Passa al contingut principal

Des del Nord

Hola familia!
Us devieu pensar que encara estava de vacances, però no!!! De fet les vacances laborals van durar ben poc, el que passa es que les vacances d'escriptura han durat una mica més! El tema es que escric una mica quan em ve de gust i durant aquest temps...pues eso, que preferia llegir una mica i entrenar a les meves noies, que estan fent un gran paper. Arrel de l'altre dia d'escriure un article, vaig pensar a tornar-m'hi a posar, i aquí estic. De moment un adjunto l'article que vaig escriure a "Des del Nord"
Escola de bàsquet?...escola de vida!!!

Als Lluïsos es porta més de mig segle iniciant a molts joves del barri en un esport que, fruit dels exits de jugadors com el Pau Gasol o el “Rudy” Fernandez, s’ha convertit en el que té un creixament més important arreu de Catalunya.
L’escola de bàsquet dels Lluïsos es el primer esglaó de la majoria de nens i nenes que han nodrit, nodreixen i nodriran els nostres equips més grans o fins i tot en algun cas com el del Xavi Rey, jugador del primer equip del Barça, un dels quips més importants d’arreu d’Europa.
Els primers dies de l’escola de bàsquet son els de més nervis dels petits ja que entren a un lloc que desconeixen i no saben que hi trobaran. Més o menys saben que es un nou espai amb dues cistelles on passaran dos dies a la setmana amb uns nous companys i amb dos, tres o quatre nous educadors que els instruiran a dominar una pilota de color carbassa per finalment intentar encertarla dins d’una d’aquelles cistelles que a primer cop d’ull es veu molt llunyana.
Es també en aquests primers dies on tens l’oportunitat per poder parlar amb els pares i on alguns t’exposen, i d’alguns altres pots deduir, els motius del perque han apuntat al seu fill/a a l’escola de bàsquet. Els motius que s’exposen son molt diferents. Alguns van lligats al nen o nena com que el propi fill/a els hi ha demanat per algun motiu (algun amic s’hi ha apuntat, etc), o que volen que el seu fill fagi alguna cosa més que jugar a la “maquineta” tota la tarda. D’altres van més lligats a la comoditat dels pares i mares.
En general son pocs son els que en parlen en termes d’educació i aquí es on volia anar a parar ja que es on crec que el bàsquet (quan dic bàsquet em refereixo sempre a l’esport en general) pren més importancia. Hem de veure que el bàsquet es un mitja més que teniu per l’educació dels vostres fills i que si el sabem utilitzar correctament serà un punt més que els ajudarà en un futur per afrontar moltes situacions que es trobaran a la vida. Valors com esforç, sacrifici, compromís, amistat, treball en equip, companyerisme, empatia, generositat, solidaritat, disfrutar, equilibri o respecte son aspectes bàsics de la formació integral d’una persona i en el bàsquet apareixen continuament. Exemples? N’hi ha moltissims però us en posaré algun: esforç: he de treballar per aconseguir el meu objectiu de jugar més i millor, treball en equip: si tots treballem junts ens serà molt més fàcil aconseguir guanyar aquest partit, companyerime: el meu company no es capaç de superar al seu defensor el vaig a ajudar o solidaritat: sel meu company està millor colocat que jo, li passaré al pilota!.
En definitiva, pares/mares, us felicito si el vostre fill està fent bàsquet (esport) i als que no, us engresco a que el vostre fill en pràctiqui perque segur que serà positiu per ells en aquest cami que tot just inicien i que es diu vida. També us animo a que ens ajudeu en aquesta educació, en aquest cas més esportiva, perque vosaltres sou el mirall dels vostres fills/filles, fent que els vostres fills i filles vinguin a tots els partits i entrenaments (compromís), a animar sempre d’una manera positiva als nostres (i als que no son nostres) nens/nenes, amb somriures i crits d’ànim (disfrutar), a compendre una feina gens fàcil com es la d’arbitrar (respecte), entendre que el nen/nena es bo que tingui temps per tot, per la familia, pels estudis però també pel bàsquet (equilibri) o entendre que la feina que fa l’entrenador es positiva pel vostre fill i que busca el millor per ell/a (empatia). A tots moltes gràcies!
Una abraçada i ben retrobats!!!!

Comentaris

carlinhos ha dit…
Ei un altre cop! Ara linkaré el teu blog en el meu també.
Els que hem jugat a bàsquet durant anys sabem que és un esport amb un puntet d'elitisme, però que ofereix una formació personal i col.lectiva molt forta, i va molt bé per aquells que, com jo i tot cristo en determinades etapes de la vida, pensem que som el centre del món, que tot gira al nostre voltant. El bàsquet et fa veure que no és així, ja que o bé l'entrenador o bé els mateixos companys acabaran per fer-t'ho veure. Podriem pensar que el futbol és similar, però no. Està tant i tant mediatitzat que la veritable essència del divertimento està pràcticament perduda. LLARGA VIDA AL BASKET (O BÀSQUET) RAFA! I ENHORABONA PEL BLOG (O BLOC)
Rafa ha dit…
Ep Carles! Donçs merci per posar el link....haviam si em poso les piles i m'hi vaig posant més a escriure perquè quan m'hi poso m'ho passo realment bé!.

Tot el que dius del bàsquet tens molta raó...es un esport bastant elitista però cada cop menys, ja que la federació espanyola te l'objectiu de que arribi a tothom...per això han fet las LEB Bronze etc (que son totalment deficitaries!).

En fi LLARGA VIDA AL BÀSQUET!!

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar