Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa.

Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar l'Escola de Nacho Solozabal on entrenava dos grups. Aquell any crec recordar que a l'Escola del Nacho en duia un de nens i nenes de 5 anys (Alberto, Nil, Sergi, Júlia,...) que em deien el "monstruo de las cosquillas" i un altre de noies més grans de les que sincerament encara no entenc perquè s'havien apuntat a jugar quan no en tenien gens de ganes.

Hi van haver més coses que vaig haver de deixar. O més que vaig haver de deixar, que vaig deixar de fer amb l'excusa de la feina. Una d'aquestes coses, i de les que us parlaré avui, va ser l'esquí.

Amb els amics, durant alguns anys haviem muntat unes esquiades durant els dies Nadal. Normalment pujavem del periode entre Sant Esteve i Cap d'any. Agafavem un hotelet a Andorra i durant uns dies la nostre agenda es reduia a menjar, dormir i sobretot esquiar el màxim temps posible. Eren dies xulos i dels que de tant en quant encara en surten algunes anècdotes quan compartim taula en algun restaurant (us enrecordeu quan al Valero li anaven tant justos els pantalons que no es podia lligar les bambes??? jajajajaja imagineu-vos l'estampa).

Dons bé, aquest cap de setmana passat, amb la Laura, desprès de jugar els nostres respectius partits (2 de 2 victòries, vamos!!!) vem pujar a La Molina per gaudir, un altre cop d'un dia d'esqui. La Laura també feia molt temps que no esquiava, per tant els dos teniem les mateixes ganes bojes de posar-nos les botes i els esquis.

A dos quarts d'onze, desprès de arreglar tot els temes burocràtics (forfait, lloguer del material, etc) agafavem el primer dels molts telecadires als que vàrem pujar. 

Al principi, i per recuperar sensacions, vem baixar per pistes blaves i verdes on vem fer una exhibició d'èstil.  Desprès van venir les pistes vermelles, i amb elles les primeres caigudes. N'hi van haver de tots els colors. Alguna, i per trencar el gel, de provocada i d'altres producte del nostre poc cap alhora de ser realistes amb el nostre nivell.

Ens vàrem pegar un bon "tute" però la realitat es que ens ho vem passar genial!!!!! Vem esquiar molt però sobretot vem riure molt.

Fotos de la Blanca Fernandez Ochoa i de l'Alberto Tomba

Tenim moltes ganes de tornar-hi, així que ja estem buscant dates per pujar un altre dia, us apunteu???