Passa al contingut principal

Molto contento: gran final i inici 2010

Osti, com passa el temps!! Sembla que va ser ahir quan vaig escriure el post de la "Family nache's day" però ja fa més d'un més i durant aquest temps ja ens hem cruspit la "nochevieja", el dia de Nadal, el dia de Sant Esteve, la nit de Cap d'any, els Reis, els llumins hem iniciat la segona fase amb una derrota dolorosa...i el que es pitjor la tornad a la feina.

Aquest mes i pico ha donat per molt: he retrobat gent que feia molt temps que no veia, i que tenia moltes ganes de veure, com el Marc (nano quin viatge t'has pegat!!!), l'Eloi (m'agrada que hagis tornat a escriure al bloc), la Mari (haviam quin altre dia ens trobem a l'Opencor i la fem petar) o la Laia (per tú no passa el temps). He  seguit veient a gent que m'estimo un ou i amb la que aquest any hem compartit el Cap d'any o el dinar de l'equip del Llumins. Amics/amigues ja sabeu qui sou!!. I també m'ha servit per conèixer gent nova..una especialment especial.

Res familia, espero tornar-me a posar al dia amb el bloc i seguir tenint en contacte amb tots vosaltres!

Us deixo el video d'una canço que vaig escoltar ahir la nit al Bar Maria en una celebració d'un 28è aniversari i que em va agradar molt!




Poseu-la ben alt amics!!! Ja es divendres!!!!!!


Comentaris

carlinhos ha dit…
ep Rafa! fèia temps que no em passava pel teu blog, el veig actiu. Mola.
Una abraçada i bon any xato!
Anònim ha dit…
No havia entrat fins avui... m'agrada molt la canço i també m'agrada que el temps t'hagi passat volant, senyal que t'ho has passat en gran!!!
Ginobili
Anònim ha dit…
Bona la cançó! Mare meva el Maria, quan entres allà si que sembla que no hagin passat els anys...
Només afegir que com vam dir quan vam brindar el 2010 serà un gran any per tots!!
Petonets
Marta
Rafa ha dit…
Ei Carles!!
Vaig entrant i també veig que segueixes actiu! Me'n alegro de saber de tú.

Una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

Ho portem dins

Les coses a Catalunya van com van. Son moments durs per moltes families. Els més fàcil es deixar-se vencer però nosaltres, HO PORTEM DINS!

Casserres 2011 (i 1)

De les diferents teories que em circulen pel cap, n’hi ha una que diu que normalment quan es fa una cosa per primera vegada sempre tens aquella il•lusió d’allò desconegut i el dubte de com anirà tot plegat. De si t’agradarà o no t’agradarà, de si se’t farà llarg o curt, de que si tomba o gira. Però quan ho fas per segona vegada el dubte ja està majoritàriament esvaït i si ho fas, si pots, es perquè ens tens ganes (o moltes ganes) de fer-ho. Doncs bé, aquest cap de setmana passat, amb el dubtes esvaïts de la primera trobada de l’any passat, la família Nache gairebé al complert ens vem tornar a reunir dins d’una casa, la “Casserres house”. He fet el petit apunt de gairebé al complert perquè aquest cop no vem poder contar amb la Clara, la Mònica i el Xavier per motius laborals però si que hi van ser aquest cop la tieta Antònia, el Miquel i l’Aïda que l’any passat no van poder-ne gaudir. El gruix de la família vem arribar dissabte matí. Allà, instal•lats de feia uns dies, ja ens esperaven ...