Passa al contingut principal

La meva primera mitja marató

Bon dia a tots,

Ja fa anys que li vaig agafar el gust a anar a correr de tant en tant. El plantejament sempre ha estat el mateix, fer una mica d'esport per estar més saludable. La gent ho troba aburrit i de vegades o és, però a mi em serveix, a part del tema físic, per pensar amb les meves coses, ordenar-me i sobretot fer net.

Lligat a que corria més o menys (més menys que més) una horeta, en els últims anys m'havia apuntat a curses populars de 10 km. La Mercè, la cursa dels Bombers,..que si fa no fa eren correr aquesta horeta que ja entrenava.

Però tot just fa un any, lligat a que el meu ex-company de pis n'havia fet alguna, vaig pensar que algún dia estaria bé poder correr una mitja marató (21 km i 97 metres). El pensament no es va fer més intens fins aquest any on a principis de setembre vaig apuntar-me a la mitja marató de Sant Cugat.

L'experiència va ser molt positiva. Positiva per l'ambient que s'hi va respirar i molt positiva per l'èxit personal que va suposar. Estic molt content.

Us deixo el video de l'arribada (sóc el que arriba a 2:12:53):




Ara a per la propera....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

Los martes al sol

Dimarts 8 de desembre: festa. Quina festa? Dons ni flowers però festa al cap i la fi. Se que al pont se li diu el “Pont de la Constitució” però no se si el 6 o el 8, i això que jo soc un dels nens de la Constitució (1978). A les vuit i mitja ja es veia a més que el dia havia de ser bo. Pocs núvols al cel i poc vent. Em poso un polar sobre el pijama (els pantalons son d’un xandall antic) i cap a comprar el pa. Quan baixo de les escales de casa i del carrer m’agafen ganes de Mundo Deportivo, així que enfilo Verdi cap a baix i me’l compro a un estanc del carrer Valldoreix. Es un estanc curiós ja que fa l’horari que li dona la gana i a més fa un any el van tancar per reformes i segueix igual de vell i atrotinat. De pujada em paro a comprar el pa al forn de sempre. Davant meu hi ha 2 homes que per la manera de parlar tenen pinta de ser cubans. També tenen pinta pel ritme al que demanen les coses. Per demanar 2 barres de pa, 5 minuts. Per decidir-se si “un sumo” o “un Cacao” (deu ser la...

Ho portem dins

Les coses a Catalunya van com van. Son moments durs per moltes families. Els més fàcil es deixar-se vencer però nosaltres, HO PORTEM DINS!