Passa al contingut principal

Un Sant Joan a Berlín - L' arribada

Som-hi!!!

Una mica més tard de les quatre i mitja vem aterrar a l'aeroport de Tegel (gràcies Mar)...ja erem a Berlín!


Un cop allà, la nostre primera feina era arribar a l'Hotel (un NH collonut) i també ho era per la nostre guia, la Marta. Vem agafar un autobus "TXL" (gràcies de nou Mar) que ens va dur al que seria el nostre centre neuràlgic durant aquells 4 dies, l'Alexander Platz. Una plaça rediseñada diverses vegades, sent l'última remodelació heavy" l'any 1960 quan els Rusos van ocupar la capital (va formar part de la República Democràtica d'Alemanya durant els anys de divisió).


Foto: Alexandetplatz

Un cop arribats a la plaça, primers dubtes en forma de transport, ja que no saviem quin tramvia haviem d'agafar M1, M2, M3,... Finalment crec que va ser M5 el que ens va dur aprop de l'Hotel i que ens va permetre, desprès d'una caminata considerable per un del mega-parcs de Berlín, deixar les bosses i anar a fer el primer àpat en comú a un petit restaurant que tenia pinta de ser d'origen turc (a Alemanya hi ha un ou de turcs...de fet es la colònia més nombrosa) i fruïr de les primeres cervesses alemanyes. Si em permeteu un petit comentari de les cervesses, és que allà per norma general no les serveixen gaire fresques i si et demanes la "large" i trigues en beure-la està excesivament calenta.



A les 18:30 ja estavem llestos i preparats per la primera caminata.


La Marta ens va proposar anar primer cap a la part sud-est de la ciutat, el que vindria a ser la part turca i on es troben llocs claus de la història de Berlín com el Checkpoint Charlie o la topografia dels terrors )que es on es van ubicar els edificis més importants dels Nacionalistes durant l'època nazi).
La turca es la part més "lletjota" de Berlin a simple vista (opinió personal) ja que formava part de la zona ocupada pels rusos i sembla ser que no s'han esmerat gaire en rentar-li la cara (hi ha alguns descampats i no es veu gaire net). Això si, potser es la que em va impactar més d'inici ja que a la zona de la topografia dels terrors es on comences a veure les barbaritats que van fer els nazis durant la segona guerra mundial. Son un parell de caminets de sorra (un rollo "bunker") plens de fotos i textos escrits amb alemany i anglès que t'expliquen com funcionaven les coses als edificis que ocupaven aquell espai i que els rusos es van encarregar de destroçar quan van envair Berlin (i el que no es Berlin).







Fotos: la topogràfia dels terrors

Desprès de l'impacte del terror nazi, el Checkpoint Charlie va ser la segona estació. Era un lloc de pas entre l'Alemanya soviètica i l'Alemanya "americana" durant el llarg periode de separació de les 2 alemanyes (la RDA i la RFA...el Dani encara s'enrecorda d'un partit de futbol entre les dues: ABUELETE!! jeje). Es un lloc molt turístic on et pots fer fotos amb un figurant que va vestit d'americà pel mòdic preu de 1 euro per persona i fins i tot, si també pagues un parell d'euros, et segellen el passaport . La Mar i la Marta no s'ho van pensar ni un minut i ja tenen una foto que en el seu moment molta gent haguès pagat molt diners per poder fer-la (no pel tio-bueno del tratjo sino pel que significava estar a l'altre banda).



Fotos: el Chekpoint Charlie




El museu jueu va ser el seguent que vem visitar. El museu explicava l'història del jueus desde els inicis i segurament va ser això el que potser ens va destrempar més, ja que nosaltres buscavem un periode més concret. L'estructura del museu era un pel estranya i ens va permetre fer alguna fotografia força original (en poder del fotògraf del grup: el Ferran).

Foto: La Marta, la Mar i el Dani a la porta del museu dels jueus

Després de tant caminar i tanta història comprimida va venir el moment de la segona birra. El lloc escollit va ser una taberna del final del que en teoria era un carrer de moltes botigues i molts restaurants (MENTIRAAA!!). La tabernera era una barreja de la Tina Turner i el "monstruo de las galletas", i va ser allà on, tot s'ha de dir molt ben atessos per la mestressa, vem poder veure el primer alemany amb un globo considerable...aquesta gent que beu i perd els papers...
Sortint de la taberna ja era tard i per tant tocava sopar!!. Buscant on pegar-nos un bon tiberi vem anar a parar a un carrer ple de terrasses per sopar, totes elles amb pantalles gegants per seguir el Holanda - Rússia (finalment victoria pels segons molt celebrada per un sonat del bar del costat). Durant la passejada previa pel carrer vaig poder divisar la gran quantitat de noies guapes que hi havia per allà (ja us explicaré més endevant el que ens vem veure obligats a fer els mascles del grup) i a uns integrants d'una despedida que duien un "amic" mig despullat que segons la Mar tenia un bon culet. Vem sopar molt bé a una terrassa al bellmig del carrer...i just davant d'un palau fet pols que el fan servir per fer activitats culturals i pel que vem veure no tant culturals (les festes no ho son, no?).
Desprès d'això ja no ens quedaven energies ni per fer una copa així que la decisió va ser unànim...A CLAPAR!!!! Vem iniciar el retorn al campament base no sense la "patejada" de rigor que ens vem pendre amb molt bon humor.
Bona nit i demà serà una altre dia!!
Demà tohom a les 10:00 preparats per seguir el viatge....puntuals!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar