Passa al contingut principal

Un dia de nieve al año, no hace daño!!

Son les tres i pico de la tarda i la neu que ja fa estona que cau, ara si, comença a quallar. Al telenotícies diuen que la cosa pot anar a pitjor, per tant amb la Laura decidim deixar el cotxe aparcat on era i la moto al garatge. Millor anar caminant no sigui que els del temps per un cop tinguin raó.

M’acomiado de la Laura a Lesseps i enfilo General Mitre per anar cap a la feina. A l’alçada de Balmes la neu s’intensifica i l’estampa comença a molt xula. La gent porta barrets de llana, bufandes, guants...tota peça de roba es benvinguda perquè fa força fred..

A les quatre en punt entro a la feina i el primer que em diuen els meus companys es si he vingut amb moto. Els hi dic que noi, que a la televisió han dit que millor que no s’agafin ni cotxes ni motos i que ens preparem que la cosa empitjora. Quan pronuncio aquestes paraules el meu cap agafa les coses i fot el camp. Ens quedem 4 i el cabo i sense cap instrucció concreta de que hem de fer.

A les quatre i mitja el panorama ja no està per bromes i truco a tothom a qui he de trucar i aconsegueixo que ens deixin plegar a tots immediatament. A tres quarts de cinc ja sóc al carrer en direcció Lesseps per tornar a buscar la Laura i poder fruir d’aquest dia diferent.

La recullo a les dos quarts de sis i ens ho passem en gran. Guerra de boles de neu, baixada amb bosses de plàstic pel carrer Baixada de la Gloria, fotos amb un ninot de neu, passejada per la part alta del barri tota nevada...una passada.

La gent del barri participa d’aquest dia fent les mateixes coses que nosaltres i fins i tot algun valent s’atreveix a esquiar. Les cares d’entusiasme ho diuen tot.

Cada any hauríem de tenir un dia així. Es un caos? I que!!! M’ho vaig passar taaaaaant bé!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
Es un kaos quan no fas cas de les recomenacions però sino tu pots passar en gran... vam disfrutar com ha nens i vam inagurar l'esport nacional de Gracia en dia de neu (baixar lliscant amb un plastic o altre objecte per les baixades de Vallcarca)!!!jejeje...
Ptonts

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar