Passa al contingut principal

De vacances, primer al pais vasc.


Bon dia! Son les 7:38 del 9 d'agost (un dia desprès de la esplèndida inaguració dels Jocs Olimpics de Pekin), i d'aquí mitja horeta el Carles i la Laura em passaran a buscar per iniciar oficialment les hollidays!!!. De fet oficialment van començar ahir a les 14:00, quan vaig acabar de treballar, però no nh tingut consciència fins aquest matí.

Aquest cop marxem la Laura, el Carles, la Marta, el Ferran i un servidor cap el pais vasc, on de ben segur ens ho passarem en gran. La ruta no la domino gaire però se que veurem poblets de la costa, Vitoria, Bilbao,...no pararem!!
Tornem el 17 d'agost i el 18 torno a marxar fins el 21 a Menorca amb la family, així que intentaré fer-vos una petita crónica quan pugui (haviam si al Pais Vasc trobem algun computer i una mica de temps).
Bones vacances familia!!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...
7 comentaris
Més informació

Ho portem dins

Les coses a Catalunya van com van. Son moments durs per moltes families. Els més fàcil es deixar-se vencer però nosaltres, HO PORTEM DINS!
1 comentari
Més informació

Casserres 2011 (i 1)

De les diferents teories que em circulen pel cap, n’hi ha una que diu que normalment quan es fa una cosa per primera vegada sempre tens aquella il•lusió d’allò desconegut i el dubte de com anirà tot plegat. De si t’agradarà o no t’agradarà, de si se’t farà llarg o curt, de que si tomba o gira. Però quan ho fas per segona vegada el dubte ja està majoritàriament esvaït i si ho fas, si pots, es perquè ens tens ganes (o moltes ganes) de fer-ho. Doncs bé, aquest cap de setmana passat, amb el dubtes esvaïts de la primera trobada de l’any passat, la família Nache gairebé al complert ens vem tornar a reunir dins d’una casa, la “Casserres house”. He fet el petit apunt de gairebé al complert perquè aquest cop no vem poder contar amb la Clara, la Mònica i el Xavier per motius laborals però si que hi van ser aquest cop la tieta Antònia, el Miquel i l’Aïda que l’any passat no van poder-ne gaudir. El gruix de la família vem arribar dissabte matí. Allà, instal•lats de feia uns dies, ja ens esperaven ...
3 comentaris
Més informació