Passa al contingut principal

From Russia with love

Desprès de les males sensacions de la setmana passada tots teníem al cap que al partit d’ahir el volíem gaudir (es veu que la paraula disfrutar en català no existeix). No era tant un tema tant de resultat, que també, sinó de jugar un bon bàsquet i deixar estar altres coses. A més l’altre equip a priori ens donava bones vibracions: molts ex-jugadors del SAFA Claror, relativament joves i de nivell tècnic i tàctic alt.
A l’hora de començar el partit ja hi érem tots menys la baixa confirmada del MVP Valero, que aquella hora estava gaudint d’un sopar “romanticon” amb la seva dona, la Inés, que feia anys (Valero vas sucar? Vas fer guarreridas españolas???).
Dons bé, ens disposàvem a començar quan “primera en la frente”. Si la setmana anterior havíem dit que no volíem tornar a veure l’àrbitre rus ni en pintura dons toma geroma pastilla de goma...com va dir el Ferran “no vols caldo, dos tasses” (=”no vols rus, toma rus”).
A les 22:30 en punt començava el partit i la veritat es que no va començar gaire bé. La seva defensa zonal (si, per variar, aquests també ens en van fer) ens feia mal i en defensa érem incapaços de tapar els seus llançaments exteriors. Al final del primer quart ja anàvem força avall en el marcador.
Al segon quart, tot i millorar el nostre joc, el resultat seguia sent força dolent. Vem millorar una mica en defensa i en atac vem estar un pèl més encertats, però ells s’aprofitaven sobretot de les nostres pèrdues de pilota per fer bàsquets massa fàcils. A la mitja part 10 avall.
El minut de descans de la mitja part el vem aprofitar per motivar-nos una mica i veure que els rivals no eren tant bons i que amb una mica més de defensa podíem donar la volta al marcador.
I així va ser. L’inici del 3er quart crec que va ser la millor estona de bàsquet que hem jugat durant aquests mesos. Es veritat que se li va sumar un encert molt alt i que potser lluïa més però la realitat es que no només varem eixugar els 10 punts de desavantatge sinó que ens varem posar per davant amb un bàsquet molt ràpid i vistós.
La cosa pintava bé per l’últim quart. Ens veiem capaços de guanyar i jugant bé. Però llavors es on no varem estar gaire encertats i els rivals ho van aprofitar molt bé per posar-se un altre cop davant. A partir d’aquí ells van jugar millor les cartes ajudats pel rus que ens xiulava el menor contacte i que els feia anar a la línia de tirs lliures cada viatge. Al final derrota però amb unes sensacions molt i molt bones.

Nois, felicitats a tots pel partit d’ahir!! La setmana vinent el bon joc segur que ve acompanyat de una victòria. Som-hi!!

Bar Llumí 2-4

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar