Passa al contingut principal

Un Sant Joan a Berlín - L'Inici de tot plegat

Desprès d'un llarg temps sense escriure al bloc, retorno per explicar-vos els 4 dies genials que he passat a Berlin amb el Ferran, la Marta, el Dani i la Mar a Alemanya, i més concretament, a Berlín!.

Tots els que hem conèixeu sabeu que no soc un boig dels viatges, i que el meu temps de lleure gairebé sempre l'he dedicat a tocar-me...perdó, a no fer res. De fet amb 30 anys , recentment complerts, he passat de puntetes per Londres, he atravesat el "charco" per anar a Nova York amb la meva sister and husband, alguna escapadeta per les illes balears (Menorca al poder!!!) i poqueta cosa mes.


Però comencem pel principi....corre el fred mes de gener i a un sopar de parelles (la meva, com sempre, desapareguda...deu haver anat a buscar tàbac) els cinc (Ferran, Marta, Mar, Dani i un sevidor) decidim que hem de fer una sortideta i que el pont de Sant Joan 2008 es la data ideal, ja que podem disposar de 4 dies sencers i d'un temps previsiblement bó. BERLÍN es el lloc triat i a tots ens fa molta il·lusió perquè tot i la proximitat i la quantitat de vols barats que hi ha ara, cap hi havia estat. Així que mentre la Marta i la Mar s'encarregaven de tot el tema logístic i el que no es logístic (son unes cracks!!!) els 3 nois contavem els dies que faltaven per iniciar un viatge al cor d'una Alemanya castigada de manera brutal durant el segle XX.


3 de març...


16 d'abril....


23 de maig....


1 de junt...


I finalment el 21 de juny a les 08:00, em dirigeixo Verdi avall per ser recollit per la Marta i el Ferran per anar cap a l'aeroport, trobar-nos a les 9:00 a l'aeroport del Prat amb la Mar i el Dani i agafar un avió de la companyia Clickair que ens dura a la nostre destinació.


M'hi voleu acompanyar?? Tranquils hi entrem tots!!!


Comentaris

Anònim ha dit…
ha estat un plaer viatjar amb tots vosaltres !!!!!! quan ho repetim??? rafa ets grande i molt divertit ...hem rigut molt amb vosaltres : marta tu com a guia una 10 el ferran com a fotograf un altre 10 .. el dani .. un historiador cuentacuentos.. i tu rafa la nota d humor que no falti !!! que feu per fi d any???
us fa un praga ??? un peto a tots MAR
Anònim ha dit…
Si, realment ha estat un gran viatge!! Per mi podem repetir quan vulgueu, m'ho he passat genial!!
Si anem a Praga a l'hivern jo em porto les plantilles amb resistències i l'anorak d'esquiar, eh!!
Petonets
Marta

P.D. Rafa, molt bé el bloc!!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c...

Los martes al sol

Dimarts 8 de desembre: festa. Quina festa? Dons ni flowers però festa al cap i la fi. Se que al pont se li diu el “Pont de la Constitució” però no se si el 6 o el 8, i això que jo soc un dels nens de la Constitució (1978). A les vuit i mitja ja es veia a més que el dia havia de ser bo. Pocs núvols al cel i poc vent. Em poso un polar sobre el pijama (els pantalons son d’un xandall antic) i cap a comprar el pa. Quan baixo de les escales de casa i del carrer m’agafen ganes de Mundo Deportivo, així que enfilo Verdi cap a baix i me’l compro a un estanc del carrer Valldoreix. Es un estanc curiós ja que fa l’horari que li dona la gana i a més fa un any el van tancar per reformes i segueix igual de vell i atrotinat. De pujada em paro a comprar el pa al forn de sempre. Davant meu hi ha 2 homes que per la manera de parlar tenen pinta de ser cubans. També tenen pinta pel ritme al que demanen les coses. Per demanar 2 barres de pa, 5 minuts. Per decidir-se si “un sumo” o “un Cacao” (deu ser la...

Ho portem dins

Les coses a Catalunya van com van. Son moments durs per moltes families. Els més fàcil es deixar-se vencer però nosaltres, HO PORTEM DINS!