Passa al contingut principal

The boss? El puto rei!!!


Son la 1:50 i fa uns 10 minutets que acabo d'arribar a casa. Vinc del concert del Bruce Springsteen i estic absolutament al·lucinat!


Us podria escriure milers de coses d'aquest tio i del que acabo de veure però es que segur que em quedaria curt....curtissim!! L'unic que us diré es que hi havia 80.000 persones amb un somriure d'orella a orella...la gent era feliç.M'agrada molt la gent que fa disfrutar a d'altre i ell ho aconsegueix.


Moltes gràcies Júlia per quan fa mesos em vas comprar les entrades, moltes gràcies Anna per acompanyar-me i moltes gràcies Bruce (si, ja es com de la família) pel concert d'avui!


No li digueu "The boss"....millor "El puto rei"
Bona nit

Comentaris

Cientificotriste ha dit…
Qué "fans"! Me alegro de que lo pasaras bien.
Me apunto el libro, gracias!
Anònim ha dit…
Moltes gràcies per convidar-me!!!!
Ja saps, en el pròxim ens aprenem més cançons...
Anònim ha dit…
PIBE!!!!! Fa temps que volia posar el meu granet de sorra en aquest fantàstic blog, i no hi ha millor ocasió que fer-ho ara.

Ets un poeta, un líric, un comunicador, fas un ús de la paraula amb maestria!!!! JUGÖN!!

Jo també vaig estar al concert de Bruce( jo primer que tu, el dissabte, jejej) i també vaig flipar, tot i que hi podria posar forces "peròs" al concert: preu de les entrades, preu de les consumissions, poca visisbilitat des del algún indret, cert fanàtic descontrolat, bueno ja se sap....

Apa, aprofito per desitjart-te bones vacances, marxo el dilluns al Japó ja ens veurem un dia al tornar!!

Segeuix utilitzant la paraula per explicar i la pilota de bàsquet per ensenyar!!!

Sergi Garnica
Rafa ha dit…
Garnish ets un crack!

Tens raó amb el tema Bruce.... potser hi ha 3 o 4 coses que fallaven (al nostre concert es va aclopar el micro 2 o 3 vegades,...). Però el que transmet el Bruce l'energia i les ganes que hi posa...com ens agrada la gent que es deixa la pell a la pista, ehh!

Japó? Quins viatges que et pegues bandarra! Espero que disfrutis molt per terres asiàtiques, diuen que és molt guapo. La meva germana hi va anar fa un parell d'anys i li va agradar molt!

Ens veiem a la tornada! Haviam si abans de començar la temporada podem fer una birreta i m'expliques com us ha quedat l'equip a Santako! Volem veure el Santako a EBA!

Records a la Vane!

Bon viatge company!!!
Anònim ha dit…
Està fet, ens veiem quan torni!!!
Santako a EBA??jajajajaja, quasibé tant xungo com que Lluïsos pugi a Copa, jejeje!!!

Una abraçada molt forta amic!!!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar