminets de sorra (un rollo "bunker") plens de fotos i textos escrits amb alemany i anglès que t'expliquen com funcionaven les coses als edificis que ocupaven aquell espai i que els rusos es van encarregar de destroçar quan van envair Berlin (i el que no es Berlin).







Fotos: la topogràfia dels terrors

Desprès de l'impacte del terror nazi, el Checkpoint Charlie va ser la segona estació. Era un lloc de pas entre l'Alemanya soviètica i l'Alemanya "americana" durant el llarg periode de separació de les 2 alemanyes (la RDA i la RFA...el Dani encara s'enrecorda d'un partit de futbol entre les dues: ABUELETE!! jeje). Es un lloc molt turístic on et pots fer fotos amb un figurant que va vestit d'americà pel mòdic preu de 1 euro per persona i fins i tot, si també pagues un parell d'euros, et segellen el passaport . La Mar i la Marta no s'ho van pensar ni un minut i ja tenen una foto que en el seu moment molta gent haguès pagat molt diners per poder fer-la (no pel tio-bueno del tratjo sino pel que significava estar a l'altre banda).



Fotos: el Chekpoint Charlie




El museu jueu va ser el seguent que vem visitar. El museu explicava l'història del jueus desde els inicis i segurament va ser això el que potser ens va destrempar més, ja que nosaltres buscavem un periode més concret. L'estructura del museu era un pel estranya i ens va permetre fer alguna fotografia força original (en poder del fotògraf del grup: el Ferran).

Foto: La Marta, la Mar i el Dani a la porta del museu dels jueus

Després de tant caminar i tanta història comprimida va venir el moment de la segona birra. El lloc escollit va ser una taberna del final del que en teoria era un carrer de moltes botigues i molts restaurants (MENTIRAAA!!). La tabernera era una barreja de la Tina Turner i el "monstruo de las galletas", i va ser allà on, tot s'ha de dir molt ben atessos per la mestressa, vem poder veure el primer alemany amb un globo considerable...aquesta gent que beu i perd els papers...
Sortint de la taberna ja era tard i per tant tocava sopar!!. Buscant on pegar-nos un bon tiberi vem anar a parar a un carrer ple de terrasses per sopar, totes elles amb pantalles gegants per seguir el Holanda - Rússia (finalment victoria pels segons molt celebrada per un sonat del bar del costat). Durant la passejada previa pel carrer vaig poder divisar la gran quantitat de noies guapes que hi havia per allà (ja us explicaré més endevant el que ens vem veure obligats a fer els mascles del grup) i a uns integrants d'una despedida que duien un "amic" mig despullat que segons la Mar tenia un bon culet. Vem sopar molt bé a una terrassa al bellmig del carrer...i just davant d'un palau fet pols que el fan servir per fer activitats culturals i pel que vem veure no tant culturals (les festes no ho son, no?).
Desprès d'això ja no ens quedaven energies ni per fer una copa així que la decisió va ser unànim...A CLAPAR!!!! Vem iniciar el retorn al campament base no sense la "patejada" de rigor que ens vem pendre amb molt bon humor.
Bona nit i demà serà una altre dia!!
Demà tohom a les 10:00 preparats per seguir el viatge....puntuals!!!

dimarts, de juny 24, 2008

Un Sant Joan a Berlín - L'Inici de tot plegat

Desprès d'un llarg temps sense escriure al bloc, retorno per explicar-vos els 4 dies genials que he passat a Berlin amb el Ferran, la Marta, el Dani i la Mar a Alemanya, i més concretament, a Berlín!.

Tots els que hem conèixeu sabeu que no soc un boig dels viatges, i que el meu temps de lleure gairebé sempre l'he dedicat a tocar-me...perdó, a no fer res. De fet amb 30 anys , recentment complerts, he passat de puntetes per Londres, he atravesat el "charco" per anar a Nova York amb la meva sister and husband, alguna escapadeta per les illes balears (Menorca al poder!!!) i poqueta cosa mes.


Però comencem pel principi....corre el fred mes de gener i a un sopar de parelles (la meva, com sempre, desapareguda...deu haver anat a buscar tàbac) els cinc (Ferran, Marta, Mar, Dani i un sevidor) decidim que hem de fer una sortideta i que el pont de Sant Joan 2008 es la data ideal, ja que podem disposar de 4 dies sencers i d'un temps previsiblement bó. BERLÍN es el lloc triat i a tots ens fa molta il·lusió perquè tot i la proximitat i la quantitat de vols barats que hi ha ara, cap hi havia estat. Així que mentre la Marta i la Mar s'encarregaven de tot el tema logístic i el que no es logístic (son unes cracks!!!) els 3 nois contavem els dies que faltaven per iniciar un viatge al cor d'una Alemanya castigada de manera brutal durant el segle XX.


3 de març...


16 d'abril....


23 de maig....


1 de junt...


I finalment el 21 de juny a les 08:00, em dirigeixo Verdi avall per ser recollit per la Marta i el Ferran per anar cap a l'aeroport, trobar-nos a les 9:00 a l'aeroport del Prat amb la Mar i el Dani i agafar un avió de la companyia Clickair que ens dura a la nostre destinació.


M'hi voleu acompanyar?? Tranquils hi entrem tots!!!